Israel

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

מדינת ישראל
(Medinat Yisra'el)
دولة اسرائيل
(Daulat Isra'il)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Idiomes oficials	Hebreu i àrab
Capital	Jerusalem1 31º 46' N, 35º 14' E
Ciutat més gran	Jerusalem
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Shimon Peres Ehud Olmert
Superfície  - Total  - Aigua (%)	20.770 km2 km² (153è) 0,65%
Població  - Estimació 2003  - Cens -  - Densitat	6.876.883 (100è) - 300 hab/km² (40è)
Moneda	Nou xéquel (₪) (BRL)
Fus horari  - Estiu (DST)	diversos (UTC+2) diversos* (UTC+3)
Independència  - Declarada	del Regne Unit 5 d'Iïar 5708, 14 de maig de 1948
Himne nacional	Hatikvah [1]
Domini internet	.il
Codi telefònic	+972
Gentilici	Israelià, israeliana
1Jerusalem és la capital oficial, la seu del Govern i del Parlament.

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisra'el, en àrab: إسرائيل, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisra'el, en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània. Limita amb el Líban al nord, amb Síria al nord-est, amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud-est. Cisjordània i Gaza, ocupats per Israel, són territoris adjacents. A més, Israel controla una sèrie de territoris a la riba oest del riu Jordà. Té costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Eilat), la mar Morta i el mar de Galilea.Amb una població de 7,28 milions d'habitants, la majoria dels quals són jueus, Israel és també la llar d'àrabs musulmans, d'àrabs cristians, i d'altres minories ètniques i religioses.

Taula de continguts 1 Història 2 Política 3 Subdivisió administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Vegeu també 8 Referències 9 Enllaços externs

[edita] Història

Articles principals: Història d'Israel i Història de l'estat d'Israel

Dins la cultura jueva, Israel ha estat la seva llar per més de 5.000 anys, com a Terra Promesa o Terra Santa. Es creu que el poble hebreu hi va evolucionar com a una fusió de diversos pobles seminòmades amb el poble cananeu. Israel s'esmenta per primera volta a l'estela del fill del faraó Ramsès II, Merneptah (o Merneptà), al segle XIII aC. És un grup de tribus confederades. El seu santuari era a Xiló o Siló (31 al nord de Jerusalem i després a Nov i Guiv'on). Les seves tradicions recorden l'esclavatge egipci al delta del Nil, i d'una entrada a Canaan novament.

Després de l'Èxode d'Egipte, els hebreus van formar el Regne d'Israel. El 926 aC, el regne es dividí en dues parts: el regne d'Israel al nord i el de regne de Judà al sud (amb Jerusalem com a capital), amb etapes d'unificació i de desunió, el regne del nord va ser conquerit per Assíria i el del sud per Babilònia. Després van formar part de l'Imperi Persa, de l'Imperi Grec, i de l'Imperi Romà, amb el nou nom de Judea. Van tenir un breu període de independència obtingut gràcies als macabeus. Però, després de diverses sublevacions, els romans van destruir Jerusalem i van obligar als jueus a fugir d'Israel, començant el període de la Diàspora i van anomenar aquest territori Província de Síria i Palestina. El territori va formar part de l'Imperi Bizantí, i després de l'Imperi Otomà, encara que per un breu període durant l'Edat Mitjana els croats van conquerir Jerusalem i les regions voltants establint el Regne de Jerusalem.

Des de la pèrdua dels cristians davant dels musulmans ha estat un territori ocupat pels àrabs.

El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va néixer a finals del segle XIX, amb la intenció de restablir l'estat de Israel a Palestina (malgrat pressions externes per triar altres països com Uganda), i donar un territori a una nació en exili. Els primers immigrants van arribar fugint de la persecució a Rússia. Però, després de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu sota la persecució nazi, es va crear l'estat d'Israel independent per votació de la Lliga de Nacions, i immigrants de tota Europa s'hi van establir. Davant el conflicte creixent entre jueus i àrabs, que havia començat amb els primers immigrants sionistes, la comunitat internacional va forçar la divisió de Palestina entre jueus i àrabs. Aquesta solució va ser rebutjada pels països àrabs, i el 1948 va esclatar la Guerra de la Independència, la primera guerra entre àrabs i israelians. Israel va guanyar la guerra, conquerint part del territori destinat als àrabs. Encara avui, el conflicte per la terra i l'aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel són una font de conflictes i de tensió internacional.

