Partit Popular

De Viquipèdia

Partido Popular
Partit polític espanyol
President	Mariano Rajoy Brey
Secretari general	Ángel Acebes Paniagua
Fundació	1989
Seu	C/ Genova 13, Madrid
Ideologia	dreta, conservador, liberalisme
Representació	-
Partit europeu	Partit Popular Europeu
Publicació oficial	-
Lloc web	www.pp.es

El Partit Popular (PP) (Partido Popular, en castellà) és un partit polític espanyol. S'autodefineix com a partit d'ideologia de centre reformista i democristiana, tot i que políticament pot ser considerat de dreta.

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. La primera legislatura, el PP no tenia majoria absoluta, i va rebre el suport en la investidura de CIU i el PNB). La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta. Actualment és el principal partit de l'oposició amb Mariano Rajoy de líder, i governa diverses comunitats autònomes, entre elles el País Valencià. Forma part del Partit Popular Europeu.

Taula de continguts 1 Història 2 Nuevas Generaciones 3 Partit Popular de la Comunitat Valenciana 4 Partit Popular de Catalunya 5 Partit Popular de Balears 6 Referències 7 Enllaços

[edita] Història

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular, un partit dirigit per Manuel Fraga Iribarne, d'ideologia conservadora, i que incorporava molts antics partidaris del règim franquista (com ell mateix, ex-ministre d'Interior). Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que siga considerat com un partit democristià i no conservador.

Dirigit per José María Aznar, el PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta.

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003.

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la familia. A Galícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

Des del 2004, any en que van perdre les eleccions, han defensat la teoria de la conspiració segons la qual ETA va ser la responsable dels atemptats de Madrid. Per això s'ha oposat amb força a la política antiterrorista del govern organitzant manifestacions on s'han vist banderes espanyoles de la dictdura franquista. Finalment el 30 d'octubre de 2007 es va dictar sentència on es demostra que van ser els islamistes, encara que el PP ha continuat en las seva línia.

[edita] Nuevas Generaciones

La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

[edita] Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment (2007) per Francisco Enrique Camps Ortiz. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa al País Valencià i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat al 1995 i després ha ocupat el espai d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barberà i els controvertis Fabra i Luis Díaz Alperi.

El partit popular, al País Valencià, és conegut per la seua falta d'escrúpols a l'hora de destruir tant la costa com la muntanya per tal de dur a terme els seus negocis fraudulents per guanyar diners (com, per exemple, a l'Horta d'Alboraia, Marina d'Or, etc.). Actualment, centren les seves forces en manipular Canal 9^[1], i intentar censurar les cadenes de televisió de qualitat i en català^[2].

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven coses tan evidents com la unitat de la llengua, com és el cas de Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: “Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana”, contestant als representants d'ERC i CiU.

[edita] Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, coneguda com Partit Popular de Catalunya, està dirigida actualment (2007) per Daniel Sirera. Anteriorment els caps regionals foren Josep Piqué i Aleix Vidal-Quadras.

El Partit Popular de Catalunya ha donat en ocasions suport a CIU en el passat per tal que formés govern al principat (quan la coalició nacionalista no ha obtingut majoria absoluta). Ha estat així fins al 2003, quan la edició en dues ocasions del Tripartit PSC-ERC-ICV ha impedit un nou pacte CIU-PP.

[edita] Partit Popular de Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat dels Estats Units. Rosa Estaràs fou nombrada coordinadora a l'espera del pròxim Congrés, però el buit de poder feu sorgir veus que demanaven un líder clar. Rosa Estaràs fou anomenada presidenta fins el Congrés.

[edita] Referències

[edita] Enllaços

• Plana web del Partit Popular (castellà)
• Plana web del Partit Popular de Catalunya (català)
• Plana web de les Noves Generacions del Partit Popular (castellà)