Llengües germàniques occidentals

De Viquipèdia

Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.

A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.

[edita] Classificació

Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, essent dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si.

• Grup ànglic (provinent de l'anglosaxó)
  • Anglès (amb una significativa influència del francès, especialment en el vocabulari)
  • Escocès
• Frisó
• Baix alemany
  • Baix fràncic
    • Neerlandès
      • Afrikaans (amb influències africanes i malaies)
  • Baix saxó
  • Plautdietsch
• Alt alemany
  • Llengües centreoccidentals
    • Mittelfränkisch
    • Luxemburguès
    • Rheinfränkisch (Pfälzisch, Hessisch)
  • Llengües centreorientals
    • Thüringisch-Obersächsisch
    • Berlin-Brandenburgisch
    • Ostmitteldeutsche Dialektgruppe (Lausitzisch-Schlesisch)
  • Ostfränkisch
    • Mainfränkisch
  • Süd-Rheinfränkisch
  • Alamànic
    • Suabi (Schwäbisch)
    • Alsacià
    • Alemany suís
  • Bairisch
    • Südbairisch
    • Mittelbairisch
    • Nordbairisch
  • Jiddisch