L'any 1967 els Països àrabs, encapçalats pel President egipci Gamal Abdel Nasser, començaren l'aïllament del Port d'Eilat (al sud d'Israel) que fou considerat "casus belli" per Israel, començant la Guerra dels Sis Dies, en què Israel ocupà la península del Sinai (que fou retornada a Egipte després del tractat de pau de 1978), la Cisjordània (inclosa la Ciutat Vella de Jerusalem) i els Alts del Golan. Les Nacions Unides, que no feren res per evitar la guerra i àdhuc retiraren les seves forces que estaven apostades a la frontera amb Egipte, han dictat diverses resolucions que estableixen que Israel s'ha de retirar dels territoris obtinguts a la guerra dels sis dies de 1967, resolucions que Israel ha aplicat parcialment (a la Franja de Gaza i la Península del Sinai).

Es calcula que després de la guerra de 1948, 726.000 palestins de les àrees d'ocupació van ser desplaçats o exiliats, i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjordània (687.542), Gaza (961.645), el Líban (400.582), Síria (424.650), Jordània (953,012) i altres països, segons dades de l'ONU .^[1]. Israel va establir colònies jueves a les zones ocupades, contra les repetides resolucions de l'ONU. L'any 2006 evacuà, tanmateix, les colònies de la Franja de Gaza, però mantingué les de Cisjordània i Jerusalem Oriental. En els darrers anys, també ha iniciat la construcció d'un mur dins de Cisjordània, que anomena "tanca de seguretat" entre els territoris palestins i israelians, per a annexionar-se nombroses terres palestines que queden segregades pel mur, així com aprofundit l'annexió progressiva de Jerusalem Oriental iniciada el 1980.^[2], condemnada també per l'ONU.^[3]. Aquest mur ha estat igualment condemnat per l'ONU i la comunitat internacional, a excepció dels EUA. La Cort Internacional de Justícia de La Haia assenyalà que "La construcció del mur per part d'Israel... en el territori palestí ocupat, inclòs el del voltant de Jerusalem Oriental... és contrària la la llei internacional. Israel té l'obligació de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparació del dany causat..." en una resolució el 9 de juliol de 2004 ^[4].

La situació d'enfrontament entre la població àrab i l'exercit d'Israel està causant nombroses víctimes entre les dues comunitats. Periòdicament, especialment des de 1990, es posen en marxa diversos processos de pau que, constantment torpedinats pels incompliments sistemàtics israelinas, amb la continuada construcció de colònies i assentaments il·legals^[5]<, el bloqueig i càstig col·lectiu contra la població dels territoris ocupats, i els bombardejos constants amb el pretext de combatre atacs suïcides dels palestins, fins al moment no han aconseguit resoldre el conflicte, .

A més del conflicte israeliano-palestí, i de les guerres àrab-isarelianes (1948), Guerra del Canal de Suez (1956), guerra dels Sis Dies (1967), i guerra del Yom Kippur (1973), Israel ha envaït dues vegades el Líban, la primera vegada l'any 1982, per combatre les forces palestines en aquest país i intervenir en la Guerra Civil libanesa al costat de les falanges cristianes, les quals realitzarien, amb la col·laboració dels militars israelians, la matança de milers de refugiats civils a Sabra i Xatila. Israel es retir finalment l'any 2000 després de patir grans baixes en una llarga guerra de guerrilles al sud del país amb els guerrillers libanesos del moviment d'Hesbol·là. Igualment, i com represàlia al segrest de dos soldats israelians per part d'Hesbol·là, inicià una campanya de bombardejos sobre la població civil ^[6][7], les infraestructures i la indústria libaneses a tot Líban.^[8][9][10] l'estiu de 2006, que acabà amb una segona invasió del sud del país fracassada davant la resistència dels milicians xiïtes, retirant-se al final de la contesa sense haver assolit cap dels seus objectius. De tota manera, Israel manté l'ocupació de les Granges de Xebaa i dels Alts del Golan, a Síria.

[edita] Política

L'estat d'Israel es defineix com una democràcia parlamentària basada en el sufragi universal i en la representació proporcional. Israel no té constitució, sinó onze Lleis bàsiques, que són la base de l'organització política d'Israel.

