Andalusia

De Viquipèdia

Andalusia (en castellà Andalucía) és una comunitat autònoma d'Espanya. Limita al nord amb Extremadura, Castella-La Manxa i la regió de Múrcia, a l'est amb la mar Mediterrània, a l'oest amb Portugal. Andalusia té 87.268 km² de superfície total. Tenia 7.478.432 habitants l'any 2003. Està formada per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Huelva, Màlaga i Sevilla. Andalusia és la comunitat autònoma més poblada d'Espanya i la segona més extensa. Andalusia es troba a l'extrem sud-occidental d'Europa, limitant al sud amb l'estret de Gibraltar.

Andalusia és reconeguda en el Preàmbul de l'Estatut d'Autonomia del 2007 com a realitat nacional, que la constitució espanyola reconeix com a nacionalitat històrica, a l'empara del disposat a l'article segon de la Constitució espanyola, que reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les mateixes. A Andalusia, hi ha grups polítics i socials que propugnen pel reconeixement d'Andalusia com a nació.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Geografia 3 Política i govern 3.1 La Junta d'Andalusia 3.2 Estatut d'autonomia 3.3 Divisions administratives 4 Demografia 5 Economia 6 Referències

[edita] Toponímia

L'origen del mot Andalusia encara és controvertit. Prové, indubtablement, del terme Al-Àndalus, que es referia a la península Ibèrica musulmana -al començament, tota la península llevat dels petits enclaus cristians independents del nord) des del 711 al 1492. Durant la Reconquesta cristiana, aquest nom va designar exclusivament el sud peninsular, i es va convertir, com a denominació castellanitzada, el terme per referir-se a l'últim territori a ser reconquerit. La primera hipòtesi sobre l'origen del mot suggereix que Al-Àndalus es fruit de l'evolució d'"Atlas" cap a "Antalas" - "Andalas" - "Ándalus", així suggerint que prové del terme mític de l'"Atlàntida" atès el desenvolupament de la civilització de Tartessos. Una altra hipòtesi suggereix que Al-Àndalus prové de la degeneració lingüística de Landahlauts, nom germànic del sud d'Hispània durant el temps dels visigots, la pronunciació de la qual era lándalos. Aquest terme provendria de landa, "terra" i hlauts, "sorteig". Segons aquesta hipòtesi els àrabs van afegir-hi l'article àrab al-.

[edita] Geografia

Vegeu també: Rius d'Andalusia

El relleu d'Andalusia és format per tres unitats fonamentals:

• Sierra Morena el límit natural entre la plana castellana i Andalusia, amb una altitud màxima de poc més de 1.300 msnm.
• Les serralades Bètiques (Penibètica i Subbètica) paral·leles a la mar Mediterrània. Comprèn entre d'altres a la Sierra Nevada, on est troba la cota més alta de la península Ibèrica: el pic Mulhacén (3.478 m).

• La vall de Guadalquivir: un territori gairebé pla que s'obre al Golf de Cadis al sud-oest.

Andalusia és situada dins del domini climàtic mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i càlids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions, amb illes de clima de muntanya a les serres més elevades (Nevada, Gádor) i zones de tendència més continental (vega de Granada). Les precipitacions disminueixen d'oest cap a l'est; el punt que rep més precipitacions és la Serralada de Grazalema (2.218 mm anuals) i els menys plujós és al Cap de Gata, que alhora és el punt més sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana anual d'Andalusia és superior als 16°C, encara que amb variacions geogràfiques, oscil·lant entre els 18,5°C a Màlaga fins als 15,1°C a Baeza. El mes més fred és el gener (6,4°C de temperatura mitjana a Granada) i el més calorós és agost (28,5°C de temperatura mitjana a Écija).

Andalusia té una gran diversitat hidrològica ja que els seus rius drenen tant cap a l'Atlàntic com al Mediterrani. De la vessant atlàntica són les conques de Guadiana, Odiel-Tinto, Guadalquivir, Guadalete-Barbate, i de la vessant mediterrània les del Guadiaro, Guadalhorce, Guadalmedina, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.

[edita] Política i govern

[edita] La Junta d'Andalusia

L'organització institucional d'Andalusia es denomina Junta d'Andalusia. Està integrada pel Parlament d'Andalusia, el President de la Junta d'Andalusia i el Consell de Govern.

• El Parlament d'Andalusia és l'assemblea legislativa de la comunitat, les funcions principals de la qual són la proposició, elaboració i aprovació de les lleis, així com l'elecció del President de la Junta.
• El President de la Junta d'Andalusia, al seu torn, és el representant suprem de la comunitat autònoma i el cap de govern així com el representant ordinari de l'Estat espanyol. S'elegeix per majoria absoluta amb el ple del Parlament i és anomenat posteriorment pel rei d'Espanya.
• El Consell de Govern d'Andalusia és l'òrgan polític i administratiu superior de la comunitat presidit pel President de la Junta; és a dir, és la branca executiva del govern andalús. Està constituït per consellers nomenats pel President de la Junta que s'encarreguen dels diversos ministeris o conselleries.

