Montevideo

De Viquipèdia

Montevideo
Localització


Platja Pocitos de Montevideo
Departament	Montevideo
Data de fundació	Desembre 1726
Superfície	525,54 km²
Altitud	43 msnm m
Població (2004) • Densitat	1,325,968 hab.2.523 hab./km²
Coordenades	34° 53′ 1″ S 56° 10′ 55″ OCoordenades: 34° 53′ 1″ S 56° 10′ 55″ O
Dirigents: • Intendent municipal:	Ricardo Ehrlich (FA)
Codi postal	`11000-12000`
Àrea metropolitana	1.668.335 hab.(2004)
País	Uruguai
Web	montevideo.gub.uy

Montevideo (coneguda antigament en castellà com Santos Felipe y Santiago de Montevideo, i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai. Amb 1,3 milions d'habitants, i dues vegades més gran que qualsevol altre ciutat del país, Montevideo és el centre econòmic, polític, cultural i financer del país. Segons un reprot de Mercer Human Consulting, Montevideo va ser la primera ciutat de l'Amèrica Llatina en qualitat de vida.^[1] És situada a la zona sud del país, sobre el Riu de la Plata dins del departament homònim.

És la capital més austral d'Amèrica^[2] - i la tercera al món, després de Wellington i Canberra, les capitals de Nova Zelanda i Austràlia, respectivament. És la seu administrativa del Mercosur (organisme comercial, cultural i social format per l'Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela) i de l'ALADI (Associació Llatinoamericana d'Integració). La seva població és de 1.325.968 habitants (2004) però, considerant la seva àrea metropolitana, Montevideo arriba als 1.668.335 habitants, aproximadament la meitat de la població total del país.

[edita] Història

Entre 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regió, els colonitzadors portuguesos de Brasil van establir diversos assentaments a les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. Malgrat tot, els espanyols no van intentar desallotjar els portuguesos fins el 1723, quan aquests van reforçar les alçades que envoltaven la badia de Montevideo. Una expedició espanyola provinent de Buenos Aires i organitzada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zavala, va obligar als portuguesos a desallotjar la zona, en la que els espanyols, finalment, començaren a poblar la nova ciutat. El 20 de desembre de 1726 es va confeccionar un cens d'habitants i, finalment, el 24 de desembre es va confeccionar un plànol delineatori de la ciutat a la que es va anomenar "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriormen va ser abreujat. El 1828, la ciutat va ser designada com la capital d'Uruguai.

[edita] Origen del nom

Turó de Montevideo des de la ciutat. Any 1865.

Mapa històric de Montevideo.

Existeixen, al menys, dues explicacions al voltant de l'origen del nom "Montevideo". La primera diu que el nom prové de l'expressió portuguesa "Monte vide eu", que vol dir "jo veig la muntanya". La segona diu que els espanyols anotaren la situació geogràfica del lloc com "Monte VI De Este a Oeste". El nom complet de la ciutat és San Felipe y Santiago de Montevideo.

Monte Vidi. - Origen documental.- Prové del "Diari de Navegació" del mariner portuguès de l'expedició de Fernando de Magallanes, Francisco de Albo, qui va escriure: Dimarts de la dita (mes de gener de 1520) estàvem en dret del Cap de Santa María (Punta del Este), d'allí corre la costa "leste" (est) oest i la terra és sorrenca (i) en dret del cap "aí" (hi ha) una muntanya feta com un barret al com vam posar nomeni "Montevidi". Aquest és el més antic document espanyol que s'esmenta al promontori amb un nom similar al que designa a la ciutat però en ell no es fa cap esment al suposat crit del "vigía".

