Bergen
De Viquipèdia
- Per a la ciutat belga homònima vegeu Mons
| Bergen | |
|---|---|
 |
|
 |
 |
| País |  Noruega |
| Regió | Vestlandet |
| Comtat | Hordaland |
| Superfície | 465 km² |
| Població | 244 620 hab. (2005) |
| Densitat | 534 hab./km² |
Bergen és una ciutat situada la costa sud-oest de Noruega, la segona més gran del país pel què fa a nombre d'habitants (244 620 el 2007). També és el segon port més important. Ciutat universitària i bisbat.
Prop de l'Atlàntic Nord, es situa en una petita plana litoral vorejada de set turons que en dificulten l'expansió urbana, i s'estén per l'estret que divideix el Vågen Fjord, on hi ha les instal·lacions portuàries. El clima és marítim (1,6°C al gener i 14,4°C al juliol), amb precipitacions abundants (2.000-2.500 mm).
És unida per ferrocarril a Oslo i hi ha aeroport internacional.
És un centre comercial, portuari i industrial. Destaquen la indústria naval, electrometal·lúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis.
El barri de Bryggen, sobre el port, és inscrit al patrimoni mundial de l'UNESCO. Les seves cases de fusta colorides són una mostra dels vestigis de la poderosa lliga hanseàtica.
Bergen ha estat l'any 2000 la Ciutat Europea de la Cultura.
Edvard Grieg va néixer a Bergen i hi va compondre la major part de la seva obra.
La ciutat acull diversos museus històrics (museu de la Marina, de l'Hanse, de la lepra) i d'art (col·lecció Rasmus Meyers Samlinger).
Taula de continguts |
[edita] El port
El port de Bergen continua sent actualment el segon de Noruega i és sobretot el lloc de sortida de l'Exprés Coster (Hurtigruten), veritable institució noruega. Una flota d'onze vaixells assegura l'avituallament de 34 ports, i també dels creuers, al llarg de la costa entre Bergen i Kirkenes a la frontera russa. El mercat del peix és un punt central de la ciutat on s'hi poden trobar diferents entrepans de peix, cranc, balena.
[edita] La ciutat universitària
Bergen és una important ciutat universitària amb uns 10.000 estudiants. Acull, entre altres, la reputada escola superior de comerç de Noruega (Norges Handelshøyskole, NHH), la facultat de dret, medicina, ciències socials i una escola d'arquitectura.
[edita] Història
Fundada cap al 1070 per Olaf III i anomenada Bjorgvin, fou la capital i la residència de la cort fins el 1300. Va ser la ciutat més important de Noruega durant l'edat mitjana. Malgrat deixar de ser capital, va continuar sent la ciutat més poblada i el centre comercial més gran del país fins a finals dels segle XIX. Le base de la seva riquesa provenia del tràfic marítim. Era sobretot el lluç, capturat al llarg de la costa escandinava, que movia l'economia ciutadana. El peix, salat i assecat, es venia a tot el mercat europeu.
L'any 1349 va arribar la pesta, portada, sembla, dins l'equipatge d'una nau anglesa.
Des del segle XIV formà part de la lliga hanseàtica. El 1360 la ciutat va entrar oficialment a la Hansa. Els hanseàtics disposaven del seu propi barri que governaven amb autonomia disposant de grans privilegis com el monopoli del comerç de peix.
La relació entre els alemanys i la ciutat va estar plena d'incidents i episodis sangnants. Per exemple, el 1526, el rei va imposar als mercaders hanseàtics de fer-se ciutadans noruecs o bé serien expulsats. Aleshores la comunitat es va anar reduint i convertint-se els que es quedaven però mantingueren el monopoli del comerç amb el nord del país fins a finals del segle XVIII.
Bergen era també el principal centre religiós amb la presència de nombrosos monestirs. Fou a través d'aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hanseàtics, es va difondre pel país.
Cristiania, després anomenada Oslo, esdevé la capital de Noruega l'any 1814 i, a partir del 1850, es referma com la principal ciutat del país, superant Bergen.
L'any 1916, un incendi devastà bona part del centre històric de Bergen (es té constància d'altres incendis els anys 1702 i 1855). Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys (1940) i durament bombardejada pels aliats (1944). Una nau alemanya va explotar al port, causant moltes víctimes i greus desperfectes als edificis.
El 1972 la ciutat va ser reconstruïda amb l'aspecte actual.
[edita] Diaris
- Bergens Tidende amb informació en català
[edita] Enllaços externs
- Lloc web de l'ajuntament (en noruec i anglès)
 |
Aquest article sobre Europa és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
