Llengües germàniques
De Viquipèdia
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
Urheimat |
Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi Romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic proto-germànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:
- Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner
- Lèxic comú d'origen no indoeuropeu
- Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
- Presència d'adjectius forts i febles
A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès només un en anglès, escocès i afrikaans.
[edita] Classificació i parlants
La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingides). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'Edat Mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.
L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):
- Llengües germàniques orientals (extingides)
- llengües germàniques occidentals
- grup anglofrisó
- alt alemany
- alemany estàndard actual
- luxemburguès
- jiddisch
- alamànic
- alemany suís
- baix alemany
- baix fràncic
- baix saxó
- llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
[edita] Comparació de termes seleccionats
Català | Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Escocès | Feroès | Gòtic | Islandès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec (Bokmål) |
Suec |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
(a) Casa | Heim* | Heim* | Home | Hjem | Hame | Heim | Háimóþ | Heim | הײם (Heym) | Thuis | Hjem | Hem |
Allò | Dat | Das | That | Det | That | Hetta | Þata | Þetta | דאָס (Dos) | Dat | Det | Det |
Alt | Hoog | Hoch | High | Høj | Heich | Høg/ur | Háuh | Hár | הױך (Hoyḫ) | Hoog | Høy | Hög |
Cap | Kop | Haupt/Kopf | Head | Hoved | Heid | Høvd/høvur | Háubiþ | Höfuð | קאָפּ (Kop) | Hoofd/Kop | Hode | Huvud |
Casa | Huis | Haus | House | Hus | Hoose | Hús | Hús | Hús | הױז (Hoyz) | Huis | Hus | Hus |
Cuc | Wurm | Wurm | Worm | Orm | Wirm | Ormur | Maþa | Ormur | װאָרעם (Vorem) | Worm | Orm | Mask, Orm |
Dia | Day | Tag | Day | Dag | Day | Dagur | Dags | Dagur | טאָג (Tog) | Dag | Dag | Dag |
Donar | Gee | Geben | Give | Give | Gie | Geva | Giban | Gefa | געבן (Gebn) | Geven | Gi | Giva/Ge |
Dos | Twee | Zwei/Zwo | Two | To | Twa | Tvey | Twái | Tveir | צװײ (Ẓvey) | Twee | To | Två |
Ganxo | Haak | Haken | Hook | Krog | Heuk | Haken | Krókur | Haak | Hake/Krok | Hake/Krok | ||
Llibre | Boek | Buch | Book | Bog | Beuk | Bók | Bóka | Bók | בוך (Buḫ) | Boek | Bok | Bok |
Lluna | Maan | Mond | Moon | Måne | Muin | Máni | Ména | Tungl | Maan | Måne | Måne | |
Mà | Hand | Hand | Hand | Hånd | Haund | Hánd | Handus | Hönd | האַנט (Hant) | Hand | Hånd | Hand |
Marró | Bruin | Braun | Brown | Brun | Broun | Brúnt | Bruns | Brúnn | Bruin | Brun | Brun | |
Molts | Menige | Manche | Many | Mange | Mony | Nógv | Manags | Margir | Menig | Mange | Många | |
Morir | Sterf | Sterben | Die | Dø | Dee | Doyggja | Diwan | Deyja | Sterven | Dø | Dö | |
Neu | Sneeu | Schnee | Snow | Sne | Snaw | Kavi | Snáiws | Snjór | שנײ (Šney) | Sneeuw | Snø | Snö |
Nit | Nag | Nacht | Night | Nat | Nicht | Nátt | Nahts | Nótt | נאַכט (Naḫt) | Nacht | Natt | Natt |
No | Nee | Nein/Nö/Nee | No | Nej | Nae | Nei | Né | Nei | נײן (Neyn) | Nee | Nei | Nej |
Or | Goud | Gold | Gold | Guld | Gowd | Gull | Gulþ | Gull | גאָלד (Gold) | Goud | Gull | Guld |
Pedra | Steen | Stein | Stone | Sten | Stane | Steinur | Stáins | Steinn | שטײן (Šteyn) | Steen | Stein | Sten |
Pit | Bors | Brust | Breast | Bryst | Breest | Bróst | Brusts | Brjóst | ברוסט (Brust) | Borst | Bryst | Bröst |
Poma | Appel | Apfel | Apple | Æble | Aiple | Súrepli | Aplus | Epli | עפּל (Epl) | Appel | Eple | Äpple |
Prou | Genoeg | Genug | Enough | Nok | Eneuch | Nóg | Ga-nóhs | Nóg | גענוג (Genug) | Genoeg | Nok | Nog |
Qui | Wie | Wer | Who | Hvem | Wha | Hvør | Has | Hver | װער (Ver) | Wie | Hvem | Vem |
Tauler | Bord | Brett | Board | Bræt | Buird | Borð | baúrd | Borð | Bord | Bord | Bord | |
U | Een | Eins | One | En | Ane | Eitt | Áins | Einn | אײן (Eyn) | Een | En | En |
Unça | Ons | Unze | Ounce | Unce | Únsa | Ons | Unse | Uns | ||||
Vell | Oud | Alt | Old | Gammel | Auld | Gamal/Gomul | Sineigs | Gamall | אַלט (Alt) | Oud | Gammel | Gammal |
Vidre | Glas | Glas | Glass | Glas | Gless | Glas | Gler | גלאָז (Gloz) | Glas | Glass | Glas |
- (*) Ús antiquat.
[edita] Vegeu també
Llengües germàniques més parlades | ||
---|---|---|
Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec | ||
Llengües germàniques menys parlades | ||
Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès | ||
Llengües i dialectes germànics reconeguts | ||
Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots |