Danès

De Viquipèdia

El danès o danés^[1] (dansk) és una llengua escandinava oriental (branca de les llengües germàniques de la família indoeuropea) parlada a Dinamarca (això inclou també les Illes Fèroe i Grenlàndia on és cooficial amb el feroès i el grenlandès respectivament) i a la regió alemanya del Schleswig. A més, a Islàndia (antiga colònia danesa) n'és obligatori l'estudi a l'escola primària com a llengua estrangera.

A més, la llengua escrita danesa donà lloc a un dels dos estàndards actuals del noruec, el bokmål, i encara avui són molt propers.

S'escriu amb l'alfabet llatí, si bé proveït de 3 lletres addicionals: æ, ø i å (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ä, ö i å).

És la llengua escandinava que més ha divergit respecte l'antic nòrdic, no només amb una enorme simplificació gramatical (pas de tres gèneres a dos: comú i neutre, pèrdua de bona part de la flexió verbal) sinó també fonològicament, amb una notable reducció i assimiliació tant de consonants com de vocals. Així hi destaca la sonorització de certes oclusives sordes, que passen de «p, t, k» a «b, d, g». Aquesta modificació consonàntica, independent de la que patí l'alt alemany (segona mutació consonàntica germànica), l'allunya de tota la resta de llengües germàniques, tal i com es pot veure a la taula següent:

Classificació dels dialectes del danès en funció dels gèneres que tenen. Noti's que tot i que l'estàndard en té dos, a l'oest de Jutlàndia aquests s'han arribat a reduir a un de sol, mentre que a Fiònia es mantenen tots tres.

[edita] Remarques

1. ↑ Danés en pronúncia occidental i danès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil

Existeix una edició en danès de la Viquipèdia