Tsunami

De Viquipèdia

Esquema d'un tsunami

Un tsunami (津波 en japonès ona de port, Kunrei-shiki: Tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

[edita] Descripció física del fenomen

Es tracta d'un seguit d'onades al mar causades per una ona de gran període T (entre 5 i 60 minuts) i de longitud d'ona L molt llarga (fins a 800 km). A alta mar tenen una altura d'ona H molt baixa (difícilment més de 3 m), de manera que es tracta d'ones extremadament planes i són difícilment apreciables a alta mar.

Com que la profunditat (o calat) del mar h és molt petita en comparació de la longitud d'ona dels tsunamis, es pot fer l'aproximació d'aigües somes en la teoria lineal de la hidrodinàmica, de manera que són vàlides les següents relacions entre la celeritat de propagació del tsunami c i el flux d'energia Eg.

$c=\frac{L}{T}=\sqrt{g \cdot h}$

$Eg=\frac{1}{8} \cdot d \cdot g^{3/2} \cdot H^2 \cdot h^{1/2}$

on d és la densitat de l'aigua i g l'acceleració de la gravetat.

D'aquestes fórmules se'n desprenen dues coses:

Que l'energia transportada per un tsunami és elevadíssima, i si no es dissipa (i aquesta és una altra característica dels tsunamis), pot causar greus destrosses a les zones costeres.
La velocitat de propagació dels tsunamis és elevadíssima. Per una profunditat normal en els oceans (4000 m), la velocitat dels tsunamis és de 713 km/h. Això significa que si es detecta un tsunami, es disposa de molt poc temps per pendre mesures a la zona de la costa.

A mesura que una onada es troba amb calats menys profunds (quan s'acosta a la costa), i mentre l'onada encara no ha trencat, existeix un procés d'augment de l'altura de l'onada que es pot descriure mitjançant l'equació de l'energia escrita més amunt (l'energia s'ha de conservar quan el calat h va disminuint). Aquest efecte, conegut com a shoalling, és el que fa créixer l'altura dels tsunamis dels no més de 3 metres a alta mar fins a més de 25 m al costat de la costa. Mentrestant, la velocitat de l'onada va disminuint.

La teoria lineal assegura que l'energia de les ones roman constant mentre aquestes no trenquin. El procés de ruptura de les onades és un procés complicat pel qual l'ona perd simetria i comença a dissipar energia quan el calat i l'altura de l'onada són del mateix ordre de magnitud (hi ha diverses teories sobre la relació H/h: McCowan, Weggel, Goda, etc).

Es distingeixen 4 tipus de ruptura de les onades segons el seu número d'Iribarren, que depèn fonamentalment de la relació H/L o peralt de l'onada. Pel cas dels tsunamis, donat que L és extremadament gran comparada amb H, la forma de ruptura és en oscil·lació (o surging) que és la ruptura típica de les onades menys peraltades (típicament, baixes i planes i només planes en el cas dels tsunamis): l'aigua puja i baixa pel pla inclinat d'una platja sense gaires turbulències. És per tant la forma de ruptura menys eficient des del punt de vista de la dissipació d'energia.

D'aquesta manera, trobem que els tsunamis comencen a dissipar energia molt a prop de la costa i d'una forma molt poc eficient. El tipus de ruptura fa que el tsunami penetri literalment a la terra, devastant tot el que troba i causant gran destrucció al llarg de tota la costa. La manca de mecanismes altament dissipatius (com les turbulències o els col·lapses) fa que la distància que penetren terra endins sigui de l'ordre de centenars de metres o inclús quilòmetres, de manera que el tsunami és percebut més aviat com una gran riuada més que com una gran onada. Un cop l'onada ha penetrat, el mar torna al seu lloc tornant a debastar per segona vegada tot el paisatge costaner.

Abans de l'arribada del tsunami a la costa, el nivell de l'aigua del mar comença a descendir considerablement (és que ja ha arribat la vall de l'onada). Quan hom es troba a la platja i detecta un descens que no es correspon amb la marea, hauria d'avisar a tots els banyistes i refugiar-se al cim del turó més proper. Si hom rep un avís de tsunami quan es troba navegant el més segur que pot fer és anar a alta mar on ni tan sols apreciarà el tsunami.

[edita] Sistemes d'avís

La majoria de països rics al voltant del Pacífic, principalment al Japó però també a Hawaii, tenen sistemes d'avís i procediments d'evacuació d'emergència en cas de tsunami. El tsunami seria previst pels instituts sismològics i la seva evolució monitoritzada per satèl·lits i boies.

