Níger
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Níger (desambiguació)». |
|
|||||
| Lema nacional: Fraternitat, treball, progrés (francès: Fraternité, travail, progrès) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Francès | ||||
| Capital | Niamey 13°32′N 2°05′E |
||||
| Ciutat més gran | Niamey | ||||
| Govern | Democràcia parlamentària Tandja Mamadou Seyni Oumarou |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
1.267.000 km² (21è) negligible |
||||
| Població - Estimació juny del 2005 - Cens - - Densitat |
13.957.000 habitants (64è) - 11 hab/km² (175è) |
||||
| Moneda | Franc CFA (XOF) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+1) (UTC) |
||||
| Independència Declarada |
de França el 3 d'agost de 1960 |
||||
| Himne nacional | La Nigérienne | ||||
| Domini internet | .ne | ||||
| Codi telefònic | +227 |
||||
| Gentilici | Nigerí, nigerina | ||||
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Nigeres en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental. Limita al sud amb Nigèria i Benín, a l'oest amb Burkina Faso i Mali, al nord amb Algèria i Líbia i a l'est amb el Txad. La seva capital és Niamey.
Taula de continguts |
[edita] Història
El territori nigerí ha estat habitat des de fa més de 60.000 anys, segons ho demostra l'evidència arqueològica trobada. Aquest descobriment entronca amb l'evidència botànica, climàtica i geològica, que indica que en aquests temps el procés de desertificació de tota la regió nord de l'estat encara no havia començat o era tot just incipient.
Entre els segles X i XIX, va aparèixer el poderós Imperi Hausa que creixia en controlar les rutes de les caravanes que creuaven el Sàhara i dominava la regió més fèrtil del sud del territori. L'apogeu d'aquesta cultura es va produir al voltant del 1400 per començar a decaure amb la conquesta europea del Níger en el segle XVIII.
La colonització francesa es va concretar totalment en el segle XIX, quan l'actual territori del Níger va passar a formar part de l'Àfrica Occidental Francesa, situació que va persistir fins al 1958.
Dos anys després el país va obtenir la seva independència. El primer president va ser Hamani Diori, que va aconseguir la seva reelecció en les eleccions de 1965 i 1970, amb un govern tranquil i moderat. Tanmateix, les grans sequeres que es varen succeir a partir del 1968 varen començar a generar un estat d'inquietud social i d'inestabilitat governativa, que varen conduir a un primer cop d'estat militar el 1974 dirigit pel coronel Seyni Kountché, que va derrocar a Diori. Kountché va patir al mateix temps diversos intents colpistes que varen poder ser avortats, però el 1983 va aconseguir formar un Consell Legislatiu de Ministres format per civils i presidit per Oumarou Maname.
Kountché va morir quatre anys més tard, essent substituït pel seu camarada Ali Seibou, que va augmentar la seva base de poder en la dècada dels 80. La principal preocupació del seu govern va ser desenvolupar i diversificar la dèbil base econòmica i productiva de l'estat, intentant desprendre's de la dependència de l'extracció de mineral d'urani, per llavors única font d'ingressos econòmics en base a l'exportació. A aquests efectes, Seibou va constituir el Moviment Nacional per al Desenvolupament Social (MNSD), que quedaria convertit en l'únic partit polític legal.
Mentre s'estenia la pobresa entre àmplies capes de la societat i les sequeres amenaçaven amb generar fams, el MNSD va començar a sol·licitar préstecs a el Fons Monetari Internacional i a el Banc Mundial, qui li van imposar, segons el seu costum, canvis estructurals macroeconòmics que incloïen la congelació dels salaris dels treballadors públics durant dos anys, el que va generar majors nivells de pobresa.
Les organitzacions estudiantils i obreres es van resistir a aquestes dures mesures amb manifestacions, vagues i motins que es van estendre per l'estat sencer, exigint una obertura política i l'abandó del sistema monopartidista. Aquestes accions van merèixer, en molts casos, repressió governamental que va arribar en certs casos a un elevat grau de violència.
El 1990 la fermesa de Seibou va ser superada per la pressió popular, que el va obligar a adoptar mesures àmpliament aperturistes. Així, el govern va convocar a una Conferència Nacional que aplanés el camí a una sortida democràtica, encarregant al polític Amadou Cheiffou la preparació d'un govern de transició.
