República Socialista Soviètica d'Estònia

De Viquipèdia

Eesti Nõukogude Sotsialistlik Vabariik

Bandera de la RSS d'Estònia Escut de la RSS d'Estònia
Lema: Kõigi maade proletaarlased, ühinege! (Treballadors del món, uniu-vos!)
Llengua oficial	Cap. De facto, estonià i rus.
Capital	Tallinn
Cap del Consell Suprem	Arnold Rüütel
Creació Com a membre de la URSS:  - Des del  - Fins el	21 de juliol de 1940 6 d'agost de 1940 20 d'agost de 1991
Superfície  - Total  - % aigua	13a de l'antiga Unió Soviètica 45.226 km² 4,56%
Població  - Total (1989)  - Densitat	15a de l'antiga Unió Soviètica 1.565.662 31,6 hab/km²
Moneda	Ruble soviètic (rubla)
Fus horari	UTC + 3

La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica. La URSS va ocupar el país el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el país fins el 1944, any en que Estònia va tornar a mans de la Unió.

La RSS d'Estònia era una república constitutiva de la URSS, no obstant això, la seva economia era més forta que la d'altres repúbliques soviètiques. Actualment Estònia segueix sent la més rica de les exrepúbliques de la URSS. També era una de les repúbliques més petites de la Unió i a la vegada més petita que molts dels estats d'Europa. A més de la superfície continental, Estònia té més de 1500 illes.

Aproximadament el 65% de la població era d'ètnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria rusa prou gran (28%). Altres ètnies estadísticament significatives incloïen ucraïnesos (2,5%), bielorussos (± 2%) i finlandesos (±1,5%).

La RSS d'Estònia es va convertir en la República d'Estònia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una república soviètica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estònia va declarar la seva independència.

[edita] Himne

Jää kestma, Kalevite kange rahvas,

ja seisa kaljuna, me kodumaa!

Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,

end läbi sajanditest murdsid sa

ja tõusid õitsvaks sotsialismimaaks,

et päikene su päevadesse paista saaks.

Nüüd huuga, tehas, vili, nurmel vooga,

sirp, lõika, alasile, haamer, löö!

Nõukogu elu, tuksu võimsa hooga,

too õnne rahvale, me tubli töö!

Me Liidu rahvaste ja riike seas

sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!

Sa kõrgel leninlikku lippu kannad

ja julgelt kommunismi rada käid.

Partei me sammudele suuna annab

ja võidult võitudele viib ta meid.

Ta kindlal juhtimisel kasva sa

ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!

Aquest article sobre la Unió Soviètica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.