Ceuta

De Viquipèdia

Ceuta és una ciutat autònoma d'Espanya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978.

La ciutat antiga és situada al centre de l'istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s'ha estès al voltant d'una àmplia badia.

Taula de continguts 1 Població 2 Economia 3 Govern i administració 4 Història 4.1 Etimologia 4.2 Evolució històrica 5 Enllaços externs

[edita] Població

Ceuta compta actualment amb 75.276 habitants. La població espanyola inclou la d'origen magrebí, hindú, xinès i jueva. * Llengües: L'idioma oficial és el espanyol. La població d'origen magrebí parla també àrab, en una varietat local anomenada Dariya d'ús exclusivament oral del àrab marroquí del nord. Aquesta llengua no té reconeixement oficial. * Gentilici: Ceutí. Col·loquialment als ceutís se'ls diu "verats", nom que es deriva del peix cridat verat o verdel.

[edita] Economia

El port és de tràfic intens (importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econòmica de la població. Té indústria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a més de l'artesana tradicional (cuir, tapissos).

[edita] Govern i administració

La Constitució Espanyola de 1978 estableix en la seva disposició transitòria cinquena que les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats autònomes si així ho decideixen les seves respectius Ajuntaments mitjançant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i així ho autoritzen les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica, en els termes previstos en l'article 144. Ceuta té la denominació de Ciutat Autònoma de Ceuta, arran de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia, que és la Llei Orgànica 1/95, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (B.O.E.) de data 14 de març de 1995, i entrà en vigor l'endemà de la seva publicació.

Des de finals de 2005 està en projecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia, on a més d'assumir majors competències, la Ciutat Autònoma de Ceuta passaria oficialment a denominar-se Comunitat Autònoma, equiparant-se completament a la resta de comunitats espanyoles.

La màxima autoritat política és el Alcalde-President.

[edita] Història

[edita] Etimologia

L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designació donada pels romans a les set forestes de la regió (Septem Fratres). De Septem > Septa > Ceita > Ceuta. Al llarg de la història Ceuta ha estat successivament ocupada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals, visigots, bizantins i musulmans, trobant-se, almenys des del segle XIII, com ho proven les Cantigas de Santa Maria de Alfons X el Savi, en la mirada de Castella dintre de l'àmbit d'un projecte expansionista d'aquesta Corona, els primers passos de la qual remunten al regnat de Ferran III el "Sant".

.

[edita] Evolució històrica

La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "Hepta Adelphoi". El 319 aC, Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser púnica.

En 201 Cartago fou derrotada i reconeix el Regne de Numídia com a senyor de la ciutat. En el 47 aC, aquesta passarà a domini maurità.

En l'any 40 dC Calígula s'annexiona el regne, i formà part de la Mauritània Tingitana. Els romans l'anomenaren Septem Fratres a causa dels set turons que l'envolten. La regió del nord d'Àfrica i la ciutat cauen en el 429 en poder dels vàndals. En el 534 el general bizantí Belisari reconquesta la ciutat (campanyes en el nord d'Àfrica sota l'emperador Justinià). La dominació seria breu, tornà en mans visigodes. El 709 la ciutat va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Julià, com la causa de la seva caiguda.

El 788 va ser envaïda per l'emirat Idrisí. Sota el califa omeia Abderraman III la ciutat va ser conquistada pel califat hispà. La divisió que no gaire després va sofrir el Califat en Regnes de Taifes dóna una breu independència a la ciutat, quan el 1061 Suqut al-Bargawati proclama la Senyoria Independent, fins que patí els moviments islàmics almoràvit, almohade i benimerins.

En 1084 Yusuf ibn Tashfin instaura la dinastia almoràvit. En 1227 s'hi produí el martiri de Sant Daniel i els seus companys. En 1249 la dinastia dels assafins es va fer amb el poder a Ceuta. Segons el Tractat de Monteagudo de les Rectories (1291, entre Castella i Aragó) la ciutat romandria en mans de Castella. En el segle XIV, sent part del Regne de Granada, la ciutat entra en el joc de la política mediterrània de Castella. No obstant això en el 1309 és conquistada pel Regne de Fes amb ajuda aragonesa. El 21 d'agost de 1415, el Rei de Portugal Joan I, amb els seus fills Don Eduard, Don Pere i Don Enric el Navegant desembarquen a les actuals platges de San Amaro i conquistaren la ciutat per al Regne de Portugal. Davant els despropòsits de diversos capitans per a fer-se càrrec de la ciutat després de la conquesta, Pedro de Meneses es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'època) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se càrrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer Governador i Capità General de la Ciutat. El famós Aleo es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'Àfrica i ha anat passant de mà en mà a través de tots els Generals que accedeixen al comandament de la plaça jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Després d'un tractat amb el Regne de Fes, aquest reconegué Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com portuguesa pels Tractat de Alcaçovas i Tractat de Tordesillas.

Després de la mort de Rei Sebastià el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispànica. El 1640 Ceuta no segueix a Portugal en la seva secessió, preferint mantenir-se sota la sobirania de Felip IV. En 1656, es concedeix a la ciutat Carta de Naturalesa i afegix el títol de Fidelísima als quals ja ostentava de Noble i Leal.

En 1668 un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva jurisdicció. En 1704 voltada per terra, resisteix el setge britànic que va prendre Gibraltar. També va resistir el setge (1694-1720) del soldà Muley Ismail.

En 1812 la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional. En 1859-1860 la Guerra d'Àfrica li va donar una nova delimitació territorial. En 1912 fou suprimit el Penal i es va instaurar el Protectorat. En 1956 la independència del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest país, qui des d'aleshores la va reivindicar. Però el 1960 l'ONU estudià la descolonització sense incloure Ceuta. En 1978 la Constitució Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla.

L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut específic, que tot i que no els concedeix capacitat legislativa, sí que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes.

A diferència de les comunitats autònomes, no té assemblea legislativa autònoma pròpia.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceuta

• Web de la Ciutat Autònoma de Ceuta
• Institut d'Estudis Ceutins
• Història de Ceuta
• Petició emesa per la Unió de Professors Marroquins de dret internacional sobre Ceuta i Melilla (en Francès)