Carbó

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Carbó (família romana)».

Carbó

El carbó és un mineral d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies a que té un contingut majoritari de carboni. L'antracologia és l'estudi dels carbons vegetals.

Es classifiquen els carbons pel percentage en carboni que contenen que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses:

Taula de continguts

1 Composició
2 Origen del carbó
3 Primers usos del carbó
4 Usos actuals
5 Efectes mediambientals adversos de la combustió del carbó
6 Costums
7 Vegeu també
8 Enllaços externs

[edita] Composició

L'element carboni apareix en el carbó en un percentatge superior a 50% en pes i en un 70 % en volum. L'aigua que conté (humitat) és variable i prové de la que va quedar atrapada en el moment de la formació del carbó.

Altres constituents del carbó són la matèria mineral (silicats diversos) i minerals carbonatats (siderita, calcita i aragonita). La pirita és un mineral amb sofre molt comú en els carbons. Hi ha petites quantitats de metalls com el ferro, urani, cadmi i en quantitats molt minses or.

El metà és un gas que es troba en el carbó i pot ser l'origen de perilloses explosions en mines subterrànies.

[edita] Origen del carbó

Es creu que la major part del carbó va ser format durant l'era carbonífera (fa 280 a 345 milions d'anys) També en el Permià, Triàssic i Juràssic hi va haver grans dipòsits. En el Cretaci es va formar lignit. Actualment hi ha formació de torba.

El carbó d'Europa, Àsia, i Amèrica del Nord es va formar principalment en el Carbonífer a base de vegetació tropical. El carbó de l'hemisferi sud es va formar amb vegetació de clima fred (tundra).

Les plantes antigues a través dels canvis geològics van quedar compactades, endurides, alterades químicament i experimentant un procés de metamorfosi per l'alta temperatura i la pressió.

El carbó de l'hemisferi nord es va formar en ecosistemes d'aiguamolls anomenats boscos carbonífers.

En morir les plantes i acumular-se en medis aquàtics amb poc oxigen (anaerobis) pateixen una degradació bacteriana. Per a la formació de carbó cal que aquestes condicions tinguin una durada suficient i sense erosió en condicions sedimentàries.

[edita] Primers usos del carbó

Les Illes britàniques (especialment riques en carbó) són el primer lloc del món on es detecta l'ús d'aquest combustible. En el tercer mil·leni a.C s'ha comprovat que era un component de pires funeràries i cap a l'any 200 a.C hi ha evidències, en la mateixa zona, d'activitat comercial i de ser usat per a dessecar cereals. Sota la dominació romana hi ha mencions de l'ús esporàdic del carbó, però fins a l'Edat Mitjana no va adquirir importància rellevant. El primer carbó utilitzat era recollit de la platja (seacoal) quan es va esgotar aquesta es va passar a la mineria del carbó.

[edita] Usos actuals

Combustible: el 75% del carbó mundial s'utilitza per a produir electricitats en centrals tèrmiques

Carbó de Coq: És el residu obtingut del carbó bituminós baix en cendres i en sofre a través de la cocció en un forn a 1.000 ºC en condicions anaeròbies. S'utilitza en l'obtenció d'acer i s'aprofiten els subproductes.

Gasificació: Aquest canvi d'estat s'aprofita per a diverses reaccions químiques.

Liquefacció: És un pas intermedi per obtenir combustibles sintètics i en recerca científica.

[edita] Efectes mediambientals adversos de la combustió del carbó

Com altres combustibles fòssils produeix diòxid de carboni (CO2) i òxid de nitrogen a més de diòxid de sofre que acaba formant àcid sulfúric i pluja àcida.

[edita] Costums

Per Nadal es diu que els Reis Mags porten carbó als infants que s'han comportat malament. Actualment el carbó de Nadal està fet amb sucre també amb un alt poder calorífic.