“Monte Yvity Deus”. Origen nadiu i documental.- Prové del llibre Yumaranei del jesuïta Lucas Marton (1746). Després d'explicar l'interès dels invasors a esborrar els noms nadius, exposa l'encert d'alguns historiadors a camuflar o interpolar expressions d'origen nadiu amb les llengües europees. Després afegix, Sabut és, que els primers homes que fa mil·lennis van arribar a aquest continent, van detenir el seu camí en la forest que ells van cridar “Forest de Déu”, i ho van prendre per sagrat. Más avui els nadius li diuen Yvy’ty (del guaraní) "La Forest de l'Esperit". No va faltar avesat traductor portuguès, qui amant de la veritat i destriant la posteritat, s'avancés a vetllar tan sagrat nom de tan sant lloc, en Munti-Yviti/-Deus, en perfecta combinació de portuguès i guaraní. Resultés així sent Montevideo, la senzilla forma de nomenar a la forest que avui dóna nom a la ciutat que es gesta als seus peus".

"Monte vide eu". (Jo vaig veure una muntanya, en castellà monte). - Origen espontani.- La més difosa, però descartada per la majoria dels experts per considerar-la insostenible per la barreja de diferents dialectes que l'expressió tanca. Segons aquesta versió el nom provindria de l'expressió en portuguès que significa "Jo vaig veure una muntanya" (Yo vi un monte), frase pronunciada per un marí anònim pertanyent a l'expedició de Fernando de Magallanes a l'albirar el Turó de Montevideo.

“Monte-VI-D-E-O”. (Monte VI De Este a Oeste).- Origen acadèmic.- Aquesta versió diu que els espanyols van anotar la situació geogràfica en un mapa o carta portulana, ja que el turó és la VI forest (he visto) que es veu sobre la costa navegant el Riu de la Plata d'est a oest. Amb l'esdevenir del temps es van unificar aquestes paraules i vaig ser Montevideo. No s'han trobat proves contundents que permetin corroborar aquesta hipòtesi acadèmica, tampoc es pot assegurar amb certesa quins eren les cinc forests que s'albiraven abans que el Turó.

“Monte Ovidio”. (Monte Santo Ovidio).- Origen religiós.- Aquesta tercera hipòtesi mai va contar amb massa adherents. Sorgeix d'una interpolació que apareix en el ja esmentat “Diari de Navegació” de Fernando de Albo, on s'establix que "corruptament anonenan ara Sant Vidio” quan es refereixen a la muntanya com un barret a la qual van posar per nom Munti Vidi, és a dir, al Turó de Montevideo, Ovidio havia estat el tercer bisbe de la ciutat portuguesa de Braga, on va anar per sempre venerat, i a qui se li va erigir un monument en l'any 1505. Donada la relació que els portuguesos van tenir sempre amb els orígens de la ciutat de Montevideo –descobriment, fundació- i, a pesar que aquesta hipòtesi com les anteriors, manca d'una documentació contundent, va haver qui van relacionar el nom del Sant Ovidio o Vidio que apareix en alguns mapes de l'època i, la conseqüent derivació del vocable “Montevideo” per a designar a la regió des d'aquells primers anys del segle XVI.

[edita] Desenvolupament

El 1860 Montevideo contava amb 57.913 habitants, passant abans de 1880 a tenir quatre vegades més, principalment per la gran immigració d'europeus. Per aquest temps, el comerç era la principal font d'ingressos per a la ciutat, sent el seu principal rival en aquest sentit Buenos Aires.

A principis del segle XX molts europeus, sobretot d'Espanya i Itàlia però, a més, diversos milers de centreeuropeus van immigrar a la ciutat i, abans de 1908, el 30% de la població era estrangera.

Després de mitjan del segle XX la dictadura militar (1973-1985) i l'estancament econòmic van causar una declinació els efectes residuals de la qual àdhuc avui continuen. Molts pobres de les zones rurals van immigrar a la ciutat.

Recentment, la recuperació econòmica i llaços comercials més forts amb els veïns d'Uruguai han conduït al desenvolupament econòmic i a les esperances renovades de major prosperitat futura.

A l'abril de 2006, Montevideo va ser qualificada per la consultora Mercer Human Resources Consulting com la ciutat a Amèrica Llatina amb la millor qualitat de vida, al lloc 76 en el món sobre un total de 350 ciutats^[3].

[edita] Badia de Montevideo

Badia de Montevideo, amb l'área portuària.

