Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Bokmål - Viquipèdia

Bokmål

De Viquipèdia

Noruec bokmål
'Bokmål'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Noruega
Regió: Europa
Parlants: 4 milions
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
    Escandinava
      Oriental
        Bokmål

estatus oficial
Llengua oficial de: Noruega
Regulat per: Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd)
codis de la llengua
ISO 639-1 nb
ISO 639-2 nob
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL NRR
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El bokmål (llengua del llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès. Escrit habitualment per gairebé el 90% de la població, és clarament la forma escrita preponderant a Noruega, molt per davant del nynorsk.

Conegut fins el 1929 com a riksmål (llengua del país) el bokmål és una adaptació del danès, que dominava tots els àmbits oficials i literaris de Noruega fins que el país se separà de Dinamarca a inicis del segle XIX, a la varietat dialectal de la classe alta d'Oslo. A partir de la dècada de 1840 la sintaxi començà a ser adaptada a la parla local, si bé no fou fins a l'adopció el 1907 d'unes reformes ortogràfiques promogudes anys abans per Knud Knudsen que canvià de manera substancial.

Malgrat mantenir-se proper al danès, el bokmål n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N'és un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (típic del danès, i en ell potser per influència de l'alemany i el neerlandès) i que ara accepten també l'ordre "desena+unitat". Així, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre enogtyve ("u-i-vint") o tjueen ("vint-u").

En bokmål hi ha, teòricament, tres genères per als substantius: masculí, femení i neutre (com l'antic nòrdic o al nynorsk). A la pràctica però s'accepta que tots els mots femenins es conjuguin com els masculins, tal i com es fa en el danès (i per tant també en la versió més conservadora (=danitzant) del bokmål, el riksmål), de manera que els gèneres es reduiexin a dos: comú i neutre.

Viquipèdia
Existeix una edició en bokmål de la Viquipèdia
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com