Galícia

De Viquipèdia

Galícia (en gallec Galiza o Galicia i en castellà Galicia) és una nació establida jurídica i administrativament com una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord-oest de la Península Ibèrica. Geogràficament, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l' oceà Atlàntic i a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. L'himne de Galícia es referix a Galícia com a nació de Breogán; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galícia com a nacionalitat.

A Galícia pertanyen l' arxipèlag de les illes Cies (format per l'illa del Far, illa de Monteagudo i l'illa de San Martiño), l'arxipèlag d'Ons (format per l'illa d'Ons i la d'Onza), l'arxipèlag de Sálvora (format per les illes de Sálvora, Vionta i Sagres), així com altres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o Malveiras; la major part de les quals pertanyen al Parc nacional de les Illes Atlàntiques.

El punt més occidental és el Cap Touriñán.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Història 3 Política i govern 3.1 Dels poders de la comunitat 3.2 Divisions administratives 4 Economia 5 Demografia 5.1 Dinàmica de població 5.2 Llengües 6 Gastronomia típica 7 Referències 8 Enllaços externs 8.1 Institucions 8.2 Turisme 8.3 Història i Llengua 8.4 Gastronomia

[edita] Toponímia

El terme Galiza és un topònim històric usat en la Edat Mitjana en gallec. No obstant va caure en desús en favor de Galicia (el qual s'ha mantingut com el topònim oficial i habitual tant en gallec com en castellà, tal com recull l'Estatut d'autonomia de Galícia) fins que en el segle XX va ser recuperat pel nacionalisme gallec (Galiza és el topònim usat habitualment pel Bloque Nacionalista Galego i l'únic que apareix en la seua proposta de reforma de l'Estatut). Galiza és també el topònim únic per a Galícia per als reintegracionistes.

Després de l'aprovació per part de la Reial Acadèmia Gallega de la normativa de la concòrdia el 2003, Galiza va ser acceptat també com un topònim en gallec. Hi ha diverses opinions respecte a si Galiza és també un topònim oficial. D'una banda, el text de la reforma normativa estableix una distinció entre ambdós topònims, al·ludint únicament com a oficial a Galícia («Es manté Galícia com a veu legítima gallega, denominació oficial del país i forma majoritària en l'expressió oral i escrita moderna. Galiza es considera també una forma legítimament gallega, àmpliament documentada en l'època medieval, que va ser recuperada en el gallec contemporani»). A més, no hi ha hagut cap reforma o llei que haja fet de Galiza un topònim també oficial (la Constitució espanyola) determina, en l'article 147, que "Els Estatuts d'autonomia hauran de contenir [...] la denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica"; l'estatut d'autonomia gallec no ha sigut reformat). D'altra banda, també pot ser argumentat que, atès que la Llei de Normalització Lingüística gallega estableix que els topònims oficials seran els topònims en gallec, tal llei o reforma no és necessària en absolut, ja que en haver sigut reconegut Galiza com un topònim en gallec, és ja de fet un topònim oficial, al mateix nivell que Galícia.

[edita] Història

Article principal: Història de Galícia

Els grecs de l'Antiguitat, anomenaren esta regió kaleikói (καλλαικoι), el nom del poble que hi vivia. El topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que hi van arribar en dues ones d'immigració successives, la primera, ca. 1800 a.C. i la segona el segle IV a.C. El topònim va evolucionar a Gallaecia sota l'administració romana, i després a Regnum Gallaecia, el primer dels regnes independents de Roma a Europa. Gallaecia fou constituïda com a província romana probablement en temps dels Antonins, potser fins i tot en temps d'Adrià. La capital fou Bracara Augusta o Bracara (Braga).

Durant les invasions del segle V, Galícia va caure en mans dels sueus el 411, els quals hi formaren un regne. El 584 el rei visigot Leovigild va envair el rei sueu de Galícia derrotant-lo i incorporant-lo al control visigot. Durant la invasió musulmana d'Espanya, els musulmans hi van establir una guarnició, però van ser fets fora per Alfons I d'Astúries el 739.

Durant els segles IX i X, els comptes de Galícia van fluctuar en la seua obediència al seu rei nominal. Al mateix temps els normands i el víkings van atacar les costes gallegues. Les torres de Catoira a Pontevedra es van construir com a fortificacions per a evitar que els víkings atacaren Santiago de Compostel·la. El 1063, Ferran I de Castella va dividir el seu regne entre els seus fills. Galícia va passar a mans de Garcia I de Galícia. El 1072 va ser forçat a annexionar-se, i va romandre com a part del regne de Castella i Lleó, encara que amb un grau important d'autonomia.

