Hiparc de Nicea
De Viquipèdia
Hiparc (Hipparchus, Ἵππαρχος, (Nicea, al voltant de 190 aC - al voltant de 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes. Naix dos anys abans de la mort de Eratòstenes del que va ser successor en la direcció de la Biblioteca d'Alexandria.
Taula de continguts |
[edita] Aportacions
[edita] Primer catàleg
Elaboració del primer catàleg d'estreles que contenia la posició en coordenades eclíptiques de 1080 estreles. Va influir en Hiparc l'aparició d'una estrella nova, Nova Scorpii l'any 134 aC i el pretendre fixar la posició del equinocci de primavera sobre el fons d'estreles.
Amb el propòsit d'elaborar tal catàleg Hiparc va inventar instruments, especialment un teodolit, per a indicar posicions i magnituds, de manera que fóra fàcil descobrir si les estreles morien o naixien, si es movien o si augmentaven o disminuïen de brillantor. A més va classificar les estreles segons la seva intensitat, classificant-les en magnituds, segons el seu grau de brillantor.
[edita] Precessió dels Equinoccis
Gràcies a la classificació sistemàtica de les estreles i a la utilització de coordenades eclíptiques Hiparc va fer el seu gran descobriment: la precessió dels equinoccis. Al comparar les seves coordenades estel·lars amb les registrades per Timorachis i Aristil uns dos segles abans, es va adonar que les longituds havien variat de forma uniforme, sense que s'haguera produït cap variació en les latituds. Va fixar el valor de la precessió en 45 segons d'arc en un any, valor molt pròxim als 50,27 segons acceptats actualment. La posició del punt Àries la va realitzar pel mateix procediment que Timocaris, l'observació d'un eclipsi total de Lluna prop dels equinoccis.
Hiparc va interpretar justament este fenomen com un desplaçament del punt equinoccial Àries i no de les estrelles.
[edita] Distinció entre l'any sideral i l'any tròpic
Després de mesurar el valor de la precessió dels equinoccis, i conseqüència d'això, Hiparc va diferenciar entre l'any sideral i l'any tròpic i va establir la seva duració en 365d 6h 10m i 365d 5h 55m respectivament amb errors d'un minut i 6 minuts 15 segons respectivament. Va entendre que el que s'havia d'adoptar era l'any tròpic per ser el que està en harmonia amb les estacions.
[edita] Millora la mesura de la distància a la Lluna
Millora de la mesura de la distància a la Lluna ja realitzada per Aristarc de Samos usant eclipsis lunars totals de duració màxima.
[edita] Invenció de la trigonometria
D'altra banda, Hiparc és l'inventor de la trigonometria, la qual consisteix en relacionar les mesures angulars amb les lineals. Les necessitats d'eixe tipus de càlculs és molt freqüent en astronomia. Hiparc va construir una taula de cordes, que equivalia a una moderna taula de sinus. Amb l'ajuda de la dita taula, va poder fàcilment relacionar els costats i els angles de tot triangle pla. Ara bé, els triangles dibuixats sobre la superfície de l'esfera celeste no són plans sinó esfèrics constituint la trigonometria esfèrica.
[edita] Millora la mesura de l'obliqüitat de l'Eclíptica
Millora de la mesura de l'obliqüitat de l'Eclíptica ja realitzada per Eratòstenes.
[edita] Paral·lels i meridians
En geografia va ser el primer a dividir la Terra en meridians i paral·lels, fent usual els conceptes de longitud i latitud d'un lloc i va intentar projectar fidelment la Terra esfèrica en un mapa en dues dimensions.