El cap d'estat és el president, una figura fonamentalment cerimonial, i és escollit per a un període de set anys. Té la funció d'escollir al líder del partit amb majoria o la coalició amb majoria de la Knesset com a Primer Ministre, qui és el cap de govern.

El poder legislatiu d'Israel està format per un parlament de 120 membres conegut com a Knesset. Les eleccions a la Knesset es realitzen cada 4 anys, però, la Knesset pot dissoldre's per majoria simple i convocar eleccions anticipades.

[edita] Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial d'Israel

Israel està dividit en 6 districtes (mehozot; singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; singular, nafà):

• Districte de Jerusalem (Mehoz Yerushalàyim). Capital del Disctricte: Jerusalem
• Districte del Nord (Mehoz HaZafon). 'Capital del Disctricte: Natzaret
  • Zefat S.D. (sub-disctricte).
  • Llac Tiberíades S.D.
  • Jizreel S.D.
  • Acó S.D.
  • Golan S.D.
• Districte de Haifa (Mehoz Hefa). Capital del Disctricte: Haifa
  • Haifa S.D.
  • Hadera S.D.
• Districte Central (Mehoz HaMerkaz). Capital del Disctricte: Ramla
  • Saron S.D.
  • Pétah Tiqwà S.D.
  • Ramla S.D.
  • Rehovot S.D.
• Districte de Tel Aviv (Mehoz Tel-Aviv). Capital del Disctricte: Tel Aviv
• Districte del Sud (Mehoz HaDarom). Capital del Disctricte: Beerxeba
  • Ascaló S.D.
  • Beerxeva S.D.

[edita] Geografia

Article principal: Palestina (regió)

L'estat d'Israel limita amb el Líban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU després de la retirada israeliana del sud d'aquest país; amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos països. Encara no ha fixat les seves fronteres amb Síria ni amb l'Autoritat Nacional Palestina en la zona de Cisjordània, encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la "Línia Verda" (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies), mentre que Israel aspira annexionar-se els grans blocs d'assentaments pròxims a aquesta línia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etzion, i amb menor probabilitat d'èxit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la "Línia Verda".

[edita] Economia

Israel té una economia de mercat amb tecnologia avançada, i una forta participació del govern. L'economia depèn de les importacions de combustibles (petroli, gas i carbó), de matèria primera i d'equip militar. Malgrat els recursos naturals limitats Israel ha assolit un intens desenvolupament de l'agricultura i la indústria durant els últims 20 anys, i en agricultura Israel es autosuficient. Les exportacions principals d'Israel són els diamants, equip d'alta tecnologia, equip militar, programari, productes farmacèutics, químics especials i productes agrícoles. Gairebé la meitat del deute extern és dels Estats Units, el país que més dóna recursos econòmics i militars a Israel. Un altra fracció considerable del deute es realitza per mitjà de inversors privats.

[edita] Demografia

A finals del 2002, el 19,1% de la població d'Israel era àrab i el 81,9% queia en la classificació "jueus i altres". Entre aquests darrers un 63% eren nascuts a Israel, un 27% immigrats d'Europa o Amèrica i un 11% provinents de l'Àfrica o l'Àsia.

Pel que fa a religió, en una enquesta que no inclou ateus o agnòstics, el 77% eren jueus, el 6% eren musulmans, el 4% eren cristians, el 2% eren drusos i la resta altres (samaritans, baha'i...).

El 6% dels jueus israelians es consideren haredim (religiosos ortodoxos), el 9% són religiosos, el 34% es consideren tradicionalistes (però no obeeixen estrictament les lleis religioses) i la majoria, el 51%, són seculars. D'aquests només el 53% creuen en déu, de manera que es pot deduir que un mínim d'un 18% dels israelians són ateus o agnòstics. Dels àrabs israelians, el 82% són musulmans, i el 9% són cristians.

[edita] Vegeu també

Homosexualitat a Israel

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Israel

• Pàgina Oficial del Knesset (hebreu) (àrab) (anglès)
• Oficina d'Estadístiques (anglès)
• Pàgina de l'Observatori de Solidaritat de la Universitat de Barcelona Inclou un resum històric i un recull de les resolucions de les Nacions Unides sobre el conflicte.

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.