Grec antic
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Grec». |
.png/300px-Ancient_greek_dialects(numbered).png)
1 a 4: eòlic
5: jònic i 6: àtic
7 a 14: dòric
15 a 18: nordoccidental
19 a 21: arcadoxipriota
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes del grec antic
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants, relacionat amb el jònic.
- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Nord-occidental: relacionat, i a cops identificat, amb el dòric
- Arcadoxipriota: Parlat a Arcàdia i Xipre.
- Macedoni: Es parlava a Macedònia i es discuteix si és o no un dialecte.
La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.
[edita] Àtic
El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.
[edita] La llengua comuna
A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient.
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern.
De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí.
