Via Emília
De Viquipèdia
Via Emília (llatí Via Aemilia) fou un camí empedrat romà, un dels principals del imperi, al nord d'Itàlia. Va ser iniciada pel cònsol M. Emili Lèpid el 187 aC després de sotmetre als lígurs i anava de Placentia a Ariminium on s'unia a la via Flamínia. Va donar nom a la regió de la Gàl·lia Cisalpina (avui Emília-Romanya). Totes les ciutats importants de la regió, menys Ravenna eren a la vora d'aquesta via.
Mes tard es va continuar de Placentia a Mediolanum quant fou dominada la Gàl·lia Transpadana i encara després fins a Augusta Pretoria a la Vall d'Aosta.
Les estacions al llarg de la via s'esmenten al Itinerari d'Antoní. Sortint de Aruminium (Rimini) eren:
- Caesena (Cesena)
- Faventia (Faenza)
- Forum Cornelii (Imola)
- Bononia (Bolonya)
- Mutina (Mòdena)
- Regium (Reggio)
- Parma (Parma)
- Fidentiola (Borgo S. Donino)
- Placentia (Piacenza)
Al itinerari de Jerusalem i a la Taula de Peutinger les estacions esmentades son:
- Caesena (Cesena)
- Forum Populii (Forlimpopoli)
- Forum Livii (Forli)
- Faventia (Faenza)
- Forum Cornelii (Imola)
- Claterna (Quaderna)
- Bononia (Bolonya)
- Forum Gallorum
- Mutina (Mòdena)
- Regium (Reggio)
- Tannetum (Taneto)
- Parma (Parma)
- Fidentia (Borgo S. Donino)
- Florentia (Firenzuola)
- Placentia (Piacenza)
De Placentia a Mediolanum s'esmenten només quatre estacions (la resta eren paredes per canviar cavalls o llocs molt petits):
- Tres Tabernae
- Laus
- Ad Nonum
- Mediolanum (Milà)
De Mediolanum a Augusta Praetoria, al peu dels Alps, el Itinerari d'Antoní esmenta:
Una branca anava de Milà a Vercelli (on s'unia a la branca anterior) passant per:
Una branca anava de Mediolanum (Milà) a Aquileia, i els itineraris donen les següents estacions (altres menors o llocs de canvis de cavalls no s'esmenten):
- Argentia
- Pons Aureoli (Pontirolo)
- Bergamum (Bèrgam)
- Brixia (Brèscia)
- Sirmio (Sermione)
- Verona (Verona)
- Vicentia (Vicenza)
- Patavium (Pàdua)
- Altinum (Altino)
- Concordia (Concòrdia)
- Aquileia (Aquileia)
Una branca anava de Bononia a Aquileia, que Estrabó esmenta expressament com a continuació de la via Emília. Els itineraris només esmenten un branca que sortia de Mutina i no de Bononia, i arribava a Patavium, passant per:
- Vicus Serninus (?)
- Vicus Varianus (Bariano, al nord del Po)
- Anneianum (Legnago?)
- Ateste (Este)
- Patavium (Pàdua)
De Patavium seguia fins a Aquileia; una branca anava de Mutina a Colocaria, de allí a Hostilia (Ostiglia) i de allí a Verona.
Una branca anava de Placentia a Dertona (passant per Comillomagus i Iria, avui Voghera) on enllaçava amb la branca construïda per Emili Scaur a traves del Apenins fins a Vada Sabata.
I una darrera branca portava de Placentia a Ticinum (Pavia) després allargada fins a Augusta Taurinorum (Turí). A Ticinum s'unia a una branca que anava fins a Milà. Les estacions esmentades als Itineraris de Jerusalem son:
- Ticinum (Pavia)
- Durii (Dorno)
- Laumellum (Lomello)
- Ad Cottias (Cozzo)
- Ad Medias
- Rigomagus (Trino Vecchio)
- Ceste (?)
- Quadratae (prop de Londaglio)
- Ad Decimum
- Taurini (Turí)
- Ad Fines (Avigliano)
- Ad Duodecimum
- Segusio (Susa)
