ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Comtat - Viquipèdia

Comtat

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Per a altres significats, vegeu «comte».
el Comtat
Localització

Localització del Comtat respecte del País Valencià Mapa del Comtat


Comarca del País Valencià
el Montcabrer
el Montcabrer
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Capital Cocentaina
Llengua pròpia Valencià
Superfície 376,40 km²
Altitud n/d
Població 
  • Densitat
27.157 hab.
72,15 hab/km²
Coordenades 38° 46′ 2.69″ N 0° 22′ 31.30″ OCoordenades: 38° 46′ 2.69″ N 0° 22′ 31.30″ O
Sistema polític
Municipis

24
Municipi més populós Cocentaina (10.992 hab.)
Municipi més dens l'Alqueria d'Asnar (641,43 hab./km²)
Municipi més extens Cocentaina (52,80 km²)

El Comtat és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Cocentaina.

[edita] Geografia i economia

El Comtat limita al nord i oest amb la Vall d'Albaida i la Safor, a l'est amb la Marina Alta i la Marina Baixa i al sud amb l'Alcoià.

El Comtat està ubicat al nord de la província d'Alacant, i el seu accident geogràfic més important és la gran depresió de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressió, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: serra de Mariola, serra d'Aitana, serra del Benicadell, Serreta, Serrella, serra d'Alfaro, etc.

El Comtat està dividit en 6 sub-comarques històriques i geogràfiques:

Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant la mancomunitat de Mariola, sota la presidència de Rafael Climent, alcalde de Muro.

L'economia de gran part de la comarca està basada en l'agricultura de secà. Encara que, la Foia de Cocentaina està fortament industrialitzada, sobretot en indústria tèxtils, i antigament també en calcer i industria paperera.

Comtat (2005)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Agres 653 25,80 25,31
Alcoletja 228 14,60 15,62
Alcosser de Planes 179 4,70 38,09
Alfafara 430 19,80 21,72
Almudaina 116 8,80 13,18
L'Alqueria d'Asnar 449 0,70 641,43
Balones 169 11,20 15,09
Benasau 222 9,00 24,67
Beniarrés 1.380 20,20 68,32
Benilloba 874 9,50 92,00
Benillup 102 3,40 30,00
Benimarfull 441 5,60 78,75
Benimassot 140 9,50 14,74
Cocentaina 10.992 52,80 208,18
Fageca 98 10,20 9,61
Famorca 63 9,60 6,56
Gaianes 340 9,60 35,42
Gorga 256 9,10 28,13
Millena 178 9,80 18,16
Muro 8.148 30,50 267,15
L'Orxa 721 31,80 22,67
Planes 793 38,90 20,39
Quatretondeta 150 16,70 8,98
Tollos 35 14,60 2,40
{{{NomMunicipi-25}}} {{{NombrePoblacio-25}}} {{{Extensio-25}}} {{{Densitat-25}}}
{{{NomMunicipi-26}}} {{{NombrePoblacio-26}}} {{{Extensio-26}}} {{{Densitat-26}}}
{{{NomMunicipi-27}}} {{{NombrePoblacio-27}}} {{{Extensio-27}}} {{{Densitat-27}}}
{{{NomMunicipi-28}}} {{{NombrePoblacio-28}}} {{{Extensio-28}}} {{{Densitat-28}}}
{{{NomMunicipi-29}}} {{{NombrePoblacio-29}}} {{{Extensio-29}}} {{{Densitat-29}}}
{{{NomMunicipi-30}}} {{{NombrePoblacio-30}}} {{{Extensio-30}}} {{{Densitat-30}}}
{{{NomMunicipi-31}}} {{{NombrePoblacio-31}}} {{{Extensio-31}}} {{{Densitat-31}}}
{{{NomMunicipi-32}}} {{{NombrePoblacio-32}}} {{{Extensio-32}}} {{{Densitat-32}}}
{{{NomMunicipi-33}}} {{{NombrePoblacio-33}}} {{{Extensio-33}}} {{{Densitat-33}}}
{{{NomMunicipi-34}}} {{{NombrePoblacio-34}}} {{{Extensio-34}}} {{{Densitat-34}}}
{{{NomMunicipi-35}}} {{{NombrePoblacio-35}}} {{{Extensio-35}}} {{{Densitat-35}}}
{{{NomMunicipi-36}}} {{{NombrePoblacio-36}}} {{{Extensio-36}}} {{{Densitat-36}}}
{{{NomMunicipi-37}}} {{{NombrePoblacio-37}}} {{{Extensio-37}}} {{{Densitat-37}}}
{{{NomMunicipi-38}}} {{{NombrePoblacio-38}}} {{{Extensio-38}}} {{{Densitat-38}}}
{{{NomMunicipi-39}}} {{{NombrePoblacio-39}}} {{{Extensio-39}}} {{{Densitat-39}}}
{{{NomMunicipi-40}}} {{{NombrePoblacio-40}}} {{{Extensio-40}}} {{{Densitat-40}}}
{{{NomMunicipi-41}}} {{{NombrePoblacio-41}}} {{{Extensio-41}}} {{{Densitat-41}}}
{{{NomMunicipi-42}}} {{{NombrePoblacio-42}}} {{{Extensio-42}}} {{{Densitat-42}}}
{{{NomMunicipi-43}}} {{{NombrePoblacio-43}}} {{{Extensio-43}}} {{{Densitat-43}}}
{{{NomMunicipi-44}}} {{{NombrePoblacio-44}}} {{{Extensio-44}}} {{{Densitat-44}}}
{{{NomMunicipi-45}}} {{{NombrePoblacio-45}}} {{{Extensio-45}}} {{{Densitat-45}}}
{{{NomMunicipi-46}}} {{{NombrePoblacio-46}}} {{{Extensio-46}}} {{{Densitat-46}}}
{{{NomMunicipi-47}}} {{{NombrePoblacio-47}}} {{{Extensio-47}}} {{{Densitat-47}}}
{{{NomMunicipi-48}}} {{{NombrePoblacio-48}}} {{{Extensio-48}}} {{{Densitat-48}}}
{{{NomMunicipi-49}}} {{{NombrePoblacio-49}}} {{{Extensio-49}}} {{{Densitat-49}}}
{{{NomMunicipi-50}}} {{{NombrePoblacio-50}}} {{{Extensio-50}}} {{{Densitat-50}}}
Total 27.157 376,40 72,15

[edita] Història

Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehistòrics, tant del Paleolític, del Neolític, com de l'Edat del bronze. De fet, a Beniarrés, es troba la cova de l'Or que ha estat catalogada com el jaciment neolític més important del País Valencià. També, el Comtat és una de les zones on més acumulació hi ha de jaciments de pintures rupestres incloses en el Patrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

A l'època ibèrica el Comtat torna a ser una important regió. De fet una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena Contestania. Al comtat, sobretot a la foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueològics: l'Alberri, la Serrella, les Jovades, la Covalta, el Cabeço de Mariola, etc.

Malgrat això, es podria dir que una part molt important de la història del Comtat es desenvolupa a l'Edat Mitjana, al voltant de l'estratègic castell de Cocentaina i el comtat que allí es va crear, donant així el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almogàver Roger de Llúria. Des d'aleshores, les poblacions cristianes i musulmanes convisqueren en aquestes terres durant un llarg periode. Això va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes morisques d'Al-Azraq, al segle XIII.

Al 1609, l'expulsió dels moriscos fou especialment dramàtica per la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sinó també per que, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades.

Probablement, per la influència del veí poble d'Alcoi, la foia de Cocentaina es beneficià d'una creixent industrialització que hui en dia encara és la base econòmica de la comarca.

[edita] Delimitacions històriques

La comarca del Comtat és de creació moderna, a l'any 1989, i històricament i íntegrament formava part de l'antiga comarca dels Valls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.


 
Comarques del País Valencià
Bandera de la Ciutat de València
Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · Safor · Serrans · València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Comtat


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -