Comtat
De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Per a altres significats, vegeu «comte». |
Localització | |||
|
|||
Comarca del País Valencià | |||
el Montcabrer | |||
Estat • Autonomia • Província |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant |
||
Capital | Cocentaina | ||
Llengua pròpia | Valencià | ||
Superfície | 376,40 km² | ||
Altitud | n/d | ||
Població • Densitat |
27.157 hab. 72,15 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 46′ 2.69″ N 0° 22′ 31.30″ O | ||
Sistema polític Municipis |
24 |
||
Municipi més populós | Cocentaina (10.992 hab.) | ||
Municipi més dens | l'Alqueria d'Asnar (641,43 hab./km²) | ||
Municipi més extens | Cocentaina (52,80 km²) |
El Comtat és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
[edita] Geografia i economia
El Comtat limita al nord i oest amb la Vall d'Albaida i la Safor, a l'est amb la Marina Alta i la Marina Baixa i al sud amb l'Alcoià.
El Comtat està ubicat al nord de la província d'Alacant, i el seu accident geogràfic més important és la gran depresió de la foia de Cocentaina, prolongada en la vall de Perputxent. Aquesta depressió, vertebrada pel riu Serpis, es troba envoltada d'un conjunt de serres que sobre passen els mil metres d'altitud: serra de Mariola, serra d'Aitana, serra del Benicadell, Serreta, Serrella, serra d'Alfaro, etc.
El Comtat està dividit en 6 sub-comarques històriques i geogràfiques:
- Foia de Cocentaina
- Vall de Seta
- Vall de Travadell
- Valleta d'Agres
- Vall de Perputxent
- Baronia de Planes
Actualment, 11 poblacions del Comtat estan organitzades formant la mancomunitat de Mariola, sota la presidència de Rafael Climent, alcalde de Muro.
L'economia de gran part de la comarca està basada en l'agricultura de secà. Encara que, la Foia de Cocentaina està fortament industrialitzada, sobretot en indústria tèxtils, i antigament també en calcer i industria paperera.
Comtat (2005) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
[edita] Història
Al Comtat s'han descobert una gran quantitat d'assentaments prehistòrics, tant del Paleolític, del Neolític, com de l'Edat del bronze. De fet, a Beniarrés, es troba la cova de l'Or que ha estat catalogada com el jaciment neolític més important del País Valencià. També, el Comtat és una de les zones on més acumulació hi ha de jaciments de pintures rupestres incloses en el Patrimoni de la Humanitat de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
A l'època ibèrica el Comtat torna a ser una important regió. De fet una de les grans regions iberes del sud-est peninsular s'anomena Contestania. Al comtat, sobretot a la foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueològics: l'Alberri, la Serrella, les Jovades, la Covalta, el Cabeço de Mariola, etc.
Malgrat això, es podria dir que una part molt important de la història del Comtat es desenvolupa a l'Edat Mitjana, al voltant de l'estratègic castell de Cocentaina i el comtat que allí es va crear, donant així el nom a la comarca. El primer comte de Cocentaina fou l'almogàver Roger de Llúria. Des d'aleshores, les poblacions cristianes i musulmanes convisqueren en aquestes terres durant un llarg periode. Això va provocar nombroses revoltes i situacions conflictives, com per exemple les tres revoltes morisques d'Al-Azraq, al segle XIII.
Al 1609, l'expulsió dels moriscos fou especialment dramàtica per la comarca, no sols per les revoltes que es van originar, sinó també per que, finalment, moltes poblacions quedaren despoblades i la gran majoria de terres foren abandonades.
Probablement, per la influència del veí poble d'Alcoi, la foia de Cocentaina es beneficià d'una creixent industrialització que hui en dia encara és la base econòmica de la comarca.
[edita] Delimitacions històriques
La comarca del Comtat és de creació moderna, a l'any 1989, i històricament i íntegrament formava part de l'antiga comarca dels Valls d'Alcoi. Aquesta comarca apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.
|
|
---|---|
Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · Safor · Serrans · València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà |