Este

De Viquipèdia

Els Este (adj. estenses) foren una casa feudal italiana que va governar a Ferrara, Mòdena, Reggio, i temporalment a Pàdua entre altres llocs. El seu nom deriva de la senyoria d'Este, després marquesat d'Este. Van assolir títol ducal el 1452.

Taula de continguts

1 Genealogia
2 Branca bastarda
3 Marquesos de San Martino
4 Notes

[edita] Genealogia

Bonifaci I, comte de Lucca mort + abans del 785
Bonifaci II comte de Lucca, marquès de Toscana i prefecte de Còrsega, mort + 5 d'octubre del 823
- Berald o Berenguer, + 830
- Bonifaci III, 823-847, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega
  - Adalbert I, 847-892, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega = casat amb Rotilda d'Spoleto
    - Adalbert II el Ric 892-17 d'agost o 19 de setembre del 915, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega, casat (898) amb Berta de Lorena (+ 9 de març del 925) que ja tenia dos fills de Teobald d'Arle (1, 2)
      - (1) Boso de Toscana 931-936, marquès de Toscana, casat amb Wil·la de Burgúndia (esposa de Berenguer II d'Itàlia)
      - (2) Hug d'Arle, comte d'Arle (925-947); rei de Provença (911-933) i rei d'Itàlia (926-946).
      - Guiu 915-929, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega ^[1]
        
        Adalbert III marquès i comte de Milà vers 929 o 931-962
        
        Obert I, marquès i comte de Milà 962-994, casat amb Alda, filla d'Otó I emperador ^[2]
        
        Obert II, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 994-1013, casat amb Eria Guiscardo
        
        Albert Azzo I, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 1013-1029
        
        Albert Azzo II, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1013-1029, casat 1) amb Cunegunda germana de Güelf III comte d'Altdorf, i 2) Garsenda, filla d'Herbert II comte de Maine
        
        Güelf (de 1), casat amb Etelina de Nordheim, comte d'Altdorf ^[3] i duc de Baviera 1071-1101
        
        Folc I (de 2), marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1097-1136
        
        Bonifaci (+1163), marquès 1136-1163
        
        Obizzo I, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, vicari imperial de la Marca de Treviso, cap dels güelfs de la Marca de Verona, 1136-1194
        
        Azzo V (+1193, abans que el seu pare)
        
        Azzo VI, casat amb Leonor, marquès d'Ancona, senyor d'Este, de Ferrara (1196-1212) i Pàdua (1199-1212)
        
        Aldobrandino I, marquès d'Este i d'Ancona, senyor de Ferrara 1212-1215 ^[4]
        
        Beatriu (+1245) que fou la tercera esposa d'Andreu II d'Hongria
        
        Azzo VII el Jove, casat amb Matilde Pallavicino, senyor de Ferrara 1215-1222 i senyor de Ferrara i marquès d'Este 1239-1264 ^[5]
        
        Renau o Renaldo (+1231) casat amb Adelaida de Omara. Mort sense fills legitims, la successió va correspondre al seu fill il·legitim Obizzo II (vegeu branca bastarda).
        
        Constança, casada 1) Umbert, i 2) Guillem Pallavicino
        
        Bonifaci (+1214)
        
        Folc II (+1178), marquès 1136-1178
        
        Albert (1184), marquès 1136-1184
        
        Azzo IV (+1184), marquès 1136-1184
        
        Hug II, comte de Maine ^[6]
        
        Azzo III (+1142)
        
        Tancred (+1146)
        
        Tancred (+ sense successio)
        
        Robert (+1121)
        
        Hug I, marquès amb terres a Parma, Piacenza, Pavia i Cremona
        
        Adalbert, marquès
        
        Guiu, marquès
        
        Berta, casada amb Ulric Manfred II (+1034) comte de Torí i marquès de Susa
      - Lambert 929-931, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega ^[7]
      - Emergarda

