Plana d'Utiel
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Comarca del País Valencià | |||
| Estat • Autonomia • Província |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València |
||
| Capital | Requena | ||
| Llengua pròpia | Castellà | ||
| Superfície | 1725,90 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població • Densitat |
39.386 hab. 22.832,46 hab/km² |
||
| Coordenades | n/d | ||
| Sistema polític Municipis |
9 |
||
| Municipi més populós | Requena (20.440 hab.) | ||
| Municipi més dens | Utiel (50,88 hab./km²) | ||
| Municipi més extens | Requena (814,20 km²) | ||
La Plana d'Utiel, o Pla de Requena, és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb capital a Requena.
Va ser incorporada a la Província de València de la Província de Conca al segle XIX. En castellà, oficialment se la coneix com la comarca d'Utiel-Requena.
Limita pel nord i per l'oest amb Castella-La Manxa, al nordest amb els Serrans, a l'est amb la Foia de Bunyol, al sud amb la Vall de Cofrents.
Taula de continguts |
[edita] Història
Històricament aquesta comarca, d'ençà la colonització cristiana vers els andalusins, pertanyé al Regne de Castella. Però des de juny de 1851 la Plana d'Utiel passà formar part de la província de València en la divisió provincial espanyola realitzada per Javier de Burgos i, des d'aleshores, ha compartit el seu destí amb la resta de les comarques del País Valencià fins l'actualitat. Malgrat la seua pertanyença castellana, aquesta zona ja en temps protohistòrics mantenia lligams culturals i econòmics amb la resta dels territoris ibers de la costa valenciana (Edetània, Contestània, i Ilercavònia).
De fet, eixa comarca pertanyia a l'Edetània i era per tant territori íber, com la resta de les futures terres valencianes a diferència, cal dir-ho, de la província castellana de Conca, de cultura principalment cèltica tot i lleugerament iberitzada. Fins i tot Kelin, una de les més importants ciutats ibèriques prevalencianes (com ho demostra el fet de què disposara de ceca), es trobava en les rodalies de Caudete de las Fuentes, a l'actual altiplà utielenc. Això i la frontera geogràfica natural del riu Cabriol, que separa el País Valencià de Castella, van ser aspectes determinants a l'hora de la integració d'aquesta àrea en la demarcació valenciana, sense traumes ni oposició social de cap mena.
Ja en temps relativament recents, en aquesta comarca s'establirien molts treballadors de la seda valencians, la qual cosa suposà un important reviscolament per a l'economia de la zona, i que explica que hi hagen a hores d'ara en la comarca tants cognoms valencians (com ara els Ferrers), a banda dels autòctons castellans. I va ser també gràcies al port de València que els prestigiosos vins la Plana d'Utiel van ser exportats a tot arreu del món.
[edita] Geografia
Inmediatament al sud de la Serra del Negrete, s'escampa l'altiplà de Requena, que administrativament correspon a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Aquestes terres de parla castellana són la continuació valenciana de les planures manxegues, i que han sigut separades d'aquestes per l'acció erosiva del riu Cabriol.
Està limitada per les serres d'Utiel pel nord, de las Cabrillas pel nord-est, de Malacara per l'est, de Martés pel sud-est, de Rubial pel sud-oest, de Bicuerca per l'oest, i les Gorges del Cabriol pel sud.
La Meseta de Requena és unja plataforma relativament plana, basculada de NO (900m d'altitud a Camporrobles) a SE (600m a Campo Arcís) i amb una altura mijana de 750m. Es troba drenada per dos rius: el Magre i el Cabriol.
[edita] Comarca històrica
La Plana d'Utiel és una comarca històrica que ja apareixia com a Pla de Requena al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. L'única diferència és que ençà no hi formaven part els municipis de Xera i Sinarques, històricament valencianes, mentres que la resta dels municipis formaven part de Castella fins el segle XIX.
[edita] Administració
Els municipis d'aquesta comarca són:
| La Plana d'Utiel-Requena (2007) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
[edita] Vegeu també
|
|
.svg/50px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png){kind=small} |
|---|---|
| Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · Safor · Serrans · València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà | |
