Afrikaans

De Viquipèdia

L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos o afrikaners i personal, servents i esclaus de la Companyia de les Índies Orientals.

El nom és un mot neerlandès que vol dir, simplement, «africà».

[edita] Filiació

És una llengua indoeuropea de la família germànica, de la branca occidental. Com el neerlandès actual, prové dels dialectes baix-fràncics del baix alemany, concretament d'aquells parlats al sud d'Holanda al segle XVIII. La seva filiació seria doncs exactament la mateixa si no fós per sa evolució divergent dels darrers segles, sobretot amb la marcadíssima simplificació gramatical produïda a l'afrikaans.

[edita] Història

Els dialectes flamencs i holandesos duts pels colons neerlandesos foren fortament modificats en barrejar-se amb els parlars d'altres immigrants europeus (alemanys, escocesos, francesos) i, sobretot, en ser adoptats per altres parlants no europeus ( essencialment malaio-parlants vinguts de les illes Moluques i nadius africans parlants de khoisi i khoikhoi entre d'altres). Aquests foren sovint esclavitzats, i vers el 1710 ja superaven en nombre els homes lliures. La llengua s'estava desenvolupant entre parlants que provenien d'estructures gramaticals totalment diferents i que no tenien cap oportunitat ni d'escriure ni d'analitzar la seva parla/dialecte.

Fins a la meitat del segle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes literàries, més enllà de la seva presència esporàdica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlandès". Així doncs, fins i tot a nivell administratiu, la llengua oficial era el neerlandès. En aquell moment començà a utilitzar-se a les escoles i inicia el camí cap a l'oficialitat, que s'acabà produïnt l'any 1925. La primera gramàtica així com els primers diccionaris foren publicats el 1875 per la Genootskap vir Regte Afrikaners (Societat dels autèntics afrikaners).

Durant el segle XX ha esdevingut una llengua literària rica i amb una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etc.). Breyten Breytenbach n'és un bon exponent: autor entre d'altres obres de Ysterkoei Moet Sweet (poesia, 1964) i Les Veritables Confessions d'un Terrorista Blanc (1984).

Percentatge de parlants d'afrikaans a les províncies de Sud-àfrica.
* Blau marí: més del 50%.
* Blau cel: entre el 10 i el 50%.
* Groc: menys del 10%.

[edita] Parlants i aspectes socials

L'afrikaans és la tercera llengua de Sud-àfrica pel que fa al nombre de parlants després del zulu i el xosa. Un cens del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a llengua materna (13% de la població). L'afrikaans és l'idioma més parlat a Cap Septentrional (69,3 %) i Cap Occidental (59,2 %), el segon més parlat a Gauteng (16,7 %), Estat Lliure (14,5 %), Cap Oriental (9,6 %) i Nord-oest (7,5 %), i és present a Mpumalanga (8,3 %), Limpopo (2,2 %) i KwaZulu-Natal (1,6 %).

Un cens del mateix any a Namíbia la mostrava com a pròpia de 200.000 persones (11% de la població), especialment centrades a Windhoek. A banda d'això, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Namíbia, on fa un paper de lingua franca (a Sud-àfrica és més aviat l'anglès). A més, l'afrikaans també és present a d'altres països propers (Botswana, Malawi i Zàmbia) així com a zones d'Europa, Amèrica del Nord o la Commonwealth on hi ha hagut immigració de sud-africans. Tot plegat fa l'afrikaans la llengua materna d'un xic més de 6 milions de persones. Si a aquests s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua, el seu nombre de parlants és estimat entre els 10 i els 20 milions.

Pel fet d'haver estat una de les llengües afavorides per l'antic règim de l'apartheid, l'afrikaans es percep a vegades com una llengua exclusivament de blancs. Tanmateix, les enquestes esmentades desmenteixen aquest fet: dels 5.983.423 sud-africans que el parlaven a casa, "només" 2.536.907 (o el 42,4%) eren blancs. La majoria de parlants d'africans eren mulats: 3.173.970 (el 53,0%). A més, 253.279 negres (4,2%) i 19.267 (0,3%) asiàtics digueren que el parlaven a casa. D'entre els blancs, el 59% parlaven afrikaans i el 39% anglès, mentre que entre els mulats la proporció era de 79% contra 19%.

Dins de Sud-àfrica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritària a les províncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oriental. A la part oriental del país els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats (Pretòria, Bloemfontein, Vereeniging, Welkom, Potchefstroom, Klerksdorp, Krugersdorp) si bé també n'hi ha d'escampats en granges aïllades (els bòers).

Sota la constitució multiracial de 1994 l'afrikaans continua essent una llengua oficial de Sud-àfrica, si bé ara, a més d'amb l'anglès, comparteix aquesta condició amb nou altres llengües. Aquesta nova situació ha significat que l'afrikaans perdés posicions respecte l'anglès. El 1996, per exemple, la South African Broadcasting Corporation reduí el nombre d'hores de televisió en afrikaans alhora que les línies aèries nacionals deixaven d'emprar la versió en afrikaans del seu nom (Suid-Afrikaanse Lugdiens) per centrar-se en l'anglesa (South African Airways). Anàlogament, les missions diplomàtiques a l'exterior ara només mostren el nom del país en anglès i la llengua local de l'estat on siguin.