[edita] Tsunamis històrics

[edita] 1650 a.C. - Santorini

Entre 1650 aC i 1600 aC (la data exacta encara es debat) va haver-hi un tsunami engendrat per una gran explosió a l'arxipèlag volcànic de Santorini. L'explosió, d'origen volcànic, va ser precedida d'un fort terratrèmol i va destruir completament l'antiga ciutat de Thera. El subsegüent tsunami arribà a la costa nord de Creta, a 70 km, i en va destruir literalment la costa, on habitava l'antiga Civilització Minoica. Es creu que l'explosió del Santorini fou molt superior a la del Krakatoa.

Probablement, la dramàtica destrucció de la civilització Minoica fou la font de Plató pel mite de l'Atlàntida. També es creu que aquest tsunami podria haver estat la base dels episodis de grans inundacions descrites en diversos textos jueus, cristians o islàmics.

[edita] 1755 - Lisboa

Tsunami de Lisboa de 1755

Després del terratrèmol de Lisboa de 1755 molts supervivents es dirigiren a la costa creient que era la zona més segura ja que es protegien dels incendis i la pluja d'escombralls. Des d'allí, observaren la típica retirada de les aigües mar endins precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami, que deixà al descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60000 persones, més d'un terç de la població abans de l'episodi.

[edita] 1883 - Krakatoa

L'illa del volcà de Krakatoa a Indonèsia explotà violentament, de manera que l'enorme cambra volcànica col·lapsà i amb ella ho féu bona part de l'illa. De l'explosió i el col·lapse es generarà un tsunami que acabà amb la vida de més de 35000 persones. Les costes més afectades foren les de Java i Sumatra si bé els efectes del tsunami van arribar a bona part de la costa de l'Oceà Índic. Va arribar a fer, segons s'ha calculat, 48 metres, és el tsunami més gran conegut.

[edita] 1946 - Tsunami al Pacífic

Un terratrèmol al Pacífic va provocar un violent tsunami que va acabar amb 165 vides a Hawaii i Alaska. El tsunami va fer que els estats de l'àrea del Pacífic creessin un sistema d'alerta de tsunamis en funcionament des de 1949.

[edita] 1960 - Xile

El gran terratrèmol de Xile, de magnitud 9.5 (la major mai registrada) va generar un dels tsunamis més destructius del segle XX. Va estendre's en tota l'àrea de l'Oceà Pacífic, des de les costes de fins a les del Japó, on les onades arribaren gairebé 22 hores després. El nombre de defuncions causades pel terratrèmol i el subsegüent tsunami s'estima entre 490 i 2290.

[edita] 1964 - Alaska

Després del gran terratrèmol d'Alaska, de magnitud 9.2, un tsunami va colpejar les costes d'Alaska i en general bona part de la costa oest d'Amèrica del Nord, matant 122 persones.

[edita] 1993 - Hokkaido

Un tsunami imprevist arribà a la costa de Hokkaido a Japó, com a conseqüència d'un terratrèmol, el 12 de juliol de 1993. 202 persones de la petita illa de Okushiri perderen la vida i hi van haver centenars de ferits.

[edita] 2004 - Tsunami del sud-est asiàtic

Article principal: Tsunami de l'Oceà Índic

El major tsunami de la història recent va tenir lloc al sud-est asiàtic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme quatre mil metres de profunditat submarí de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar més de 230000 víctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegüents epidèmies). Els països més afectats foren Indonèsia (sobretot la província de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Sri Lanka, tot i que els efectes devastadors també van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oceà Índic: Tailàndia, Malàisia, Bangladesh, Índia, les Maldives i fins i tot Somàlia, Kenya, Tanzània i les Illes Seychelles a l'est de l'Àfrica.

Aquest sisme produiria una cadena de tsunamis que esborrarien literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de llot i aigua.

Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alçada, i capaces de desplaçar-se a més de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de l'Índia, i sis a Somàlia i Kenya. Després de la devastadora acció del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional començava a ser conscient de la tragèdia. Així, l'ajuda internacional va arribar ràpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, però sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara. Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferència internacional a Jakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als països afectats, i cinc dies més tard una reunió de donants a Ginebra per comprometre'

[edita] Tsunami a Indonèsia

La costa oest de l'illa indonèsia de Sumatra, la zona més propera a l'epicentre del terratrèmol, va ser devastada pel tsunami. Més del 70% dels habitants d'alguns pobles costaners van morir.

La xifra de morts en aquest país és d'unes 230.000 persones i, lamentablement, la xifra s'espera que creixi a causa de fortes pluges en Aceh que han fet augmentar el risc de còlera i altres malalties. Com a conseqüència del desastre, unes 600.000 persones estan vivint en camps de refugiats.

Totes les infraestructures han desaparegut en les àrees més afectades deixant a la gent sense aigua, menjar o refugi. A més, a causa del conflicte separatista que pateix Indonèsia, les organitzacions humanitàries tenien prohibida l'entrada fins a que va ocórrer el tsunami i, una vegada han entrat, es troben amb moltes dificultats a causa de les rivalitats entre l'escamot i l'exèrcit.

El conflicte d'Aceh es va iniciar en 1976 amb la creació del Moviment per a l'Alliberament d'Aceh (GAM) , i enfronta aquest escamot amb l'exèrcit indonesi. El GAM lluita per la independència d'aquesta regió per instaurar una república islàmica i, després de pràcticament 30 anys de conflicte, han mort més de 10.000 persones i el conflicte no presenta clares línies de solució.

La província d'Aceh va lluitar per la independència d'Indonèsia motivada per les promeses d'autonomia fetes pel líder independentista, Ahmed Sukarno. No obstant això, després d'aconseguir-se l'objectiu en 1949, les gents d'Aceh no veurien complertes les seves expectatives i es revoltarien contra el govern de Jakarta.

Ja amb l'arribada de la democràcia en 1998 i la inestabilitat del país, l'escamot del GAM augmentaria les seves accions veient la possibilitat d'assolir els seus objectius.

Actualment, el conflicte no presenta vies de solució i l'exèrcit es limita a eliminar físicament el major nombre possible de guerrillers. Abans del 26 de desembre, la regió es trobava sota l'estat d'emergència i estava prohibida l'entrada tant a agències humanitàries com a la premsa internacional.

Aceh és una regió rica en petroli i gas, recursos que garanteixen prop del 17% dels ingressos del país, fet pel qual el govern indonesi no està disposat a concedir la independència de la regió.

[edita] Tsunami a Sri Lanka

Sri Lanka és el país on més persones han mort com a conseqüència del tsunami després d'Indonèsia. Les costes del sud i de l'est han estat arrasades, i llars, collites i vaixells pesquers han estat completament destruïts. Unes 31.000 persones han mort i milers continuen desaparegudes. A més, prop de 1.000.000 de persones s'han quedat sense llar. En Sri Lanka també s'han produït problemes amb el repartiment de l'ajuda a causa de la zona nord-oest que controlen els rebels tàmils. La desgràcia del tsunami, en lloc d'unir a les diferents ètnies, sembla que les està separant. Aquest conflicte enfronta al govern de Sri Lanka contra el grup Alliberament dels Tigres de Tamil Eelam , que va iniciar una ofensiva armada en 1983. L'objectiu d'aquest grup rebel és el d'instaurar un estat per a la població tàmil resident a Sri Lanka, degut al fet que els 4.000.000 de tàmils es trobaven discriminats política, econòmica i socialment pels 14.000.000 de cingalesos. Des de l'inici de les hostilitats, més de 60.000 persones han mort, centenars de milers han estat desplaçades, i l'economia de Sri Lanka s'ha vist molt perjudicada. Abans de produir-se la tragèdia del tsunami, el conflicte es trobava en una fase d'alt-el-foc després de l'acord assolit el febrer de 2002. No obstant això, aquesta situació començava a trontollar a causa d'algunes diferències en les rondes de negociacions que s'estaven portant a terme. Lamentablement, dóna la sensació que el desastre que ha sofert el país no està unint ambdós bàndols i, al contrari, s'estan aguditzant les diferències. Així, els Tigres han acusat al govern central de Colombo de retenir l'ajuda destinada a les àrees tamils del país i utilitzar el desastre com a excusa per enviar tropes a les zones governades per aquests.

[edita] Tsunami a l'India

La costa sud-est de l'Índia, especialment l'estat de Tamil Nadu, va ser la zona més afectada pel desastre. Prop de 9000 persones han mort ( unes 8000 en Tamil Nadu ), unes 1000 segueixen desaparegudes, i més de 140.000 indis, la majoria famílies de pescadors, es troben en centres d'ajuda. A més, per temor a la propagació de malalties, els metges han iniciat una campanya de vacunació massiva.

[edita] Tsunami a Tailàndia

La costa oest de Tailàndia va ser durament castigada, incloent illes perifèriques i complexos turístics, on encara es troben cadàvers entre les runes dels hotels. S'ha confirmat que més de 5200 persones han mort, de les quals la meitat són estrangers procedents de 36 països. Es xifren en 2400 els vaixells de pesca destruïts, 54.000 els animals de granja morts, 6000 les cases destruïdes, i 50 els col·legis seriosament danyats. Tailàndia ha demanat ajuda tècnica per identificar els cadàvers i s'ha iniciat una gran operació per recollir mostres d'ADN.

[edita] Tsunami a les Maldives

De les 199 illes que conformen Les Maldives, 20 han estat qualificades com “totalment destruïdes”. Les inundacions han estat massives i molts complexos turístics romandran tancats durant mesos. Com a mínim, 82 persones han mort i 26 han desaparegut. A més, més de 12.000 han estat desplaçades.

[edita] Tsunamis als Països Catalans

Els Països Catalans també han rebut l'impacte de tsunamis. El més recent fou després d'un moviment tectònic prop d'Algèria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.^{[cal citació]}