Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Feroès - Viquipèdia

Feroès

De Viquipèdia

Feroès
'Føroyskt'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Dinamarca
Regió: Illes Fèroe
Parlants: 80.000
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
    Escandinava
      Occidental
        Feroès

estatus oficial
Llengua oficial de: Illes Fèroe
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 fo
ISO 639-2 foe
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL fao
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El feroès o feroés[1] és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe.

Com l'islandès, és una llengua gramaticalment conservadora, notable d'entre les escandinaves per haver mantingut les declinacions, que compten amb els 4 casos germànics: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.

El seu nombre de parlants és d'unes 80.000 persones, 48.000 a les illes Fèroe; i la resta a Islàndia i, sobretot, Dinamarca. És doncs una de les llengües amb menys parlants d'Europa, al costat del lapó, el ladí i el sòrab (tots ells amb menys de 100.000 parlants) però no es considera en perill d'extinció. Està però fortament dialectalitzat.

Taula de continguts

[edita] Història

Pels volts dels segles IX-X d.c. les Fèroe van ser envaïdes per víkings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feroès que, a diferència del noruec mai no va desenvolupar una cultura escrita d'importància, existint pel període entre el segle X i el XV escasses restes d'escriptura rúnica. A partir del segle XIV, però sobretot del segle XV es comença a escriure l'idioma en alfabet llatí. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomàtic. En general però, la dependència política de les illes respecte de Dinamarca féu que la majoria de documents fossin en el cada cop més diferent danès.

El primer llibre imprès en feroès és el "Faeroiske Qvaeder om Sigurd Fofnersvane og hans Aet" ( Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecució de l'idioma a mans dels danesos cal saber que ja en el segle XVIII (1770) Jens Christian Sbavo, preocupat per la possible desparició va escriure un diccionari Danès-llatí-feroès, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilació de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingüístics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feroès és føroyskt. Desprès 1947 el danès deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feroès. El primer diari en feroès va apareixer el 1890.

Algunes de les isoglosses del feroès
Algunes de les isoglosses del feroès

[edita] Relació amb l'islandès

L'estructura del feroès s'assembla molt a la de l'islandès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més i en principi no es consideren mútuament intel·ligibles. Diferències entre ambdós són:

  • Fidelitat etimològica: L'escriptura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
  • Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
  • Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu (anglès "th"), pero té affricatiu (anglès "ch" i "j")
  • Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, especialment danesos.

[edita] Mostra lexical

  • Jo eg
  • Tu
  • Nosaltres vit
  • Això hesi
  • No ikki
  • Home maður
  • Ocell - Gos fuglur - hundur
  • Ull eyga
  • Menjar - Beure eta - drekka
  • Nit nátt
  • 1 ein
  • 2 tveir
  • 3 tríggir
  • 4 fýra
  • 5 fimm
  • 6 seks
  • 7 sjey
  • 8 átta
  • 9 níggju
  • 10 tíggju

[edita] Escriptors

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia
Existeix una edició en feroès de la Viquipèdia

[edita] Remarques

  1. Feroés en pronúncia occidental i feroès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
Llengües germàniques més parlades
Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec
Llengües germàniques menys parlades
Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès
Llengües i dialectes germànics reconeguts
Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com