Mar del Nord
De Viquipèdia
El mar del Nord és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud. L'Skagerrak constitueix una mena de badia a l'est del mar, que el connecta amb el Bàltic a través del Kattegat; també està connectat amb el Bàltic pel canal de Kiel. El canal de la Mànega el connecta a la resta de l'Atlàntic pel sud a través del pas de Calais, mentre que per la banda septentrional hi connecta a través del mar de Noruega, que és el nom que adopta el mar al nord de les illes Shetland.
Té una superfície d'uns 575.000 quilòmetres quadrats. És un mar molt poc profund, amb una fondària mitjana de 95 metres: el fet que al banc de Dogger, al mig del mar i actualment amb una fondària d'uns 25 metres, s'hi hagin trobat restes de mamuts prova que durant la darrera glaciació o bé estava cobert de glaç o bé era emergit. Amb el desglaç, el banc n'esdevingué un darrer reducte en forma d'illa.
Durant l'Edat Antiga aquest mar es coneixia com a Oceanum o Mare Germanicum. El nom actual es creu que sorgí des del punt de vista de les Illes Frisones, des d'on quedava totalment al nord, i per oposició al mar del Sud (actualment mar de Wadden, als Països Baixos). A la llarga, el nom actual s'acabà imposant, de manera que ja era predominant durant l'Edat Moderna.
Segons les llengües oficials dels estats que l'envolten, és anomenat Mer du Nord en francès, Noordzee en neerlandès, Nordsee en alemany, Nordsøen en danès, Nordsjøen en noruec i North Sea en anglès. En frisó se'n diu Noardsee, i en gaèlic escocès A' Mhuir a Tuath.
Té importants jaciments de petroli i gas natural.
[edita] Rius principals que hi desemboquen
- l'Elba a Cuxhaven (Alemanya)
- el Weser a Bremerhaven (Alemanya)
- l'Ems a Emden (Alemanya)
- el Rin i el Mosa a Rotterdam (Països Baixos)
- l'Escalda a Vlissingen (Països Baixos)
- el Tàmesi a Southend-on-Sea (Anglaterra)
- el Humber a Kingston upon Hull (Anglaterra)
[edita] Trànsit marítim
El mar del Nord és molt important per al trànsit marítim. Alguns dels ports més grans del món n'ocupen les costes o bé els marges dels rius que hi van a parar al cap de pocs quilòmetres (és el cas, per exemple, de Rotterdam -3r del món-, Anvers, Hamburg o Londres), o bé hi tenen un fàcil accés, com el d'Amsterdam, cosa que fa que disposi de rutes marítimes molt sol·licitades. És vital per al comerç de l'Europa Occidental.
[edita] Ports costaners principals
- Calais i Dunkerque a França
- Oostende i Zeebrugge a Bèlgica
- Vlissingen, Rotterdam i Den Helder als Països Baixos
- Emden, Wilhelmshaven, Bremerhaven i Cuxhaven a Alemanya
- Esbjerg a Dinamarca
- Oslo, Kristiansand, Stavanger i Bergen a Noruega
- Aberdeen, Dundee i Edimburg a Escòcia
- Newcastle upon Tyne, Sunderland, Kingston upon Hull, Grimsby, Great Yarmouth, Lowestoft, Colchester, Southend-on-Sea i Dover a Anglaterra
