Islandès
De Viquipèdia
|
'Íslenska' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Islàndia |
| Regió: | Europa |
| Parlants: | 300.000 persones |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Germànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Islàndia |
| Regulat per: | Institut de la Llengua Islandesa (Íslensk málstöð) |
|
|
|
| ISO 639-1 | is |
| ISO 639-2 | isl |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | isl |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L´islandès o islandés[1] (íslenska) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
És la més conservadora d'entre les llengües escandinaves, o fins i tot germàniques. A nivell morfològic, mentre que gran part de les llengües indoeuropees de l'Europa Occidental han reduït enormement la flexió, a l'islandès hi és molt abundant, en un grau similar al llatí, el grec, o més properament, l'anglosaxó. Així per exemple, els noms es declinen per cas, nombre i gènere. Pel que fa a l'ortografia, l'islandès s'escriu amb alfabet llatí al qual han estat afegides les següents grafies: Á/á, É/é, Í/í, Ó/ó, Ú/ú, Ý/ý, Ð/ð (equivalent a la "d" catalana intervocàlica), Þ/þ (equivalent a la "z" castellana o a la "th" anglesa de thin), Ö/ö i Æ/æ. Les lletres c, q, w i z no hi són utilitzades. La retenció de þ i ð és una mostra més de la seva tendència arcaïtzant: antigament presents en l'anglosaxó, han estat reduïts en l'anglès actual pel dígraf "th" (thin, this). El vocabulari és també molt conservador, i quan apareixen conceptes nous que demanen nous termes, enlloc d'agafar el que prevalgui a nivell internacional (o simplement adaptar algun mot estranger), hom inventa noves paraules islandeses.
Com a resultat de tot això, els islandesos no tenen gaire dificultats per a llegir textos de les antigues sagues nòrdiques, de fa més de set segles.
La llengua que hi és més propera és la feroesa.
Taula de continguts |
[edita] Història
Durant els segles IX i X Islàndia fou colonitzada per parlants de llengua escandinava provinents sobretot de Noruega. A partir de finals del segle XII se la pot començar a considerar una llengua separada, més per divergència dels parlars continentals que no pas per evolució pròpia.
[edita] Variació regional
L'islandès presenta molt poca variació dialectal, limitada a petites diferències de pronúncia i vocabulari ente el nord i el sud de l'illa. Aquesta quasi absència de dialectes s'explica pels següents factors:
- Manca d'un substrat lingüístic que modifiqués la llengua dels colonitzadors (ja que el país era pràcticament deshabitat en arribar-hi).
- Uniformització dels diferents parlars escandinaus dels colonitzadors vinguts d'orient.
- Gran separació física amb altres països, derivant en l'aïllament lingüístic dels habitants de l'illa.
- Paper unificador de l´Alþingi, especialment durant el primer període.
[edita] Relació amb el feroès
L'estructura de l'islandès s'assembla molt a la del feroès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més i en principi no es consideren mútuament intel·ligibles. Diferències entre ambdós són:
- Fidelitat etimològica: L'escriptura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
- Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
- Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu que en islandès hom escriu com a þ.
- Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, especialment danesos.
[edita] Purisme
L'islandès és el més purista dels idiomes germànics, fins al punt que sovint té paraules pròpies ben diferents de la majoria d'altres llengües indoeuropees, que han adoptat per a conceptes recents o altament filosòfics o científics paraules molt similars d'origen grec o llatí.
En són exemples:
- biblioteca = bókasafn (col·lecció/grup de llibres)
- oficina = skrifstofa (cambra d'escriure)
- teatre = leikhús (casa d'actuar)
- passaport = vegabréf (carta de camí)
- baròmetre = loftvog (balança de l'aire)
- margarina = smjörlíki (quelcom mantegós, mantegat)
- ser operat = vera skorinn upp (ser seccionat)
- demostrar = halda kröfugöngu (aguantar una passa de raó)
- www = veraldarvefurinn (la xarxa mundial)
Veure: alt islandès.
[edita] Sintaxi
La sintaxi de la llengua segueix un paràmetre bàsic SVO (Subjecte - Verb - Objecte), però el disposar d'un sistema d'inflecció permet als parlants certa llibertat en l'ordre dels mots en la frase, tal com passa en la majoria de llengües amb declinació.
[edita] Morfologia
Molts parlants d'alemany troben la morfologia de l'islandès força semblant a la seva. Gairebé totes les categories morfològiques que es poden trobar en una d'aquestes llengües tenen un equivalent exacte en l'altra. Els substantius es declinen per cas, nombre i gènere, els adjectius per cas, nombre, gènere i grau comparatiu, i hi existeixen dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islandès posseeix només un article definit, que es pot trobar per si sol, o aparéixer com una mena de sufix afegit al nom que acompanya (com en altres llengües nord germàniques). Els verbs es conjuguen per temps verbal, mode, persona, nombre i veu. Hi han tres veus: l'activa, la passiva i la veu mitja, tot i que no és ben clar si la veu mitja és realment una veu en el sentit estricte del mot o bé una categoria verbal separada. Hi ha només dos temps simples: el passat i el present, però es poden construir altres formes verbals amb l'ajuda de construccions auxiliars, algunes de les quals es consideren temps reals de debò, mentre que d'altres són senzillament aspectes en diferents graus.
[edita] Enllaços externs
- Vocabulari islandès-català
- Vocabulari islandès-català-alemany de baies i fruits del bosc
- Curs d'islandès en diverses llengües
- (anglès) Islandès: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi isl
[edita] Remarques
- ↑ Islandés en pronúncia occidental i islandès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
| Llengües germàniques més parlades | ||
|---|---|---|
| Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec | ||
| Llengües germàniques menys parlades | ||
| Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès | ||
| Llengües i dialectes germànics reconeguts | ||
| Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots | ||
