ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Antracita - Viquipèdia

Antracita

De Viquipèdia

L'Antracita és el carbó de més alt contingut en carboni i amb menors impureses i el de més alt preu. El nom prové de la paraula que en grec vol dir carbó: Άνθραξ (àntrax). Es forma a partir de l'hulla en el procés físic geològic anomenat antracitització.

És negre, brillant i molt dur, amb irisacions, i sonor per percussió.A simple vista no es distingeix de l'hulla. S'assembla a l'obsidianaEs pot considerar que l'antracita és un pas intermedi en el procés geològic de formació entre l'hulla i el grafit.

Conté fins a un 98% de carboni i, encara que crema amb dificultat, desprèn molta calor i poc fum.El seu poder calorífic oscil·la entre 26 a 33 MJ/kg en pes sec (la seva humitat en brut és menor del 15%).

Respecte l'hulla té més duresa, més densitat relativa (1'3 a 1'4) i més brillantor. A més el seu contingut en carboni és més alt i les seves matèries volàtils són menors.

Taula de continguts

[edita] Origen

Es va formar exclusivament fa 250 milions d'anys, al Carbonífer i el Pèrmic, a l'era Primària. Els processos geològics són els mateixos que en els altres tipus de carbó però en el cas de l'antracita es va formar amb les restes vegetals més dures (troncs, principalment) i va quedar enterrada a gran profunditat.

[edita] Usos

Malgrat el seu alt poder calorífic i les baixes impureses, pel fet de tenir un alt preu i ser escassa actualment s'usa poc. L'ús que se'n fa és redueix a la calefacció domèstica o a usos on es necessiti un carbó d'alta puresa com per exemple el carbó dels filtres o dels elèctrodes.

En la indústria de l'acer s'havia utilitzat antigament però actualment la substitueix el carbó de coc.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre geologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -