Bohèmia

De Viquipèdia

Regió de Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, anteriorment part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Bohèmia té 52.768 km² i la seva capital és Praga. La seva religió predominant és la catòlica i la seva llengua el txec.

[edita] Situació geogràfica

Bandera

Limita al nord amb Polònia; a l'est, amb la regió de Moràvia; al sud, amb Àustria; i amb Alemanya a l'oest i nord-oest.

[edita] Geografia

Bohèmia és un altiplà envoltat d'elevats sistemes muntanyencs, com la Selva de Bohèmia, les muntanyes Metàl·lics, els cims de Bohèmia-Moràvia i Riesengebirge. Els principals rius són l'Elba (conegut localment com Labe) i els seus afluents, el Vltava i l'Ohři.

[edita] Economia

L'agricultura, la mineria i la indústria són les principals activitats econòmiques de la regió. Els cultius més importants són els de sègol, remolatxa, llúpol i blat.

Les seves indústries produïxen ferro i acer, automòbils, productes químics, maquinària, tèxtils i comestibles. Els centres industrials més rellevants són Praga, Plzeň i Liberec.

Bohèmia posseïx importants jaciments de carbó; igualment compta amb dipòsits de grafit, mineral de ferro, plata i urani.

[edita] Història

El nom de Bohèmia deriva dels bois, un poble cèltic que habitava aquella zona al voltant del segle V aC Els bois van ser expulsats per la tribu germànica dels marcomans cap al segle I Entre els segles V i VIII, Bohèmia va ser ocupada pels eslaus i, més tard, pels àvars.

Durant el segle IX, el cristianisme va ser introduït a la regió, que en aquells dies formava part del regne de Moràvia. La primera dinastia bohèmia (txeca), la família Přemysl, es va fer amb el poder vers el segle X.

L'any 950, Bohèmia va ser obligada a reconèixer la supremacia alemanya i es va convertir en part del Sacre Imperi Romà Germànic. Des de l'any 1310 fins al 1437, el país va ser governat pel casal de Luxemburg.

Durant l'última etapa d'aquest període, els husites, grup religiós bohemi que se semblava en molts aspectes als protestants del segle XVI, es van rebel·lar contra l'autoritat de l'Església catòlica. Això va comportar la necessitat d'una intervenció internacional i un llarg període de guerres, les Guerres Husites. Els bohemis van ser obligats a acceptar un acord mutu amb l'Església en l'any 1436. La majoria de les qüestions polítiques i religioses implicades en la lluita van quedar sense solucionar, però el moviment husita va estimular sentiments nacionalistes entre els bohemis, el que va suposar un fre a la inicial tendència cap a la germanització.

Entre els anys 1471 i 1526, Bohèmia va ser governada per un llinatge de reis hongaresos. Durant aquest període, la situació religiosa va ser tibant però no van esclatar conflictes significatius. El 1526, però, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran I d'Habsburg, va ser escollit rei d'Hongria i Bohèmia. Sota el mandat d'aquesta dinastia, que es va perllongar fins a 1918, la història de Bohèmia va estar unida a la d'Àustria.

Durant la Reforma (1517-1648), els Habsburg catòlics van reprimir el creixent moviment protestant en Bohèmia. L'episodi conegut com la Defenestració de Praga, en el qual els txecs, furiosos, van llançar a dos representants dels Habsburg per la finestra, va ser la causa immediata de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

La batalla de Muntanya Blanca (1620) va suposar la restauració de la monarquia dels Habsburg, que va ser seguida de la implacable eradicació del protestantisme, la supressió dels privilegis nacionals i l'ús obligat de l'alemany com llengua oficial.

Les reformes de Josep II, que va regnar entre 1765 i 1790, van portar aconsegueixo un renaixement de sentiments nacionalistes en Bohèmia. Després de 1848, any en el qual es va sufocar una rebel·lió nacionalista, la lluita per l'autonomia txeca dintre de l'Imperi Austrohongarès va continuar.

Amb l'esfondrament de l'Imperi després de la Primera Guerra Mundial i la creació de Txecoslovàquia el 1918, Bohèmia es va convertir en província.

Al març de 1939, els nazis alemanys van crear el Protectorat de Bohèmia-Moràvia després de l'ocupació militar de Txecoslovàquia, tot i la dura resistència que van presentar els txecs.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, va tornar a integrar-se a Txecoslovàquia. El 1 de gener de 1993, Bohèmia va passar a formar part de la República Txeca.