El 1993 es va promulgar la Constitució i es van celebrar les primeres eleccions lliures, en les quals va resultar victoriosa l'Aliança de Força per al Canvi (AFC) —una coalició de sis partits d'oposició— que va obtenir 50 dels 83 escons legislatives en disputa. El MNSD va perdre la presidència, que va passar a les mans de Mahamane Ousmane, candidat d'un dels partits integrants de l'AFC.
Aquest nou govern va intentar millorar la situació econòmica però aviat es va veure acorralat per un alçament dels membres de l'ètnia tuareg, habitants de la zona nord del país. El motiu de la violència va ser que les repetides sequeres havien acabat amb el bestiar d'aquest poble nòmada que va ser obligat a convertir-se en sedentari mentre reclamava al govern una solució al problema. L'autoritat central va prometre lliurar terres als tuareg, però no va trobar una solució fàcil a les seves demandes, el que va generar un conat de guerra civil que va durar fins a bé entrat l'any següent.
Al mateix temps, les manifestacions estudiantils continuaven i el govern seguia reprimint-les, encara que un sector de l'aliança en el poder s'hi negava. Aquestes discrepàncies van conduir a la ruptura de la coalició aquell mateix any de 1994 i a la renúncia del Primer Ministre. El 1995 es va formar una nova coalició que va arribar la majoria al Congrés. Aquest avantatge de poder li va permetre exigir la renúncia de tot el Poder Executiu i la formació d'un nou govern, que va quedar en mans de Hama Amadou.
La nova situació va durar poc, perquè el gener de 1996 el coronel Ibrahim Baré Mainassara va donar un nou cop d'estat i va suspendre la vigència de la constitució, l'imperi de la qual no ha estat restaurat (2006). Mainassara va prometre retornar el govern al poder civil i va complir el 1999, quan les primeres eleccions municipals van donar el triomf a l'oposició. Aquesta circumstància va provocar descontentament en amplis sectors militars, la reacció dels quals va ser fer assassinar a Mainassara a les mans de la seva pròpia guàrdia.
Finalment, el desembre d'aquest mateix any el poder va passar novament a les mans de civils en triar-se president a Mamadou Tadja i a Hama Amadú com a primer Ministre —aquest últim nomenat el gener del 2000.
[edita] Política
La República del Níger es regia per la Constitució Nacional aprovada el gener de 1993, però la vigència de la mateixa va ser suspesa el 27 de gener de 1996 després del cop d'estat militar del coronel Ibrahim Baré Mainassara.
És una república presidencialista, amb un president elegit cada cinc anys per sufragi lliure i universal. Té també un primer ministre i un consell de ministres, conformant tots plegats el poder executiu.
El poder legislatiu descansa en una assemblea nacional de 83 membres, elegits també per un període de cinc anys.
La justícia és administrada per una cort suprema, una cort superior i una cort de seguretat de l'estat.
Les pròximes eleccions s'han de realitzar el desembre del 2009.
[edita] Organització territorial
Divisions administratives: 7 departaments i 1 districte capital. A la vegada cada departament està dividit en comtats.
Departaments: Agadez, Diffa, Dosso, Maradi, Tahoua, Tillabéri, Zinder, Niamey.
[edita] Geografia
Enclavat al mig de l'occident africà, el Níger té les dues terceres parts del seu territori en el desert del Sàhara, les quals són pràcticament inhabitables i constitueixen tot el nord de l'estat. La resta (les vessants del riu Níger, presenta grans sabanes on és possible criar bestiar i practicar una agricultura primitiva. És en aquesta última regió on es troba la capital, Niamey, i la majoria de la resta de centres poblats: Zinder, Maradi i Tillabery).
La zona desèrtica aconsegueix el seu màxim rigor al Teneré. Es on s'hi troben masisos muntanyosos com el de l'Air, que té el seu màxim pic en el mont Bagzane, de 2022 m. Les ciutats més importants d'aquesta zona "interior" del país són Tahoua i Agadez.
Per últim, cal assenyalar que en l'extrem sudoriental de l'estat es troba una part del llac Txad, que el Níger comparteix amb el Txad i amb Nigèria. Més concretament, aquest es troba en una zona habitada pels Beri. Aquest costat i el riu Níger (al sudest) subministren la major part de l'aigua potable de l'estat.
El clima nigerí és un dels més durs del món: és tan calent que la temperatura mitjana supera els 30ºC.
