Madrid

De Viquipèdia

Madrid és la capital d'Espanya desde 1561. Està situada al centre de la Península Ibèrica. Té una població de 3.132.463 habitants. A més, Madrid també és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. La seva àrea metropolitana és la més gran de la península i compta ja amb 5.600.000 habitants.

Taula de continguts 1 Història 2 Divisions administratives 3 Ciutats agermanades 4 Pàgines relacionades 5 Enllaços externs

[edita] Història

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Magerit (corrupció castellana del nom àrab del riu Manzanares, al-Maǧrīṭ (المجريط), i de Magerit prové el nom de Madrid.

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat passà a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el títol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne de Castella.

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de que Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona.

La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

[edita] Divisions administratives

Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):

1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
3. Retiro: Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
17. Villaverde: San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles.
18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia.
19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
20. San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.

[edita] Ciutats agermanades

Asunción, Paraguai Belgrad, Sèrbia Berlín, Alemanya Bogotà, Colòmbia Bordeus, França Buenos Aires, Argentina Brussel·les, Bèlgica Caracas, Veneçuela Ciutat de Guatemala, Guatemala Ciutat de Mèxic, Mèxic Ciutat de Panamà, Panamà L'Havana, Cuba

La Paz, Bolívia Lima, Perú Lisboa, Portugal Managua, Nicaragua Manila, Filipines Montevideo, Uruguai Moscou, Rússia Móstoles, Espanya Nouakchott, Mauritània Nova York, Estats Units París, França Pequín, Xina Praga, República Txeca

Quito, Equador Rabat, Marroc Rio de Janeiro, Brasil Roma, Itàlia San José, Costa Rica San Juan de Puerto Rico, Puerto Rico San Salvador, El Salvador Santiago de Xile, Xile Santo Domingo, República Dominicana Sofia, Bulgària Tegucigalpa, Hondures Trípoli, (Líbia)

[edita] Pàgines relacionades

• Àrea metropolitana de Madrid

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madrid

• Pàgina web de l'Ajuntament (castellà).