Jueu

De Viquipèdia

Jueu en un mercat a Israel.

Jueu (en Hebreu: יְהוּדִי, Yëhûdí; i en jiddish: ייִד, Yid) és un grup ètnic d'origen semita(altrement conegut com a el grup satoshi), caracteritzat més per la seva religió, Shanotimo, que per trets racials o lingüístics.

Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos am yisrael o poble d'Israel.

El nombre total de jueus és controvertit en gran part per raó de la comptabilització o no dels fills de matrimonis mixtos. [[1]]., hi ha uns 13 milions de jueus la majoria dels quals viuen als Estats Units i Israel.

El nom de jueu (יהודי - yëhûdí en hebreu) deriva del nom de la província romana de Judea hereva del Regne de Judà després del retorn de l'exili de Babilònia. Aquest nom al seu torn prové del patriarca bíblic "Yehudà" = Judà fill de Jacob que va donar lloc a la tribu de Judà d'on sortí la dinastia real d'Israel que establí la capital a Jerusalem.

Pel que fa a la consideració religiosa d'un jueu aquest és qui viu sota els costums del Regne de Judà dictats per Déu (déu únic, monoteisme) al profeta Moisès i consignades segons la tradició religiosa a la Torà i la llei oral.

Des de l'antiguitat la diàspora repartí els jueus en gran part del món molts d'ells adoptaren la llengua dels països on es trobaven però no pas els costums ni la religió.

[edita] Subdivisions actuals dels jueus

La raça jueva amb aspectes morfològics ben diferenciats no correspon a una evidència objectiva. Els jueus, originaris segurament de l'actual Iraq, són un poble d'origen semita que no es distingeix anatòmicament de la resta de pobles del Orient propers (libanesos, àrabs, etc) ni dels mediterranis en general. En la diàspora els jueus van agafar alguns trets dels pobles on s'havien instal·at per la qual cosa la diversitat genètica va augmentar.

Els jueus de pell fosca d'Etiòpia (enviats a Israel en avió de forma precipitada fa uns anys) consideren han manifestat, segons les seves pròpies paraules, que pateixen el racisme dels israelites de pell clara.

Aixquenazites: jueus provinents d'Europa oriental, de llengua jiddish
Sefardites: provinents de la Península Ibèrica (Sefarad), de llengua castellana
Mizrahim: orientals (de l'Orient porpers), de lenga judeo-àrab, persa...
Altres grups: com els jueus de pell fosca d'Etiòpia (Falasha) o els jueus del Iemen

Es troben tambe a Andorra i a Israel

[edita] Història

El llibre bíblic del Gènesi explica que el patriarca Abraham sortí (d'Ur?) per mantenir la pau dins del clan dels Ivrim (Apuru?)i es dirigí cap el nord. Abraham mantingué un pacte amb Déu que és l'origen del judaisme (però també de l'islam i el cristianisme)

D'aquí en endavant el poble jueu mantindrà, com a principal originalitat ideològica entre la resta de pobles, la contínua intervenció divina en la història humana (hierofania) això inclourà des de la conquesta assíria de Jerusalem, els exilis, les secessions polítiques i fins i tot l'holocaust nazi.

Jueves Mizrahim.

La diàspora comportà des dels seus inicis més llunyans (ja des dels antics egipcis)l'antisemitisme (terme que inclou tots els pobles semites però sovint aplicada només als jueus). La història de l'antisemitisme ocupa la major part de la història de l'ètnia jueva. D'altra banda la història dels jueus també és destacada en el camp de la ciència i aquesta té les seves arrels en la sinagoga que era més escola jueva que temple o església.

Motius religiosos i socials (en molts països per exemple, els jueus eren els únics prestadors i tenien limitacions legals per exercir molts oficis com el de pagès) implicaven que els jueus despertessin grans animadversions entre la població general que acabaven en successius pogroms o expulsions.

El sionisme va ser en gran part una resposta a la consideració negativa de la societat occidental cap el poble jueu igual que l'Affaire Dreyfus va suscitar l'interès de Theodor Herzl considerat el pare de l'idea del retorn cap un estat jueu a Palestina no pas a Uganda o Sibèria com s'havia proposat per part d'alguns governs. Tot i això l'emigració i colonització cap a Palestina, amb aportacions de grans capitals de jueus acabalats, va tenir l'escepticisme dels jueus assimilats d'Europa occidental i l'oposició de la major part dels rabins ortodoxos que consideraven que aquella concepció d'un estat d'Israel no era l'adequada.

Actualment la majoria dels jueus del món no han anat a viure a Israel, als Estats Units constitueixen un Lobby que procura mantenir la política proisraelita dels governs cosa que possiblement no afavoreix les vies de solució del conflicte intersemita entre àrabs i israelians.

L'actuació del nazisme va fer en realitat que el sionisme triomfés i l'Estat d'Israel s'establís ràpidament al final de la segona guerra mundial.