L'últim episodi de la independència gallega va ser el conflicte dinàstic entre Isabel de Castella i Joana la Beltraneja (Xoana a Beltranexa). La reina Isabel, durant el seu regnat a Castella va acusar, sense que la historiografia l'haja comprovat, que Joana era filla bastarda de Beltran i l'antiga reina (i per tant va ser coneguda com la Beltraneja). Després de les lluites polítiques que es van produir, Joana i els nobles que li donaven el seu suport van perdre, obrint el pas a la dominació castellana. Galícia va perdre la seua iniciativa política i la seua autonomia econòmica. Va ser designat un governador o capità general i corregidors per a les principals ciutats i s'hi va constituir una Reial Audiència, consolidant així el poder monàrquic centralitzat. Amb els Borbons, la Intendència va assumir les competències de hisenda i militars, i els corregidors les de policia i justícia. Des de 1500 ja existia una Junta, una espècie de parlament, però sense cap poder real.

Amb un creixement demogràfic molt més sostingut que els regnes veïns, a mitjans del segle XVIII Galícia va triplicar la densitat de població de Castella. No obstant, durant este període, el 90% de la població era rural. De fet, a mitjans del segle XVI només Pontevedra, Compostel·la i Ourense superaven els 1000 "veïns" o habitants.

El 1833 Galícia va perdre la seua representativitat com a unitat administrativa i va desaparèixer la Junta del Regne de Galícia. El territori va ser dividit en quatre províncies sota l'administració del govern central. En aqueix segle va sorgir el primer moviment polític per a defendre Galícia de la pèrdua d'aquests poders d'autonomia. Al llarg del segle també es va organitzar un moviment de la defensa de la cultura gallega i l'afermament de la consciència de diferenciació cultural paral·lel a un ideal polític. El moviment també proposava la recuperació de la llengua gallega com a vehicle d'expressió culte.

Després dels períodes, alguns breus, de provincialisme, federalisme i regionalisme de finals del segle XIX, el 1907 sorgeix l'etapa de la Solidaritat Gallega, fins la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'aconseguir un front electoral unificat per a eliminar amb el caciquisme i assolir la representació gallega que, tanmateix, fracassarà.

Una primera etapa, fins Primo de Rivera va ser marcada per les Irmandades da Fala, "Germandats de la Parla", amb una preocupació fonamental per a la defensa de la llengua. En estendre's, van confluir amb una idea política de galleguisme. Vicente Risco i Otero Pedrayo van treballar en l'aspecte cultural i van tenir la seua contrapart política en les figures de Porteira i Lois Peña Novo. Després va sorgir la Xeració Nós, "Generació Nosaltres", al voltant de la revista homònima.

En la Segona república espanyola hi havia dues tendències fonamentals: una relacionada amb l'Organització Republicana Gallega Autònoma i l'altra del Parit Galleguista (PG). El PG va sorgir de la unió de diverses tendències representades en les figures de Vicente Risco, Otero Pedrayo i Ramón Cabanillas entre altres. El 1936 el PG, per a aconseguir l'aprovació d'un Estatut per a la Galícia, es va aliar amb el Front Popular. L'Estatut es va presentar a les Corts poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

Després de la transició a la democràcia, Galícia va ser reconeguda com a nacionalitat i es va constituir com a comunitat autònoma amb l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia el 1981.

[edita] Política i govern

[edita] Dels poders de la comunitat

L'Estatut d'Autonomia de Galícia estableix que els poders de la comunitat s'exerceixen per mitjà del Parlament, la Junta i la Presidència:^[1]

• El Parlament de Galícia és el representant màxim del poble gallec, i sobre el qual recau la potestat legislativa. El Parlament està integrat per 75 diputats elegits per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys, i en què està garantida per llei la possibilitat del vot als gallecs que resideixen a l'estranger.
• La Junta de Galícia (Xunta de Galicia, en gallec), és l'òrgan col·legiat sobre el qual recau la potestat executiva i administrativa del govern. Està integrada pel president, el vicepresident i dotze consellers. La comunitat exerceix les seues funcions administratives per mitjà de la Junta i del seus ens i òrgans dependents. La Junta també coordina les activitats de les Diputacions Provincials.
• el President de la Junta de Galícia dirigeix i coordina les accions de la Junta i ostenta la representació de la comunitat autònoma i l'ordinària de l'Estat espanyol a Galícia. És membre del Parlament i és electe pels diputats i nomenat pel rei d'Espanya.

[edita] Divisions administratives

Encara que històricament era dividida en 7 províncies (La Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Ourense i Tui), actualment Galícia està conformada per quatre províncies:

• Província de la Corunya
• Província de Lugo
• Província d'Ourense
• Província de Pontevedra

Les províncies, al seu torn, se subdivideixen en comarques, que agrupen municipis. En l'actualitat hi ha 53 comarques gallegues: 18 pertanyen a la província de la Corunya, 13 a Lugo, 12 a Ourense i 10 a Pontevedra. També s'han implementat 315 consells, l'administració bàsica més propera als ciutadans: 94 pertanyen a la Corunya, 67 a Lugo, 92 a Ourense i 62 a Pontevedra. Finalment, el territori també es divideix en parròquies, 3778 en total.

