Sòrab
De Viquipèdia
- Aquest article és sobre la llengua, per a la gent vegeu sòrabs.
|
'Serbšćina' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | lusacià, wend |
| Parlat a: | Alemanya. |
| Regió: | Lusàcia |
| Parlants: | ~50.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengua indoeuropea eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | wen |
| ISO 639-2 | hsb / dsb |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | hsb / dsb |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats en l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
També anomenada lusacià i wend; en alemany "Sorbisch / Wendisch"; en sòrab: serbska rec, serbšcina; en anglès "Sorbian". L'àrea on es parla la llengua s'anomenada Lusàcia, Lausitz en alemany, Lužica en alt sòrab i Lužyca en baix sòrab.
Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seues terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi ("serbis lusacians").
El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i el eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.
[edita] Dialectes
Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt sòrab al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants i el baix sòrab entorn de la ciutat de Cottbus amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue les considera llengües distintes amb codis diferents per a l'alt sòrab WEN (ISO hsb) i el biax sòrab WEE (ISO dsb).
Ambdós dialectes posseeixen un estàndard escrit i literatura pròpia.
[edita] Gramàtica
Hi ha els casos gramaticals típics dels idiomes eslaus. Una de les característiques més interessants de la seua gramàtica és la preservació del nombre dual, fet que comparteix únicament amb l'eslovè entre tota la família eslava.
