Bois
De Viquipèdia
Els bois foren un poble celta.
Un grup de bois es van ajuntar amb els helvecis i van creuar el Rin des Germània i es van establir a la Gàl·lia al segle VI aC. Derrotats per Cèsar els hi va donar una part del territori dels Edus, segurament la regió entre l'Allier i el Loire, que Cèsar esmenta com a Boia. Es creu que a l'entrar a la Gàl·lia vivien junt amb els lingons al territori de l’alt Saône i les parts altes del Sena i el Marne, però la seva ubicació ofereix força dubtes tot i que es considera que al menys una part van ocupar la regió al sud de Bordeus d’on Buch conservaria el seu nom. La seva capital es diu que fou Gergòvia, però es creu que es una transcripció errònia.
Plini esmenta entre els grups de la Lugdunense al Heduis, carnuts, bois, sènons, i aulercis, i situa els bois entre els carnuts i els sènons.
La resta dels bois van emigrar cap a Itàlia al segle V aC i van ocupar terres al nord del Po, on ja vivien els ínsubres i cenòmans, pel que van creuar el riu i es van establir entre els Apenins i les planes ocupades abans pels umbris i van destruir Melpum vers el 396 aC amb ajut dels sènons i ínsubres. Van entrar al Làtium el 358 aC on foren derrotats pel dictador romà Sulpicius. Els sènons foren destruïts però els bois van continuar la lluita i es van aliar als etruscs el 283 aC però els aliats foren derrotats al llac Vadimonium; els bois encara van continuar lluitant però l’any següent foren altre cop derrotats i van haver de signar un tractat pel qual durant 45 anys els romans ocuparien els territoris dels sènons i els bois mantingueren la pau, però posteriorment els bois van tornar a la lluita el 225 aC aliats als ínsubres originant la Gran guerra gala, en la que van rebre l’ajut dels gestis alpins; derrotats a una gran batalla a Telamon a Etrúria es van haver de sotmetre tot i que encara van fer correries a territori romà. El 218 aC abans d’arribar Anníbal, van atacar als romans a Placèntia, i seguidament es van aliar als cartaginesos, i van col·laborar amb una força auxiliar a la batalla de Trèbia; el 216 aC van atacar al consol Postumius que passava pel seu territori amb una força de 25000 homes, exercit que fou destruït. Després de la guerra van continuar hostils a Roma, i van participar a la revolta dels gals dirigida per Amilcar, destruint Placèntia el 200 aC, i durant 10 anys, tot i ser diverses vegades derrotats, van continuar la lluita, el 194 aC Boiorix i els seus germans inpediren l'invasió de cònsol Tiberi Semproni; sovint aliats als ínsubres i a algunes tribus lígurs. Finalment foren reduïts el 191 aC per Escipió Nasica, que va matar la meitat de la població i va confiscar la meitat del seu territori. Per assegurar el territori guanyat pels romans van establir la colònia de Bonònia i uns anys després les de Mutina i Parma (183 aC). El 187 aC es va construir una via militar entre Ariminium (Riminí), a l'antic territori dels sènons, i Placèntia que fou la Via Emília, i que va contribuir a mantenir la seguretat a la regió. Tot i així els romans van expulsar als bois que quedaven cap al seu país originari creuant els Alps, on es van unir amb els taurisis, quedant establerts a les fronteres de Panònia, en una part de la moderna Bohèmia que va prendre el seu nom d’aquest poble, on van viure uns cent anys fins que foren exterminats pels dacis. Les restes del poble fou expulsat pels marcomans cap a Baviera al segle I.