El poder judicial recau sobre el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia; tanmateix, el tribunal no és un òrgan propi de la comunitat ans forma part del Poder Judicial de l'Estat espanyol, únic per a tot el regne i que no pot ser transferit a les comunitats autònomes.

Els partits polítics amb representació al Parlament d'Andalusia són:

• El Partit Socialista Obrer Espanyol d'Andalusia
• El Partit Popular d'Andalusia
• L'Esquerra Unida LV CA
• El Partit Andalusista.

[edita] Estatut d'autonomia

Andalusia va accedir a l'autonomia per mitjà de l'article 151 de la constitució espanyola de 1978. Andalusia es va constituir com a comunitat autònoma de l'Estat espanyol el 28 de febrer, 1980; el seu dret autonomia es basa, segons l'Estatut d'Autonomia de 1980, en la "identitat històrica, i l'autogovern que la constitució permet a tota nacionalitat, en plena igualtat amb la resta de les nacionalitats i regions que composin Espanya, i amb el poder que emana de la constitució i el poble andalús".

L'octubre del 2006, la Comissió Constitucional de les Corts Generals d'Espanya aprovà amb els vots favorables dels PSOE, IU i PP, un nou estatut d'autonomia que reconeix, al Preàmbul, la realitat nacional d'Andalusia. El 2 de novembre, 2006, el Congrés dels Diputats va ratificar el text amb cap vot en contra; és, de fet, el primer estatut d'autonomia que s'aprova sense cap vot en contra. Va ser aprovat pel Senat espanyol el 20 de desembre, 2006 i ratificat per referèndum pel poble andalús el 18 de febrer, 2007.

[edita] Divisions administratives

Andalusia es divideix en vuit províncies que, alhora, es divideixen en 770 municipis. Les vuit províncies d'Andalusia són:

• Almeria, que es divideix en 102 municipis.
• Cadis, que es divideix en 44 municipis.
• Còrdova, que es divideix en 75 municipis.
• Granada, que es divideix en 168 municipis.
• Huelva, que es divideix en 79 municipis.
• Jaén, que es divideix en 97 municipis.
• Màlaga, que es divideix en 100 municipis.
• Sevilla, que es divideix en 105 municipis.

A més, Andalusia es divideix en 62 comarques. No obstant, aquesta subdivisió territorial no té cap autonomia ni són regulades oficialment, com és el cas de les comarques de Catalunya, ans són reconegudes pel seu àmbit cultural.

[edita] Demografia

Andalusia és la comunitat més poblada d'Espanya, que el 2006, era superior als 7,9 milions d'habitants. Aquesta població es concentra, sobretot, a les capitals provincials i a les àrees constaneres. La meitat de la població andalusa es concentra en les 28 ciutats amb més de 50.000 habitants.

Les àrees metropolitanes més grans d'Andalusia, el 2005 eren:

• Àrea de Sevilla (1.427.060 habitants)
• Àrea de Màlaga (1.074.074 habitants)
• Badia de Cádis (620.000 habitants)
• Àrea de Granada (473.714 habitants)
• Àrea d'Almeria (369.998 habitants)
• Àrea de Còrdova (321.164 habitants)
• Àrea de Jaén (233.561 habitants)

La capital i ciutat més gran és Sevilla que amb 709.975 habitants el 2003 és la quarta ciutat d'Espanya i la tercera àrea metropolitana d'Espanya. Sevilla es troba a l'oest de la comunitat, a la vora del curs baix del Guadalquivir.

[edita] Economia

Segons dades del 2005,^[1] el Producte interior brut andalús, a preus del mercat, er ade 127.682 millons d'euros, amb un creixment mitjà del 3,65% entre el 2000 i el 2005, superior a la taxa de creixement de l'Estat espanyol i de l'Eurozona. Aquest creixement ha permès que Andalusia incrementés la seva participació del PIB des del 2000 en cinc dècimes, al 13,8% de l'Estat. No obstant, durant el mateix període, la població andalusa ha experimentat un creixement substancial, de 459.000 persones, sobre tot degut a la immigració, la qual cosa no ha elevat de manera important el PIB per càpita andalús en relació amb les comunitats del nord. El 2005, el PIB per càpita era poc superior als 16.200 € per persona, al 75,5% de la mitjana de la Unió Europea, l'objectiu de convergència.

[edita] Referències

FiestasdeAndalucia.com Portal de fires i festes tradicionals d' Andalusia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andalusia