[edita] Branca bastarda

Obizzo II Este, senyor de Ferrara, marquès d'Este, 1288 senyor de Mòdena, 1290 senyor de Reggio, 1264-1293, casat amb Jacobina Fieschi (+1287) i amb Constança della Scala (+1306)
- Azzo VIII Este, 1293-1308, senyor de Ferrara, marquès d'Este, senyor de Mòdena, senyor de Reggio, casat amb Joana Orsini, i amb Beatriu d'Anjou
  - Fresco 1308 ^[8]
    - Folc, renuncia a Ferrara en favor de Venècia 1308
- Aldobrandino II Este, 1309 ^[9], senyor de Ferrara, casat amb Alda Rangone
  - Renau Este (+1335), consenyor de Ferrara 1317-1335, senyor de Mòdena
    - Beatriu, casada amb Jacob príncep d'Acaia i senyor de Piemont, i amb el seu oncle Nicolau
  - Nicolau I Este, consenyor de Ferrara 1317-1344
  - Obizzo III Este, senyor de Mòdena 1336-1352, senyor de Ferrara 1344-1352, senyor de Parama 1344-1346 ^[10], va deixar un fill bastard de la seva unió ilegitima amb Pipa Ariasti amb la que es va casar (+1347)
    - Aldobrandino III Este, senyor de Ferrara y Mòdena 1352-1361, casat amb Beatriu de Camerino (+1388)
      - Obizzo (+1388 ^[11])
      - Verde (+1400) casada amb el duc Ludivic de Teck
    - Nicolau II Este, casat amb Verde della Scala (+1344), senyor de Ferrara i Mòdena 1361-1388
      - Tadea (+1405) casada amb Francesc II senyor de Pàdua
    - Albert Este 1388, senyor de Ferrara i Mòdena, casat amb Joana Roberti, va deixar un fill de la seva amistançada Isotla Albaresani
      - Nicolau III Este 1388-1441, senyor de Ferrara i Mòdena ^[12], casat amb Gugliota de Carrara (1) filla sel senyor de Pàdua (+1416), amb Laura Parisina (2) filla del senyor de Cesena (+1425 decapitada per adulteri amb el seu fillastre Hug) i (3) amb Ricarda de Saluzzo (+1474), i va tenir nombroses amants entre les quals Stella Tolomei (4) que li va donar vuit fills.
      - Alberto Carlos (de 2) Albert Carles
      - Margarita (de 2), casada amb Galeotto II Roberto Malatesta senyor de Rimini
      - Hèrcules I Este (de 3), duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1471-1505, casat amb Leonor de Nàpols filla del rei de Nàpols (+1493)
        
        Alfons I Este, duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1505-1534 ^[13], casat amb (1) Anna Sforza, (2) Lucrècia Borja, i (3) Laura Eustàquia Diante
        
        Hèrcules II Este (de 1), duc de Mòdena i Reggio, i duc de Ferrara 1534-1559, casat amb Renata, filla de Lluís XII de França
        
        Alfons II Este (+1597) duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1559-1597, casat (1) amb Lucrècia de Medicis (+1561), (2) amb Bàrbara d'Àustria (+1572) i (3) amb Margarita Gonzaga filla del duc de Màntua (+1618)
        
        Lluís, cardenal (mort 1586)
        
        Anna (+1687), casada amb Francesc de Lorena duc de Guisa i amb Jacob de Savoia, duc de Nemours
        
        Lucrècia (+1598) casada amb Francesc II della Rovere, duc d'Urbino
        
        Leonor (+1581)
        
        Hipolit (de 2), cardenal (+1572)
        
        Francesc (de 2), marquès de Massa Lombarda i general de Carles V (+1578)
        
        Alfons (de 3), marques de Montechimo 1562-1587, general de Carles V, casat amb Júlia della Rovere filla del duc d'Urbino
        
        Cèsar I de Mòdena, duc de Mòdena i Reggio 1597-1628, duc de Ferrara 1597-1598 ^[14], casat amb Virgínia de Medicis, filla de Cosme I de Toscana
        
        Alfons III de Mòdena i Reggio, 1628-1629 ^[15]
        
