ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Sòrab - Viquipèdia

Sòrab

De Viquipèdia

Aquest article és sobre la llengua, per a la gent vegeu sòrabs.
Sòrab
'Serbšćina'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: lusacià, wend
Parlat a: Alemanya.
Regió: Lusàcia
Parlants: ~50.000
Rànquing:
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  eslava
   occidental
    sòrab

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 wen
ISO 639-2 hsb / dsb
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL hsb / dsb
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats en l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

També anomenada lusacià i wend; en alemany "Sorbisch / Wendisch"; en sòrab: serbska rec, serbšcina; en anglès "Sorbian". L'àrea on es parla la llengua s'anomenada Lusàcia, Lausitz en alemany, Lužica en alt sòrab i Lužyca en baix sòrab.

Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seues terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi ("serbis lusacians").

El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i el eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.

[edita] Dialectes

Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt sòrab al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants i el baix sòrab entorn de la ciutat de Cottbus amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue les considera llengües distintes amb codis diferents per a l'alt sòrab WEN (ISO hsb) i el biax sòrab WEE (ISO dsb).

Ambdós dialectes posseeixen un estàndard escrit i literatura pròpia.

[edita] Gramàtica

Hi ha els casos gramaticals típics dels idiomes eslaus. Una de les característiques més interessants de la seua gramàtica és la preservació del nombre dual, fet que comparteix únicament amb l'eslovè entre tota la família eslava.

[edita] Vegeu


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -