Atlàntida

De Viquipèdia

La ciutat perduda de l'Atlàntida hauria estat un continent mític enfonsat sota les aigües a l'Antiguitat a causa d'un terratrèmol segons la mitologia grega. Anomenada també Atlantis, és el tema d'un dels poemes més coneguts de Jacint Verdaguer. Els atlants haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps (9.000 anys abans de la Grècia clàssica).

Plató és la font més antiga i coneguda de la història de l'Atlàntida mítica; als seus diàlegs la cita com a provinent de Soló, que al seu torn l'hauria après a Egipte. Posteriorment, se n'han ocupat diversos autors, que han tractat de relacionar l'indret amb antics escrits i n'han proposat diverses ubicacions o bé n'han desmentit tota veracitat i ho han atribuït a la coneguda llegenda de l'edat d'or dels avantpassats que tenen la majoria de cultures.

[edita] Possibles ubicacions

• Una de les illes del Mediterrani: Santorini, Xipre, Sardenya... Correspondria a la civilització micènica o a la misteriosa civilització dels nurags, emparentada amb els etruscs.
• A prop de Cartago. Els estudiosos diuen que les columnes d'Hèrcules, citades pels antics, no correspondrien a Gibraltar com es creu ara, perquè la geologia era una altra; seria un estret, avui dia inexistent, situat més a l'est.

• A prop de Gibraltar (basant-se en el text de Plató), s'haurien vist unes estructures amb ajuda dels satèl·lits que correspondrien a temples.

• Amèrica, l´únic continent que no era conegut a l'època i que està més enllà del Mediterrani, com diuen les llegendes. No s'hauria enfonsat, sinó que n'haurien arribat narracions d'un gran desastre natural, potser un tsunami. El concepte d'isostàsia en geologia reforça aquest fet.
• A l'actual altiplà bolivià, segons certes formacions geològiques.
• A Indonèsia. Es parteix de la hipòtesi que l'oceà de l'Atlàntida no correspon a l'Atlàntic actual, malgrat el nom, sinó al gran mar que els antics creien que envoltava tota la massa de terra (les teories de Colom eren també aquestes). S'ha trobat prop d'Indonèsia una gran superfície de terra enfonsada.
• Seria un altre nom per a Troia, una de les poques ciutats que per la cronologia quadraria amb l'esplendor descrita. No es va enfonsar, però va ser totalment arrassada a la guerra i en van quedar només runes i pantans.
• A Dinamarca o Finlàndia, on sagues escandinaves descriuen una terra mítica avui perduda.
• Al mar Negre, on un submarí va trobar restes d'una civilització enfonsada que s'ha volgut emparentar amb l'Atlàntida o amb el diluvi universal de què parla la Bíblia.
• A l'Índia, on antigues llegendes dravídiques parlen d'una gran illa plena de tresors i déus.