        Francesc I de Mòdena 1629-1658, casat amb (1) Maria Farnesi filla del duc de Parma (+1646), amb Victòria Farensi (2), germana de l'anterior (+1644) i (3) amb Lucrècia Barberini (+1699)
        
        Alfons IV de Mòdena (de 1), duc de Mòdena i Reggio 1658-1662, casat amb Laura Martinozzi
        
        Francesc II de Mòdena, duc de Mòdena i Reggió 1662-1694, casat amb Margarita Farnesi
        
        Maria Beatriu (+1718), casada amb el rei Jacob II d'Anglaterra
        
        Aimeric (de 1) (+1660)
        
        Isabel (de 1) (+1666), duquessa de Parma ^[16]
        
        Maria (de 1) duquessa de Parma
        
        Leonor (de 1) (+1722)
        
        Renau o Reinaldo I de Modena (de 3) duc de Modena i Reggio 1694-1737 ^[17], casat amb Carlota Felicitat
        
        Francesc III de Mòdena, duc de Mòdena i Reggio 1737-1780, casat amb Carlota Acgle filla del duc d'Orleans (+1761), amb Teresa Castellbarco (+1768), i amb Renata Teresa comtessa de Harrach (+1788)
        
        (fill bastard:) Francesc Maria abat de Nonantola
        
        (de 1) Maria Teresa Felicitat, casada amb Lluís Joan Maria de Borbó, duc de Penthievre
        
        (de 1) Hèrcules III de Mòdena (Hèrcules Renau) duc de Mòdena i Reggio 1780-1796 (+1803) ^[18], casat (1) amb Maria Teresa (+1790), filla d'Alberic II Cibo-Malaspina, duc de Massa i príncep de Carrara; i en segones noces (2) amb Clara Marini
        
        Maria Beatriu (de 1) hereva de Massa i Carrara, casada amb l'arxiduc Ferran d'Àustria ^[19], fill de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
        
        Francesc IV d'Àustria-Este (+1846), primer duc d'Àustria-Este 1814-1846
        
        Hèrcules, marquès de Scandiano
        
        Matilde (+1803)
        
        Maria Fortunata (+1803) casada amb Lluís Francesc Josep de Borbó , comte de la Marca i príncep de Conti
        
        Beneta Ernesta (+1777)
        
        Amèlia Josefina
        
        Enriqueta Maria (+1777), casada amb Antoni Farnesi duc de Parma i amb Leopold d'Hessen-Darmstadt
        
        Obizzo, bisbe i cardenal
        
        Cèsar
        
        Carles Alexandre
        
        Renau, militar i després cardenal
        
        Filibert (+1645)
        
        Margarita (+1692) casada amb Ferran III Gonzaga duc de Guastalla
        
        Anna Beatriu, casada amb Alexandre Pio duc de la Mirandola
        
        Catalina
        
        Lluís marqueès de Scandiano
        
        Hipòlita, casada amb el seu oncle Borso
        
        Hipolit
        
        Nicolau
        
        Borso, casat amb la seva neboda Hipolita
        
        Foresio
        
        Júlia
        
        Laura (+1630), casada amb Alexandre Pio, marquès de Concòrdia i duc de la Mirandola
        
        Angela Catalina
        
        Ferran (+1540)
        
        Hipolit (cardenal)
        
        Beatriu, esposa de Ludovic Visconti conegut com Ludovic el Moro
        
        Isabel, casada amb Francesc II Gonzaga, marquès de Mantua
        
        Juli (+1561)
        
        Lucrècia, casada amb Anníbal Bentivoglio
      - Segimon (de 3), origen dels marquesos de San Martino
      - Hug (de 4) (+1425 executat per adulteri amb la seva madrastra)
      - Leonello Este o Lionel Este, senyor de Ferrara i duc de Mòdena 1441-1450, casat amb Margarita de Mantua i amb Maria filla del rei de Catalunya i Aragó
        
