Visigot
De Viquipèdia
Visigots |
|---|
_01.jpg/150px-Fíbula_aquiliforme_(M.A.N._Madrid)_01.jpg) |
| Visigots federats (376-476) |
| Regne de Tolosa (475-507) |
| Regne de Toledo (507-725) |
| Els visigots a Catalunya |
| Reis gots |
Els visigots són una branca dels pobles germànics. El seu nom significa "gots de l'oest".
Taula de continguts |
[edita] Història del poble visigot
El poble germànic dels gots va ser anomenat ja per Tàcit, que els esmenta com Gotones. Llavors habitaven el nord de Germania, en terres que abans van poblar els bois, getes i escites. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del Tisza al Don i des de la regió del Pont Polemoniac a la mar Bàltica.
Van integrar la nació dels gots pobles diversos: hèruls , rugis , lemovis, escirs, helvecons, sidenis, turcilinges, gèpids, vàndals i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
Els gots pròpiament dits es dividien en theruingi (tervings) i greuthungi (greutungs). Els primers van poblar el territori entre els Carpats i el Dnieper i els segons les estepes ucraïneses a l'aquest del Dnieper. Així aquest riu servia de limiti entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas west gohts (visigots) per situar-se a occident (West en germànic), i els greuthungi van ser anomenats ost gohts (ostrogodos) per situar-se a l'est (Ost en germànic). Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica wisgohts, traduïda per "homes forts".
Durant el segle III els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del 251 (contra Mèsia i Tràcia), la del 258- 259 (contra la costa de la Mar Negre, Propòntida, les illes de l'Egeu, Efes, Atenes i altres punts) i la del 269 (contra Creta, Xipre, Tessalònica i altres punts). El 270 Aurelià va haver d'abandonar el marge esquerre del Danubi a la (Dàcia) cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta província.
Un segle després, cap al 370, ja havien estat cristianitzats havent optat per l'arrianisme (que a mitjans del segle IV va comptar amb el favor imperial al orient), i estaven governats per un rei anomenat Hermanric o Ermrich, el primer rei històric de la dinastia dels amals , qui va haver d'enfrontar-se als huns dirigits per Balamir el 375. Hermanric, ja ancià, va ser greument ferit en un atemptat i es va suïcidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als huns no va tenir èxit i ell mateix va resultar mort.
Els magnats ostrogots van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels Amals preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups gots, sota la seva direcció) i es van sotmetre a l'huns. Però els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del Danubi i van demanar a l'Imperi, contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels ostrogots, al front dels qual figurava el rei nen Videric, de la dinastia legitima dels Amals, va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enllaçar anys després amb la dinastia ostrogoda (en temps de Teodoric el gran).
[edita] El visigots com a federats a l'Imperi (376-475)
- Vegeu: Visigots federats
[edita] El Regne de Tolosa (476-507)
- Vegeu: Regne de Tolosa
[edita] El Regne de Toledo (507-725)
- Vegeu: Regne de Toledo
[edita] Societat
Les primeres tribus visigòtiques seguien els costums generals dels pobles germànics, d'arrel al Neolític. Com a poble medieval, van distingir-se pel seu poder militar i la tolerància religiosa. Van instaurar un ritus a la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els trets del romànic amb influències àrabs. En el camp del dret, van compilar les lleis tradicionals hispàniques al famós Liber Iudicorum.
[edita] Curiositats
Durant molt segles, a Espanya els gots (i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", és a dir, cristiana. Les evidències contradiuen aquest prestigi: la barreja ètnica i religiosa va ser una constant a la Península Ibèrica i durant molts anys el ritus practicat pels nobles visigots ratllava l'heretgia segons el catolicisme per la seva proximitat a l'arrianisme. Es deia que tenir els quatre cognoms acabats amb un sufix com -ez o -oz (que significava "fill de") i no tenir cap cognom entre els vuit primers que designés un ofici, era prova de descendre dels visigots.
A la dictadura de Francisco Franco, a les classes d'història es va fer èmfasi en el període visigòtic d'Espanya precisament per aquest lligam de suposada puresa. Per això s'aprenien la llista dels reis gots com a exercici de memòria.
