Estrabó
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Estrabó (desambiguació)». |
Estrabó era un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l'any 20 dC.
Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte amb Lucul·le. Va estudiar a Nisa de Cària on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem de Nisa el jove, el filòsof peripatètic Xenarc de Selèucia, i Tirannió. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte, i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una "Geografia" (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el "III" està dedicat a la península ibèrica. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc . Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratòstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.
Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre l' Hispània Citerior de Marc Vipsani Agripa (+ 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les guerres càntabres, i també de l'historiador grec Timàgenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir una escola de retórica).
El pla general de l'obra és el següent:
- Llibres I - II: justificació teòrica, de les fonts i defensa d'Homer
- Llibres III - X: geografia d'Europa (destaquen els tres llibres dedicats a Grècia)
- Llibres XI - XIV: geografia d'Àsia menor
- Llibres XV - XVI: geografia de l'Orient
- Llibres XVII: geografia d'Àfrica (Líbia i Egipte)
Va escriure també una extensa obra històrica per complementar Polibi, però s'ha perdut gairebé en la seva totalitat.