        Nicolau (fill de Margarita), decapitat per rebel el 1476
      - Borso I Este (de 4), primer duc de Mòdena i Reggio ^[20], senyor de Ferrara (duc el 1471 ^[21]), 1450-1471 ^[22]
      - Renau (de 4)
      - Albert (de 4)
      - Ginevra (+1440) casada amb Segimon Pandolf Malatesta de Rimini
      - Llúcia (+1437), casada amb Carles Gonzaga
      - Blanca Maria (+1506), casada amb Galeotto Pico de la Mirandola
    - Folc
    - Hug
    - Alda, casada amb Lluís II Gonzaga, senyor de Mantua
    - Beatriu, casada amb Waldemar, príncep d'Anhalt-Dessau
    - Lisa (+1402), casada amb Guiu III senyor de Ravenna
    - Constança, casada amb Ferrante Malatesta senyor de Rimini
- Beatriu, casada amb Renat Scoto, amb Nino Visconti de Pisa i amb Galeazzo Visconti de Milà
- Francesc
  - Obizzo
    - Francesc, al servei de Milà
      - Azzo (intent frustrat d'ocupar Ferrara)
        
        Tadeu (+1448)
        
        Tadeu (+1463)

[edita] Marquesos de San Martino

Segimon (+1507)
- Felip (+1592)
  - Carles Filibert I 1592-1625
    - Segimon 1625-?
      - Carles Filibert II, darrer marquès mort sense descendencia masculina
        
        Anna Ricarda (+1752), casada amb Alberic Barbiano de Belgioso
        
        Mariana
      - Matilde
  - Segimon (+1628), marquès de Lanzo > casa dels marquesos de Lanzo

[edita] Notes

↑ aliat a Hug d'Arle i als altres germans va arrabassar la corona d'Itàlia a Rodolf II i després va tancar a Joan X en una presó on fou assassinat el 928
↑ Otó I li va concedir le sterres d'Este, Menselice i Montagnana; un germa va iniciar la família Malaspina; un altre germà la família Pallavicini; i un tercer germà la branca de Roux
↑ que va rebre a la mort del germà de la seva mare Cunegunda
↑ va perdre Este i el govern de Ferrara li fou disputat per Saliguerra que havia estat expulsat de la ciutat per Azzo VI
↑ va perdre Ferrara el 1222 davant Saliguerra, pero la va recuperar el 1239 juntament amb el marquesat d'Este; va lluitar contra Eccelino, senyor i tirà de Pàdua
↑ proclamat pels senyors del país, va vendre el comtat a Elies de la Fletxa
↑ fou deposat per Hug d'Arle que li va fer treure els ulls
↑ el 1308 Ferrara va passar a Venècia
↑ va recuperar Ferrara als venecians pero el Papa la va entregar a Robert de Nàpols, contra el que Ferrara es va revoltar
↑ Parma fou venuda a Milà el 1346
↑ executat per tramar un complot amb els nobles de Pàdua contra el seu oncle Albert
↑ va conquerir Parma i Reggio el 1414 però les va cedir als Visconti
↑ va perdre temporalment les seves possessions però Carles V els hi va retornar el 1527
↑ el 1598 Ferrara va passar al Papa
↑ va abdicar el 1629 i es va fer religiós, va moriur el 1644
↑ es va casar amb Ranuccio II Farnesi duc de Parma amb el que va viure fins a la seva mort el 1666, i llavors el duc es va casar amb la seva germana Maria
↑ Fou expulsat de Mòdena pels francesos del 1702 al 1706 i del 1734 al al 1736
↑ fou expulsat del seu ducat per les forces franceses el 1796
↑ va adquirir els drets hereditaris de Mòdena, Reggio i la Mirandola i és considerat Ferran III de Mòdena del 1803, al morir Hèrcules III de Mòdena, fins al 1814
↑ creat per l'emperador Frederic III el 1452
↑ ducat creat pel Papa Pau II el 1471, poc abans de morir Borso
↑ mort sense fills la successió correspondia al seu nebot Nicolau, pero va passar al seu germanastre Hèrcules