Oslo
De Viquipèdia
| Oslo | |
|---|---|
 |
|
 |
 |
| País |  Noruega |
| Regió | Østlandet |
| Comtat | Oslo |
| Superfície | 454 km² |
| Població | 521.886 hab. (2004) |
| Densitat | 1150 hab./km² |
Oslo és la capital de Noruega i del seu comtat. Està situada al sud-oest del país, al fons del fiord homònim. L'àrea metropolitana s'estén a la regió de Østlandet. Els Osloïtes eren 521.886 l'any 2004, representant el 11,5% de la població noruega.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'acord a les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pels voltants de l'any 1048 pel rei Harald III, encara que recerques arqueològiques recents han trobat tombes cristianes que precedeixen a l'any 1000, el que prova que una comunitat ja s'havia implantat anteriorment sobre l'indret. Això va justificar la celebració del mil·lenari d'Oslo des de l'any 2000.
L'origen del nom de la ciutat continua sent bastant fosc. Mentre que lo ve probablement de lee (port), ós pot tenir diverses explicacions. Podia tractar-se d'un déu de la mitologia nòrdica, d'una desembocadura de riu o del flanc d'un pujol.
Va ser considerada la capital després del regnat de Håkon V (1299-1319), el primer rei en establir-se permanentment a la ciutat, i qui va iniciar la construcció de la fortalesa d'Akershus. El 1387, el regne de Noruega va passar a estar sota domini danès, i Oslo va esdevenir un petit centre administratiu provincial, mentre que el rei en títol residia a Copenhaguen. Per mostrar fins a quin punt això va provocar que la ciutat s'esborrés de la història, la universitat d'Oslo no es va inaugurar fins el 1811.
Oslo va ser destruïda per un incendi el 1624, i va ser reconstruïda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Christian IV, que li donà nom: Christiania o Kristiania.
El 1814, amb la dissolució de la unió entre els regnes de Noruega i Dinamarca, Kristiania va tornar a ser una veritable capital. Es va convertir en el centre de comerç i cultural de Noruega, i molts edificis simbòlics es van anar construïnt durant el segle, com el Palau Reial (1848), el Parlament o Stortinget (1866), la universitat, el Teatre Nacional i la Borsa. Freqüentada per artistes de renom internacional com Henrik Ibsen, Edvard Munch, Knut Hamsun i Sigrid Undset (Premi Nobel de literatura), Christiania va conèixer igualment una edat d'or cultural.
La ciutat va recuperar el seu antic nom, Oslo, el 1925.
Oslo va acollir els VIè Jocs olímpics d'hivern 1952, consagrant així el seu estatut de gran ciutat del món occidental. El maig de 1995 van ser d'altra banda signats els Acords d'Oslo entre israelians i palestins, sota l'ègida dels Estats Units d'Amèrica.
[edita] Geografia
Oslo ocupa el territori que se situa al límit septentrional del fiord que porta el seu nom. En totes les altres direccions, la ciutat està envoltada de pujols verdosos. Pels voltants s'hi compten una quarantena d'illes, la més important és Malmøya (0,56 km²), així com no menys de 343 llacs. Aquests últims constitueixen una font important d'aigua potable per a tot l'oest de la ciutat.
El punt més elevat és el pujol Kirkeberget, de 629 metres. Encara que la superfície coberta per la ciutat sigui molt destacable destacable respecte a les altres metròpolis europees, la població osloïta continua sent feble: el territori municipal comprèn nombrosos parcs i espais oberts, donant-li un aspecte airejat i verd.
Encara que la majoria dels boscos i dels llacs que envolten Oslo siguin privats, existeix un ampli consens popular apuntant a la seva conservació, a risc de perjudicar el desenvolupament de la ciutat. Nombrosos barris d'Oslo sofreixen per tant de congestió, el que és compensat pel marc de vida únic ofert als ciutadans: l'accés quasi immediat a la naturalesa salvatge.
[edita] Administració
La ciutat d'Oslo constitueix un comtat noruec dotat d'un funcionament particular: el govern de la ciutat (Byråd en noruec), fundat en el parlamentarisme, és confiat a sis comissaris (els byråder) designats pel consell municipal. Aquest últim, barreja de 59 membres escollits pels habitants, continua sent no obstant això l'autoritat suprema de la ciutat i controla l'activitat dels comissaris.
Des de l'última reforma entrada en vigor l'1 de gener de 2004, la ciutat s'ha dividit en 15 viles (bydel) dotades d'un alt grau d'autonomia.
[edita] Turisme
Monuments cèlebres
- La fortalesa d'Akershus
- L'ajuntament, on s'hi organitza la cerimònia anual del Premi Nobel de la pau.
- El Palau Reial d'Oslo
- El Stortinget (Parlament)
- El parc de Vigeland i les seves escultures
Museus
- Museu del poble noruec (Norsk Folkemuseum) : cultura i història del país, amb una part de les exposicions a l'aire lliure.
- Museu de les Forces Armades
- Museu del Kon-Tiki
- Museu Munch
- Museu dels vaixells víkings
[edita] Transports
[edita] Aeris
- Aeroport d'Oslo. S'hi arriba amb un tren d'alta velocitat (Flytoget)
- Aeroport de Sandefjord. Situat a Torp, a dues hores de distància.
[edita] Marítims
Hi ha connexions diàries amb ferri cap a Kiel (Alemanya), Copenhaguen (Dinamarca), Frederikshavn (Dinamarca) i Nesodden.
[edita] Ferroviaris
Oslo Sentralstasjon és l'estació principal d'Oslo. des d'aquí hi ha connexions en direcció a Trondheim, Bergen, Stavanger, Estocolm (Suècia), Göteborg (Suècia) i Copenhaguen (Dinamarca). El 2004 els trens noruecs van ser els tercers més puntuals d'Europa. Els quatre primers mesos del 2005, la puntualitat era del 92,9%. Durant l'hivern les condicions meteorològiques com la neu i les tempestes poden provocar cancel·lacions i retards en les rutes que atravessen les muntanyes del centre del país.
[edita] Divers
- L'escriptor Bjørnstjerne Bjørnson, cap a 1870, va qualificar Oslo de ciutat dels tigres (Tigerstaden). Des de llavors, aquest nom s'ha fet quasi oficial, fins al punt que en la celebració del mil·lenari de la ciutat es van posar una sèrie d'escultures de tigres al voltant de l'ajuntament.
- Un quadre molt obac d'Oslo va ser escrit per Knut Hamsun en una novel·la titulada Sult (La gana) i datant de 1890. (adaptat al cinema el 1966)