Províncies de Galícia i els municipis

Província de la Corunya

Província de Lugo

Província de Ourense

Província de Pontevedra

[edita] Economia

L'economia de Galícia és fortament enllaçada als recursos naturals; de fet, històricament, les activitats del sector primari han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupació. No obstant, com és la tendència de les economies desenvolupades, la seua importància ha estat disminuint a poc a poc. El 1930, el valor agregat brut de l'agricultura i la pesca representava el 31,3% del total; el 2005 s'havia reduït al 4,75% del total.^[2] La productivitat, tanmateix, és baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la població econòmicament activa.

El sector secundari aporta el 28,8% del Producte interior brut gallec. Hi destaquen les contribucions de la generació d¡energia i la indústria de la construcció. També cal destacar la construcció naval a Vigo i Ferrol, la indústria automobilística i la tèxtil, així com la indústria relacionada amb la manipulació del granit.

Quant al sector terciari, en l'actualitat, Galícia es troba en un fort procés de renovació turística.

[edita] Demografia

[edita] Dinàmica de població

Actualment compta amb uns 2,8 milions d'habitants empadronats (2002), a més de prop de tres milions que han emigrat, majoritàriament a les altres comunitats autonòmiques espanyoles i a Argentina, sense oblidar que n'hi ha en Uruguai, Veneçuela, Cuba (Fidel Castro és fill d'un gallec), Brasil, Mèxic i els països de Centre Europa.

Vigo és la major ciutat de Galícia, sent les Ries Baixes l'àrea amb major densitat poblacional. L'organització tradicional de la població a Galícia és substancialment diferent de la de la resta d'Espanya, i es basa en llogarrets, parròquies i comarques (hi ha cinquanta-tres comarques).

• Taxa de natalitat (2002): 7,1 per 1.000
• Taxa de mortalitat (2002): 10,3 per 1.000
• Esperança de vida (2001): 80,1 anys
  • Homes: 76,5 anys
  • Dones: 83,6 anys

A diferència de la resta d'Espanya, Galícia, a pesar de no ser de les comunitats més extenses, compta amb nombroses ciutats de considerable població:^[3]

• Vigo - (293.725).
• La Corunya - (243.349).
• Ourense - (108.358).
• Santiago de Compostel·la - (92.919).
• Lugo - (92.271).
• Pontevedra - (80.137).
• Ferrol - (77.155).
• Villagarcía d'Arosa - (35.954).
• Narón - (35.083).
• Oleiros - (30.467).
• Redondela - (29.863).
• Carballo - (29.689).
• Ribeira - (26.884).
• Arteixo - (26.272).
• Marín - (26.103).
• Culleredo - (25.650).
• Ceps - (24.849).

[edita] Llengües

L'idioma propi de Galícia és el gallec, sent oficial junt amb el castellà. El gallec té amb el portugués un tronc comú (galaicoportugués) i manté viva una tradició d'elements celtes, heretada dels celtes, en la cultura dels castros, abans de l'arribada dels romans.

Un moviment lingüístic (el reintegracionisme) sosté que el gallec i el portuguès només són diferents varietats del mateix idioma gallec-luso-brasiler i que l'actual separació de la normativa portuguesa i la normativa oficial gallega només es deu a la castellanització normativa del gallec (única varietat galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castellà). Alguns lingüistes comparen el cas amb el neerlandès dels Països Baixos i el neerlandès de Flandes, conegut també com a flamenc.^{[cal citació]}

Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, el qual data de l'any 1228, es tracta del “Fòrum do bo burg do Castro Caldelas” atorgat per Alfons IX a l'abril del dit any a la vila d'Orense de Allariz.

El seu ús ha decaigut amb el pas dels anys a les àrees rurals a causa de la influència de l'espanyol en les urbanes. Encara així, segons el més recent estudi sobre els costums idiomàtics de la població gallega, el coneixement del mateix se situa entorn d'un 80% de la població. És l'idioma percentualment més parlat d'entre els propis de les nacionalitats històriques.

[edita] Gastronomia típica

• Pastís de Santiago
• Lacón con grelos

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

[edita] Institucions

• Junta de Galícia
• Delegación de Gobierno en Galicia
• Parlamento Autonómico de Galicia

[edita] Turisme

• Página web del Jacobeo
• Dirección General de Turismo de Galicia
• Guía Turística de Galicia

[edita] Història i Llengua

• Història i llengua de Galícia (català)
• Web sobre Història de Galícia (gallec)
• Portal de l'associació gallega de la llengua (gallec)
• Web sobre la unitat lingüística i cultural de Galícia i Portugal (portuguès)

[edita] Gastronomia

• Productos de Galicia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galícia