La badia de Montevideo és el seient de el port de la ciutat i una de les raons per les quals es va fundar la mateixa. Dóna resguard natural a les embarcacions, encara que avui existeixen dues esculleres que protegeixen l'entrada del port de l'onatge. Aquesta característica de port natural ho fa molt competitiu amb l'altre gran port del Riu de la Plata, que és el port de Buenos Aires.

La proximitat del port ha afavorit la instal·lació de diverses indústries en l'àrea de la badia, especialment exportadors/importadors o relacionades a l'activitat portuària o naval. Es troba en aquesta zona la central termoelèctrica José Batlle y Ordóñez, la refineria de petroli de La Teja, frigorífics, molins de grans, dipòsits navals, etc. Aquesta concentració d'indústries ha generat la situació que, si bé des del punt de vista paisatgístic és un àrea amb gran potencial, els habitants de la ciutat no la tenen entre els seus llocs preferits per a viure. Així, certes zones del barri de L'Aguada, a pocs minuts de el centre de la ciutat, amb tots els serveis urbans (il·luminació, transport, etc.) tenen una densitat de població relativament baixa.

[edita] Passejos

Avinguda Libertador.

Avinguda 18 de Julio.

Existeixen passejos, sortides, llocs d'entreteniment i diverses atraccions. Com amplis passejos verds, tant dintre de la ciutat com en la perifèria, es destaquen el barri Parque Rodó que conta amb un ampli parc de 25 hectàrees; el Parc Batlle, amb diversos quilòmetres d'extensió situat a la zona de Villa Dolores, on es troben l'Estadi Centenario (seu de partits clàssics com els de Peñarol i Nacional), lloc on es va realitzar el primer mundial de futbol de la història; dos estadis de futbol més i el velòdrom de la ciutat, així com la pista d'atletisme; el barri de el Prado també oferix amplis espais verds i naturals; al barri de el Cerro, mirant a la costa està el Parque Dr. Carlos Vaz Ferreira juntament amb el club de golf del Cerro; en la zona de Santiago Vázquez, en el límit oest amb el departament de San José, està el Parc Zoològic Lecocq i al sud del mateix el Parc Artigas.

A més, la ciutat té importants museus, entre els quals es destaquen el Museu Torres García ^[4], el Museu José Gurvich, el Museu Nacional d'Arts Visuals i el Museu Juan Manuel Blanes. En l'exterior del Museu Blanes es pot visitar un pintoresc jardí japonès amb un estany on s'aprecien més de cent carpes (peixos).

Els centres comercials s'han convertit en una important atracció per als habitants locals i els turistes, els quals fan les seves visites i compres de tot tipus d'articles i artesanies nacionals i importades.

Diverses fires desperten l'interès dels visitants: Tristán Narvaja (diumenges), en el cèntric barri de Cordón; Villa Biarritz i La Teja (dissabtes i dimarts), Parque Rodó (diumenges), Piedras Blancas i Belvedere (també els diumenges), on es poden trobar des d'obres d'art originals fins a "aquella" rosca que necessitem per al rellotge antic.

Diverses signatures multinacionals també tenen la seva participació a Montevideo. Entre elles, per només esmentar algunes, es troben: cases de menjar ràpid (Burger King, Mc Donald's, Il Mondo della Pizza), botigues de roba i calçats (Zara, Hush Puppies, Dolce & Gabani), hipermercats (cadena comercial USA, Corte Inglés), centrals informàtiques (Starmedia), companyies de mitjans de comunicació (Telefónica, Movistar), hostaleria catalana (Barceló), etcètera.

La majoria dels comerços importants i del moviment empresarial es concentra en l'avinguda principal de la ciutat: la 18 de Julio (que rep el seu nom de l'aniversari de la Jura de la Constitució Nacional), i és considerada una de les avingudes més cares i elitistes de Sud-amèrica. No obstant això, existeixen altres passejos com el de l'avinguda 8 d'Octubre (en el barri de la Unión), la Rambla, el Mercado del Puerto, Boulevard Artigas, Plaça Independencia (on descansen les restes del cabdill i heroi nacional, José Gervasio Artigas, líder de la revolució independentista de l'Uruguai i les províncies del centre de l'Argentina) amb l'entrada al barri històric o Ciudad Vieja a través de la Puerta de la Ciudadela, Plaça Cagancha, Plaça de el "Entrevero", Avinguda España, Avinguda Italia, Avinguda Libertador Juan Antonio Lavalleja, Avinguda Rivera, i Avinguda General Venancio Flores, entre unes altres.