[edita] Economia
L'economia del Níger és una de les menors d'entre els estats que pertanyen al tercer món i està bassada en el pasturatge i l'agricultura, així com en l'explotació minera de l'urani. El nord i est del Níger, constituït per l'Altiplà del Djad i part del Desert del Teneré, és aprofitat per comunitats nòmades per al pasturatge de bestiar boví i caprí. Al sud i l'oest, amb majors precipitacions, està constituït per població sedentària dedicada a l'agricultura del mill i el sorgo, que constitueixen l'aliment bàsic de la població. El cacauet es dirigeix a l'exportació. Tot just queden restes de boscos que fins a mitjans del segle XX ocupaven la part sud del territori i que van ser talats per a usar-se com llenya.
Entre els principals recursos miners del país es conten el carbó, el ferro, els fosfats, l'or i el petroli.
La incipient indústria es redueix a la mineria i certes maquinàries.
L'escassa activitat agropecuària està limitada pels tot just 660 km2 de terres amb regadiu i el tot just 3,9% de la superfície nacional que és apta per als cultius. A més dels cultius esmentats, Níger produeix camote, blat de moro, arròs, plàtans i tomàquets.
La moneda del Níger és el franc CFA, que el 2005 tenia una paritat amb el dòlar nord-americà de 525,85. El seu PIB, un dels més baixos del món, és de 900 dòlars per càpita (2004), mentre que la inflació ronda el 3% anual (2002).
El Níger arrossega un deute públic extern de 1.600 milions de dòlars (2002).
Exporta urani, bestiar i cigrons a França (43,4% de les exportacions), Nigèria (35%), Espanya (4,5%) i els Estats Units (3,9%), i importa principalment maquinàries, cereals i petroli provinents de França (18,6% de les importacions), Costa d'Ivori (13,4%), els Estats Units (9,6%) i Nigèria (7,6%).
Té dos aeroports internacionals, el Mano Dayak a Agadez i l'Aeroport Internacional Diori Hamani a la capital.
[edita] Ecologia
Les altes temperatures i el clima desèrtic posen el territori nigerià en permanent perill a causa de las sequeres periòdiques.
El poc rec artificial i l'escassa superfície de terres cultivables comporten altres problemes, como el sobrepasturatge i la desertificació per la mà de l'home.
D'altres problemes ecològics del país són la caça furtiva, les nombroses espècies en perill d'extinció, l'erosió i la desforestació.
[edita] Demografia
L'any 2006 el Níger comptava amb una població de 12.525.000 habitants, aquesta presentava la següent composició ètnica (2001): hausa (56%), djerma (22%), fula (9%), tuareg (8%) i berber (4%). Es professen les següents religions: musulmans (80 %); animistes locals i catòlics (20%). Es calcula que hi viuen uns 10.000 francesos. L'idioma oficial és el francès, encara que només una petita part de la població el parla. L'esperança de vida és de 43 anys. La mitjana de fills per dona és de 7.46, la tassa més alta del món, el que està produint un augment de població mai vist en la història d'aquest pobre país. Només el 17.6% de la població està alfabetitzada.
.svg/20px-Flag_of_the_Canary_Islands_(simple).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Madagascar_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Réunion_(Local).svg.png){kind=small}
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
 Afganistan |  Albània |  Aràbia Saudita |  Algèria |  Azerbaijan | .svg/20px-Flag_of_Bahrain_(bordered).svg.png){kind=small} Bahrein |  Bangla Desh |  Benín |  Brunei |  Burkina Faso |  Camerun |  Comores |  Costa d'Ivori |  Djibouti |  Egipte |  Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana |  Iemen | .svg/20px-Flag_of_Indonesia_(bordered).svg.png){kind=small} Indonèsia |  Iraq |  Iran |  Jordània |  Kazakhstan |  Kirguizistan |  Kuwait |  Líban |  Líbia |  Malàisia |  Malawi |  Maldives |  Mali |  Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria |  Oman | .svg/20px-Flag_of_Pakistan_(bordered).svg.png){kind=small} Pakistan |  Palestina | .svg/20px-Flag_of_Qatar_(bordered).svg.png){kind=small} Qatar |  Senegal |  Sierra Leona |  Síria |  Somàlia |  Sudan |  Surinam |  Tadjikistan |  Togo |  Tunísia |  Turkmenistan |  Turquia |  Txad |  Uganda |  Uzbekistan | |
|
