ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Turkmenistan - Viquipèdia

Turkmenistan

De Viquipèdia

Türkmenistan Jumhuriyäti
Bandera del Turkmenistan Escut del Turkmenistan
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització delTurkmenistan
Idiomes oficials Turcman
Capital Aşgabat
37° 58' N, 58° 20' E
Ciutat més gran Aşgabat
Govern
President
Primer Ministre
Democràcia parlamentària
Gurbanguly Berdimuhammedow
Competències revertides al president
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

488.100 km² (51è)
Població
 - Estimació 2002
 - Cens
 - Densitat

4.603.244 (113è)

9,4 hab/km² (173è)
Moneda Manat turcman (TMM)
Fus horari
 - Estiu (DST)
Únic (UTC+5)
(UTC+5)
Sobirania
de la Unió Soviètica
27 d'octubre de 1991
Himne nacional Himne Nacional del Turkmenistan Independent i Neutral
Domini internet .tm
Codi telefònic +993
Gentilici Turcman, turcmana

La República del Turkmenistan o el Turkmenistan és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de República Socialista Soviètica del Turkmenistan.

Taula de continguts

[edita] Història

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'exèrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dècades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la presència russa amb la creació del districte militar de Transcàspia. Annexionat per l'Imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet.

El 1917 van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan) es va establir com a una república autònoma, per a passar aquell mateix any a ser una de les repúbliques constituents de la Unió.

Durant aquella època, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petroli es va convertir en una de les activitats econòmiques principals.

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertit president Saparmurat Niyazov ha dominat la vida política del país des de llavors.

[edita] Política

El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, ha dominat el país des del 1985. Ell exerceix el control absolut sobre el país i no és tolerat cap moviment d'oposició. L'únic partit legal és el del mateix president i s'anomena Partit Democràtic

El poder del president és tan absolut que el seu rostre està imprès en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, és el logo de la televisió del país.

El 21 de desembre de 2006 el president Saparmurat Niyazov va morir, el va succeïr provisionalment Gurbanguly Berdimuhammedow. L'11 de febrer de 2007 es van celebrar les primeres eleccions presidencials des de la caiguda del règim soviètic l'any 1991, les eleccions van donar la victòria a Gurbanguly Berdimuhammedow amb un 89,23% dels vots.

[edita] Subdivisió administrativa

El Turkmenistan se subdivideix en 5 províncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (Aşgabat):

Províncies del Turkmenistan
  1. Ahal
  2. Balkan
  3. Daşoguz
  4. Lebap
  5. Mary

[edita] Geografia

Geografia del Turkmenistan
Geografia del Turkmenistan

El Turkmenistan té una superfície de 488.100 km² dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum.

El clima és subtropical desèrtic amb poca pluja. Els vents són càlids i secs, i la major part de la precipitació es concentre entre el gener i el maig.

[edita] Demografia

La població, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turkmen que es parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que és la llengua del 9%. També existeix varietat de religions, donat que un 89% són musulmans, i un 9% són membres de l'església ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehovà pateixen la manca de llibertat religiosa.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Turkmenistan


 
Estats de l'Àsia
Afganistan Afganistan | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Armènia Armènia2 | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bahrain Bahrain | Bangla Desh Bangla Desh | Bhutan Bhutan | Brunei Brunei | Cambodja Cambodja | Corea del Nord Corea del Nord | Corea del Sud Corea del Sud | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Filipines Filipines | Geòrgia Geòrgia1 | Iemen Iemen | Índia Índia | Indonèsia Indonèsia | Iran Iran | Iraq Iraq | Israel Israel | Japó Japó | Jordània Jordània | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Laos Laos | Líban Líban | Malàisia Malàisia | Maldives Maldives | Mongòlia Mongòlia | Myanmar Myanmar | Nepal Nepal | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Qatar Qatar | Rússia Rússia1 | Singapur Singapur | Síria Síria | Sri Lanka Sri Lanka | Tadjikistan Tadjikistan | Tailàndia Tailàndia | Taiwan Taiwan | Timor Oriental Timor Oriental | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia1 | Uzbekistan Uzbekistan | Vietnam Vietnam | Xina Xina | Xipre Xipre2
Dependències: Palestina Palestina | Tibet Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.


 
Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Comunitat d'Estats Independents

Armènia Armènia | Azerbaidjan Azerbaidjan | Bielorússia Bielorússia | Geòrgia Geòrgia | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Moldàvia Moldàvia | Rússia Rússia | Tadjikistan Tadjikistan | Turkmenistan Turkmenistan | Ucraïna Ucraïna | Uzbekistan Uzbekistan

Organització de la Conferència Islàmica
Afganistan Afganistan | Albània Albània | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Algèria Algèria | Azerbaidjan Azerbaijan | Bahrain Bahrein | Bangla Desh Bangla Desh | Benín Benín | Brunei Brunei | Burkina Faso Burkina Faso | Camerun Camerun | Comores Comores | Costa d'Ivori Costa d'Ivori | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Gabon Gabon | Gambia Gàmbia | Guinea Guinea | Guinea Bissau Guinea Bissau | Guyana Guyana | Iemen Iemen | Indonèsia Indonèsia | Iraq Iraq | Iran Iran | Jordània Jordània | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Líban Líban | Líbia Líbia | Malàisia Malàisia | Malawi Malawi | Maldives Maldives | Mali Mali | Marroc Marroc | Moçambic Moçambic | Níger Níger | Nigèria Nigèria | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Senegal Senegal | Sierra Leone Sierra Leona | Síria Síria | Somàlia Somàlia | Sudan Sudan | Surinam Surinam | Tadjikistan Tadjikistan | Togo Togo | Tunísia Tunísia | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia | Txad Txad | Uganda Uganda | Uzbekistan Uzbekistan |


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -