Indonèsia

De Viquipèdia

Republik Indonesia

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Bhinneka Tunggal Ika (en javanès antic, Unitat en la diversitat) Ideologia nacional: Pancasila Indonesia
Idiomes oficials	Bahasa Indonesia (indonesi)
Capital	Jakarta -
Ciutat més gran	Jakarta
Govern President Vicepresident	República Susilo Bambang Yudhoyono Muhammad Jusuf Kalla
Superfície  - Total  - Aigua (%)	1.919.440 km km² (15è) 4,85%
Població  - Estimació 2004  - Cens -  - Densitat	238.452.952 (4t) - 131 hab/km² (61è)
Moneda	Rupia indonèsia (IDR)
Fus horari  - Estiu (DST)	variable (UTC+7 - +9) no (UTC+7 - +9)
Independència Declarada Reconeguda	Dels Països Baixos 17 d'agost de 1945 27 de desembre de 1949
Himne nacional	Indonesia Raya
Domini internet	.id
Codi telefònic	+62
Gentilici	Indonesi, indonèsia

Indonèsia és una república insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic. És l'estat de majoria musulmana més poblat del món, i el quart del món en termes absoluts (després de la Xina, l'Índia i els Estats Units. S'hi celebren eleccions lliures des que la revolució indonèsia de 1998 va derrocar el general Suharto, que va prendre el poder el 1965.

Té fronteres terrestres amb Malàisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonèsia, l'illa de Sumatra està separada de la Malàisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, té a prop de l'illa de Cèlebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea es troben els Estats Federats de Micronèsia; al sud-est hi té Austràlia. Els límits marítims són el mar d'Andaman, el mar de la Xina Meridional, el mar de Cèlebes, el mar de les Moluques i l'oceà Pacífic al nord; el mar d'Arafura i el mar de Timor al sud, i l'oceà Índic al sud i a l'oest.

Indonèsia està formada per diversos grups d'illes: d'est a oest, Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, Cèlebes, les Moluques i Nova Guinea.

[edita] Història

Sota la influència de l'hinduisme i el budisme, es van formar diversos regnes a les illes de Sumatra i Java des del segle VII fins al XIV. Més endavant, l'arribada de comerciants àrabs de Gujarat (Índia) hi va portar l'islamisme, que va esdevenir la religió dominant després de la caiguda dels regnes hindú i budista.

Quan hi van arribar els europeus al començament del segle XVI, hi van trobar una multitud de petits estats, que es van revelar com a vulnerables als nouvinguts, els quals hi venien per controlar el comerç de les espècies. Al segle XVII, els holandesos en foren el grup dominant, que en va expulsar els espanyols i els portuguesos (excepte de la seva colònia del Timor Portuguès, a l'illa de Timor). Els Països Baixos van governar Indonèsia com a colònia fins a la Segona Guerra Mundial, primer sota el control de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC), i després, al començament del segle XIX, sota el control directe del govern neerlandès.

Al segle XIX es va establir a Java el Cultuurstelsel (sistema de conreu), extenses plantacions i conreus forçats que finalment van donar el rendiment que requerien els Països Baixos i que la VOC no havia aconseguit produir. En un període de govern colonial més liberal posterior al 1870, es va abolir el sistema de conreu. A partir de 1901 els holandesos van introduir-hi la Política Ètica, que incloïa una reforma política limitada i un augment de les inversions a la colònia.

Durant la Segona Guerra Mundial, amb els Països Baixos sota ocupació alemanya, el Japó va ocupar la colònia holandesa. Una part de l'elit indonèsia, i molts dels futurs líders de la República independent, van cooperar amb els ocupants japonesos, ja que els veien com un bon canvi després del període de govern holandès. El 1945, amb la guerra a punt d'acabar, el Japó va proposar una comissió, liderada per Sukarno, per preparar la independència, que fou declarada el 17 d'agost.

En un esforç per reprendre el control de les seves antigues colònies, els Aliats hi van enviar els seus exèrcits, juntament amb l'exèrcit holandès. La guerra d'independència indonèsia va durar de 1945 fins al 27 de desembre de 1949, quan, sota una forta pressió internacional, els Països Baixos van reconèixer la independència d'Indonèsia mitjançant la signatura del Tractat de La Haia. Sukarno en va esdevenir el primer president, amb Mohammad Hatta com a primer vicepresident.

Els anys 1950 i 1960 van veure com el govern de Sukarno s'alineava, primer, amb el moviment emergent dels països no alineats i, més tard, amb el bloc socialista. Als anys 1960 Indonèsia va tenir una confrontació militar amb la veïna Malàisia i sentia una frustració creixent arran de les dificultats econòmiques internes.

El general de l'exèrcit Suharto va esdevenir president del país el 1967 amb l'excusa d'afermar el país davant una pretesa revolta comunista contra el cada vegada més feble Sukarno. Arran del cop d'estat de Suharto, centenars de milers d'indonesis (la majoria d'origen xinès), acusats de comunistes, foren assassinats o empresonats. L'administració de Suharto és anomenada habitualment el període del Nou Ordre. Suharto va propiciar importants inversions estrangeres a Indonèsia, que van produir un creixement econòmic notable, si bé desigual. Suharto, però, es va enriquir ell i la seva família en un estat de corrupció generalitzada i es va veure forçat a deixar el poder enmig de manifestacions populars massives i una economia en crisi el 1998.