Malgrat que aquests esdeveniment no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi són publicats amb força difusió, un canal de televisió de pagament (KykNet) llançat el 1999 i un canal músical (MK89) el 2005.

Malgrat que l'afrikaans ha divergit notablement del neerlandès en els darrers tres segles, encara hi comparteix el 85% del vocabulari, i als seus parlants els és fàcil aprendre el neerlandès en poc temps. Això ha permès a moltes companyies neerlandeses de deslocalitzar els seus centres d'atenció telefònica a Sud-àfrica, beneficiant-se de costs menors.

[edita] Gramàtica

Presenta una forta simplificació gramatical comparada amb el neerlandès.

No s'hi distingeix cap mena de gènere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificació més respecte el neerlandès, que ja havia reduït els tres gèneres germànics (masculí, femení i neutre) a dos (comú i neutre). El plural s'indica mitjançant el morfema -e (per oposició al neerlandès, on hom empra -en, -n, -s, -'s).

Poseeix un únic article: die.

No hi ha cap mena d'inflexió verbal en funció del subjecte (dins d'un temps verbal): cal sempre col·locar un pronom davant per saber qui fa l'acció. Així, hom pot comparar l'exemple següent amb el verb ser, un dels més irregulars en neerlandès, que ha esdevingut totalment regular en afrikaans:

Nota: L'y en afrikaans és aproximadament el mateix que el neerlandès ij (escrit a mà, ÿ=ij, i només ha estat recentment que la separació entre ambdós s'ha oficialitzat).

La passiva s'expressa mitjançant el verb auxiliar word ("esdevenir") i el participi, anàlogament a altres llengües germàniques. En passat is substitueix word.

De les dues formes bàsiques de pretèrit existents en el neerlandès, simple i perfet, només la darrera s'ha acabat mantenint a la pràctica, existint només certs verbs que mantenen el simple (is -was: "és", "era"). El passat és doncs "subjecte + het + participi", on "het" és el present del verb "tenir" que fa d'auxiliar. Així "ek heb gebreek" pot equivaldre als catalans "he trencat", "vaig trencar", "trencava" i "havia trencat".

L'afrikaans presenta el fenomen de la doble negació (anàloga al "no...pas" de certs dialectes del català). Exemple: Hy het dit nie gedoen nie ("Ell no ho ha pas fet.")

[edita] Ortografia

L'ortografia de l'afrikaans és semblant a la del neerlandès (distinció entre vocals curtes i llargues mercès a l'escriptura de dues vocals seguides o no presència de doble consonant al darrera, g com [x], etc...) si bé més simplificada. A continuació es mostren les variacions ortogràfiques respecte el neerlandès:

• L'ij neerlandesa s'escriu en afrikaans com a y excepte al sufix -lijk, que esdevé -lik. Exmps: Bybel (Bijbel-Bíblia)
• El dígraf "ch" neerlandès (homòfon amb "g": [x]) esdevé "g" (o "k", veure següent punt): agter (neerlandès: achter - darrera), geskiedenis (neerlandès: geschiedenis - història)
• L'acabament neerlandès -sch esdevé -sk: waarskynlik (waarschijnlijk -probablement)
• La "g" desapareix entre dues vocals: hoe (hoge - alt). Aquest tret és compartit amb el flamec occidental.
• El grup "-st" perd la "t": lugpos (luchtpost - correu aeri)
• Els grups oo i ee esdevenen dígrafs, enlloc de només vocals llargues (cosa que també passa al neerlandès del Randstad)
• L'"u" sona gairebé com una "i".
• El grup "eu" sona gairebé com "ee".
• No hi ha cap diferència entre au, ou, auw i ouw, que esdevenen ou i són pronunciats com a [ǝu]: outomaties (automatisch -automàtic), oud (oud, antic), blou (blauw -blau), vertrou (vertrouwen-confiar)

Poseeix 15 vocals, entre curtes, llargues i diftongs.

[edita] Lèxic

[edita] Dialectes

• Afrikaans de l'oest del Cap (Kaapse Afrikaans)
• Afrikaans de l'est del Cap (Oosgrensafrikaans )
• Afrikaans del riu Orange (Oranjerivierafrikaans)

[edita] Veure també

• Literatura afrikaans

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en afrikaans de la Viquipèdia

• (afrikaans) (anglès) Apprende Afrikaans Online
• (neerlandès) (afrikaans) Llista de paraules en afrikaans i el seu equivalent neerlandès (Die Roepstem)
• (anglès) Afrikaans: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi afr
• (afrikaans) (anglès) Diccionari afrikaans-anglès i enllaços a pàgines en afrikaans
• (afrikaans) (anglès) Diccionari Webster afrikaans - anglès
• (afrikaans) (alemany) Diccionari afrikaans-alemany i enllaços a pàgines en afrikaans

Llengües oficials a Sud-àfrica
Afrikaans • Anglès • Ndebele • Sotho del nord • Sotho • Swati • Tsonga • Tswana • Venda • Xosa • Zulu