Teatre Solís.

Palau Legislatiu, seu parlamentària.

Entre els monuments històrics més rellevants es troben: la Fortalesa del Turó de Montevideo, escenari de batalles entre governs provisoris, rebels, i realistes espanyols i portuguesos durant els segles XVIII i XIX, es manté fidel a l'època, amb murs improvisats de pedra, armes, un mirador de la costa de la ciutat, i documents d'ampli valor antropològic; la Ciudad Vieja, que abasta el que era la ciutat de Montevideo durant l'època colonial, amb cases de pedra, carrers estrets i empedrades, fanals, etcètera.

D'altra banda, també destaquen la ja esmentada Plaça Independencia, el Mausoleu d'Artigas, l'Església Matriz (on va ser batejat Artigas, i on jeuen les restes mortals d'alguns líders de la independència), la Catedral de la Sagrada Família, el Palau Legislatiu (fundat el 1925, al complir-se cent anys de la independència del país, i que funciona actualment com seu del Parlament), el Palau Salvo, el Teatre Solís (el més antic i extens d'Uruguai, ha estat sempre l'escenari de les obres teatrals més importants de la regió, al costat del Teatre Colón, de Buenos Aires. En ell va debutar l'actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, i va fer del teatre Solís el seu punt de partida per a transformar la comèdia nacional durant els seus llargs anys d'exili en territori uruguaià); i, finalment, i a menor escala, el Jardí d'Infants núm. 260, fundat el 1892 per la també pedagoga uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqué, i que avui és considerat el més antic de Sud-amèrica.

[edita] Cultura i espectacles

Plaça Libertad, representant la unió de cultures.

La ciutat de Montevideo és, al costat de Buenos Aires, el bressol del tango, el candombe i la murga uruguaiana, i compte amb diverses activitats relacionades amb aquests estils musicals. A Montevideo existeixen moltes opcions en aquest sentit. La ciutat conta amb un nombre important de sales amb una gran oferta d'espectacles que van des de cinema experimental fins a les pel·lícules comercials que s'exhibeixen en tot el món.

La Biblioteca Nacional, fundada pel cura Dámaso Antonio Larrañaga a comanda de José Gervasio Artigas, alberga milers de volums i importants col·leccions. Montevideo és, a més, l'única ciutat universitària del país. És la seu de la Universitat de la República (UdelaR)^[5], de caràcter públic i laic, de la qual es desprenen nombroses facultats i escoles tècniques per alguns dels seus barris principals. Malgrat que s'han portat a terme projectes per a estendre campus universitaris a altres ciutats uruguaianes, només Salto ho ha aconseguit, en menor mesura. També es poden trobar universitats i escoles privades (Universitat de Montevideo, Univesitat Catòlica de Montevideo, Dickens Institute, Centro Anglo-Uruguayo, etcètera), centres de formació docent (IPA) i entitats governamentals, totes elles operatives a Montevideo.

En la gastronomia predominen els plats sobre la base de carn bovina, les pastes italianes, i alguns plats locals com el chivito al pan (pa amb carn bovina, pernil, tomàquet, formatge, bacon, ou fregit, etcètera). Des de fa uns anys la "moguda nocturna" de Montevideo s'ha traslladat a la Ciudad Vieja, on es troba una gran concentració de locals.

World Trade Center de Montevideo.

Existeixen nombrosos vincles culturals, socials, polítics i comercials que Uruguai manté amb altres països del món, principalment d'Europa, Llatinoamèrica, Xina i Japó.