Entre els anys 1998-2001, el país va tenir tres presidents: Bacharuddin Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid i Megawati Sukarnoputri. En aquest període es va produir la guerra per la independència del Timor Oriental, antiga colònia portuguesa que Indonèsia s'havia annexat el 1975; el conflicte es va radicalitzar el 1999 i el territori va obtenir la independència el 20 de maig del 2002. El 2004, va tenir lloc la jornada electoral més llarga del món i la primera elecció presidencial directa, que va guanyar Susilo Bambang Yudhoyono.

Parts del nord de Sumatra, particularment Aceh (territori que des de fa anys lluita per la seva independència), foren devastades per un fort terratrèmol i el subsegüent tsunami el 26 de desembre del 2004.

[edita] Geografia

Les 18.108 illes d'Indonèsia, de les quals unes 6.000 són habitades, estan escampades a banda i banda de l'equador, cosa que confereix al país un clima tropical. Les illes més poblades són Java, on viu aproximadament la meitat de la població, Sumatra, Borneo (illa compartida amb Malàisia i Brunei), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea) i Cèlebes. Té diversos mars interiors, com el mar de Java, el mar de Flores i el mar de Banda i, als límits exteriors, el mar de Cèlebes, el mar de les Moluques, el mar d'Arafura i el mar de Timor.

Per la seva situació a les vores de les plaques tectòniques, Indonèsia es veu colpejada sovint per terratrèmols i els tsunamis subseqüents. Indonèsia també és una terra rica en volcans, el més famós dels quals el desaparegut Krakatoa (o Krakatau), que estava situat entre les illes de Sumatra i Java. També a causa dels moviments tectònics s'han originat muntanyes molt elevades com ara el Puncak Jaya, a Nova Guinea (4.884 m), la màxima altitud del país.

La flora i la fauna difereixen notablement entre Borneo, Bali i les illes occidentals, per una banda, i Cèlebes, Lombok i les illes de més cap a l'est per l'altra banda. Aquesta frontera biogeogràfica ha estat anomenada línia de Wallace pel seu descobridor Alfred Russel Wallace i separa les regions biogeogràfiques asiàtica a l'oest (amb fauna i flora semblants a les de la Índia i el sud de la Xina)i l'australàsia a l'est, amb fauna i flora semblants les d'Austràlia i Nova Guinea.

La capital és Jakarta, amb 8,500.000 habitants (i 17 milions a l'àrea metropolitana, on hi ha tres ciutats amb més d'un milió d'habitants: Bekasi, Tangerang i Depok). També passen del milió d'habitants les ciutats de Surabaya (amb més de dos milions), Medan i Bandung (amb més d'un milió i mig), Semarang, Palembang i Macassar.

[edita] Divisió administrativa

Article principal: Províncies d'Indonèsia.

Actualment, Indonèsia està dividida en 33 províncies. Les províncies se subdivideixen en regències (kabupaten) i en ciutats (kota), i tant les unes com les altres se subdivideixen en subdistrictes (kecamatan) i, aquests, en pobles (desa i kelurahan). Cada província té el seu propi govern local (Pemerintah Daerah Provinsi), encapçalat pel governador (gubernur); i té el seu propi cos legislatiu (Dewan Perwakilan Rakyat Daerah).

Les províncies d'Aceh, Jakarta, Yogyakarta i Papua tenen més privilegis legislatius i més autonomia que les altres.

Les províncies són les següents:

• Aceh (territori especial)
• Bali
• Bangka-Belitung
• Banten
• Bengkulu
• Borneo Central (Kalimantan Tengah)
• Borneo Meridional (Kalimantan Selatan)
• Borneo Occidental (Kalimantan Barat)
• Borneo Oriental (Kalimantan Timur)
• Cèlebes Central (Sulawesi Tengah)
• Cèlebes Meridional (Sulawesi Selatan)
• Cèlebes Occidental (Sulawesi Barat)
• Cèlebes Septentrional (Sulawesi Utara)
• Cèlebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara)
• Gorontalo
• Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat)
• Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur)
• Illes Riau (Kepulauan Riau)
• Jakarta (territori especial de la capital)
• Jambi
• Java Central (Jawah Tengah)
• Java Occidental (Jawah Barat)
• Java Oriental (Jawah Timur)
• Lampung
• Moluques (Maluku)
• Moluques Septentrionals (Maluku Utara)
• Papua (territori especial; abans, Irian Jaya)
• Papua Occidental (Papua Barat, abans Irian Jaya Barat)
• Riau
• Sumatra Meridional (Sumatera Selatan)
• Sumatra Occidental (Sumatera Barat)
• Sumatra Septentrional (Sumatera Utara)
• Yogyakarta (territori especial)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indonèsia

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola | Algèria | Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indonèsia | Kuwait | Líbia | Nigèria | Qatar | Veneçuela |