Del vell continent, i degut al fet que la població de Montevideo es compon principalment d'immigrants espanyols i italians, la ciutat ha establert vincles molt estrets amb aquests dos països. La llengua italiana s'ensenya en batxillerat d'humanitats, i existeixen, a tal extrem, nombroses cases de menjar típic d'Itàlia. Hi ha una àmplia avinguda que duu el seu nom, i un hospital públic que rep el nom d'Ospidale Italiano Re Umberto I (1890)^[6]. A més, nombrosos presidents uruguaians van dur cognoms italians, i diverses marques i empreses d'aquest país tenen seu a l'Uruguai.

Respecte a Espanya, l'Asociación Española de Socorros Mutuos, Casa Galícia, i altres centres hospitalaris i culturals deixen entreveure la influències dels immigrants espanyols en la ciutat. El Centre Gallec, que amb més de 35.000 gallecs associats i 125 anys des de la seva fundació, és el més antic del món en relació als immigrants d'aquesta comunitat autònoma en l'exterior^[7]; Casal Català de Montevideo, amb festivitats, activitats culurals i cursos de català en tres nivells (bàsic, mitjà, avançat) i amb 40 alumnes^[8], Centre Basc (Eusko Sare)^[9] i Centre Asturià^[10], segueixen sent, actualment, centres d'acollida d'immigrants i les seves descendents, i lloc on es porten a terme activitats culturals pròpies d'aquestes terres.

Alguns de les comeses més importants per part dels immigrants catalans va ser la fundació de la Plaça Lluís Companys i Jover, on s'erigeix un monument a la seva memòria, i enfront del com tots els anys se li rendeix tribut en la data de mort^[11] .

Altres països amb els quals existeix un vincle important són Alemanya, Argentina, Brasil, França i Anglaterra.

[edita] Turisme

El turisme és molt important a l'Uruguai i també a la seva capital, Montevideo. Compte amb una variada oferta que inclou passejos històrics, centres nocturns, platges i turisme agropecuari (estades turístiques, cellers) en els seus afores.

La major part dels turistes que rep són argentins, brasilers i xilens, encara que el nombre de visitants europeus i d'altres orígens creix any a any, gràcies a l'arribada de creuers de luxe al port de Montevideo.

[edita] Arquitectura

Puerta de la Ciudadela vista des de la Peatonal Sarandí, detrás Plaça Independencia i la avinguda 18 de Julio.

Torre de les Telecomunicacions.

Montevideo conta amb una valuosa col·lecció d'arquitectura, que va des d'ho neoclàssic fins a ho post-modern de la Torre de les Telecomunicacions (també coneguda com Torre d'ANTEL l'altura de la qual arriba a els 162 metres, sent el gratacel més alt del país) o de les torres bessones de el World Trade Center Montevideo.

En aquesta extensa ciutat es pot situar el qual va anar el gratacel més alt d'Amèrica Llatina quan va ser aixecat, el Palau Salvo, edifici que domina l'horitzó de la Badia de Montevideo juntament amb l'abans nomenada Torre de les Telecomunicacions. Viatjant en el temps, les dues primeres grans obres, després d'aixecat el Fort de San Miguel, són la Catedral Metropolitana i l'antic Ajuntament, ambdós amb façana a la Plaça Matriz, ara situada en un dels passejos més agradables de la ciutat, la Ciudad Vieja, abans Ciudadela, compresa entre les muralles. Al barri de Pocitos, entorn de la platja del mateix nom, van florir molts habitatges, realitzades pels constructors Bell i Reboratti entri 1920 i 1940, amb la seva rúbrica i la seva barreja d'estils. No obstant això, l'auge de la construcció dels anys 1970 i 1980 va transformar la cara d'aquest barri, convertint-lo en un conglomerat d'edificis d'apartaments de classe alta i mitjana alta.

[edita] Agermanaments

Seu del Mercosur.

La ciutat té un pacte d'agermanament amb Barcelona i amb les seguents ciutats:

[edita] Referències

[edita] Galeria fotogràfica

Font de la Plaça Matriz.	Edifici London-Paris	Monument de José Belloni, Prado.	Museu de Joaquim Torres-Garcia.
Palau Lapido.	Ciudad Vieja.	Castell Pittamiglio.	Nit a Montevideo.
Plaça Independència.	Palau Salvo.	L'obelisc.	Platja de Montevideo.