Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Anvers - Viquipèdia

Anvers

De Viquipèdia

Antwerpen
Escut Anvers Bandera Anvers
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Anvers
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Flandes
Flamenca
Anvers
Anvers
Gentilici Anversois(e)
Superfície 204,51 km²
Altitud n/d
Població (01/01/2006)
  • Densitat
461,496 hab.
2,26 hab/km²
Coordenades 51° 13′ N, 04° 23′ ECoordenades: 51° 13′ N, 04° 23′ E
Dirigents:
• Burgmestre:

Patrick Janssens (sp.a)
Majoria política sp.a-VLD-Groen!-CD&V
Escons
sp.a-spirit
Vlaams Belang-VLOTT
CD&V-N-VA
VLD
Groen!
55
22
20
6
5
2
Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys
(01/01/2004)
19,84%
60,52%
19,64%
Estrangers 57.136 (01/07/2005)
Taxa d'atur 16,72% (01/01/2006)
Zona telefònica 03
Web


Anvers (en neerlandès : Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica. És també la capital de la província d'Anvers.

Taula de continguts

[edita] Llegenda

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen, seria derivat de hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Brabo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans. Brabo també hauria donat el seu nom al Brabant. La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

[edita] Història

La torre de 123 m de la cateral, de nit
La torre de 123 m de la cateral, de nit

Anvers era la capital del Marquesat d'Antwerpen i feia part del Ducat de Brabant, que era una de les Disset Províncies. Després que el port de Brugge s'anés inutilitzant a causa dels sediments des del segle XIV, el d'Anvers pregué el relleu i la ciutat esdevingué molt pròspera. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi van viure els pintors Rubens i Van Dyck.

Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu Escalda i bloquejar el port des la fi del segle XVI fins al segle XVIII. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napoleó l'Escalda serà reobert. Un primer moll modern, el ‘Bonapartedok’ es va construir l'any 1811 i va provocar una revifalla del port. A la Revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió majors desprès de l'independència de Bèlgica. L'any 1839, el Tractat de Londres (1839) o Tractat dels XIV articles va estipular dos articles molt importants per al port: l'obertura de l'Escalda i el Rin de ferro, una connexió ferroviària amb el Rin cap a Düsseldorf. Encara avui, l'apregonament del riu i la reobertura del Rin de ferro són subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

[edita] Economia

Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a ambdues ribes del riu Escalda. La ciutat també és coneguda per a la indústria química i com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1.500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.

[edita] Demografia

A Anvers hi resideix una important comunitat jueva des del temps medievals. Des dels anys 1960 la comunitat maghribina va crèixer molt.

L'evolució demogràfica és:

  • 1575: 100.000 habitants aproximadament
  • 1590: menys de 40.000
  • 1800: 45.500
  • 1830: 73.500
  • 1856: 111.700
  • 1880: 179.000
  • 1900: 275.100
  • 1925: 308.000
  • 2004: 468.717
  • 2006: 461.496

[edita] Llocs d'interès

[edita] Govern

[edita] Llista de Burgmestres

Des del 1830 han ocupat el càrrec:

  • Frans Antoon Verdussen ( : 1830)
  • Antoon Dhanis van Cannart ( : 1830)
  • Alexis Gleizes ( : 1830-1831)
  • Graaf Gerard Legrelle ( : 1831-1848) (christ.)
  • Jan Frans Loos ( : 1848-1863) (lib.)
  • Xavier Gheysens (waarnemend  : 1863) (meeting)
  • Jozef Cornelis Van Put ( : 1863-1872) (meeting)
  • Leopold De Wael ( : 1872-1892) (lib.)
  • Georges Gits 1892) (lib.)
  • Jan Van Rijswijck ( : 1892-1906) (lib.)
  • Victor Desguin ( 1906 a 1908-1909) (lib.)
  • Peter Alfons Hertogs (: 1906-1908) (lib.)
  • Jan De Vos ( 1909-1921) (lib.)
  • Hector Lebon ( 1921)
  • Frans van Cauwelaert ( 1921-1932) (christ.)
  • Camille Huysmans ( 1933-1940 a 1944-1946) (soc.)
  • Leo Delwaide ( 1940-1944 en 1976) (christ.)
  • Jan Timmermans (: 1944) (vl. nat.)
  • Emile Van Put (1944)
  • Willem Eekelers (1946-1947) (soc.)
  • Lode Craeybeckx ( 1947-1976) (soc.)
  • Frans Detiège ( 1976) (soc.)
  • Mathilde Schroyens ( 1977-1982) (soc.)
  • Bob Cools ( 1983-1994) (soc.)
  • Leona Detiège ( 1995-2003) (soc.)
  • Patrick Janssens ( 2003-...) (2006-?SP.A-Spirit)

[edita] Personatges cèlebres nascuts a Anvers

Estàtua de Bravo a la Grote Markt d'Anvers
Estàtua de Bravo a la Grote Markt d'Anvers
Catedral d'Anvers
Catedral d'Anvers

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Anvers
Bandera d'Anvers Província d'Anvers Bandera d'Anvers

Aartselaar • Anvers • Arendonk • Baarle-Hertog • Balen • Beerse • Berlaar • Boechout • Bonheiden • Boom • Bornem • Borsbeek • Brasschaat • Brecht • Dessel • Duffel • Edegem • Essen • Geel • Grobbendonk • Heist-op-den-Berg • Hemiksem • Herentals • Herenthout • Herselt • Hoogstraten • Hove • Hulshout • Kalmthout • Kapellen • Kasterlee • Kontich • Laakdal • Lier • Lille • Lint • Malle • Mechelen • Meerhout • Merksplas • Mol • Mortsel • Niel • Nijlen • Olen • Oud-Turnhout • Putte • Puurs • Ranst • Ravels • Retie • Rijkevorsel • Rumst • Schelle • Schilde • Schoten • Sint-Amands • Sint-Kathelijne-Waver • Stabroek • Turnhout • Vorselaar • Vosselaar • Westerlo • Wijnegem • Willebroek • Wommelgem • Wuustwezel • Zandhoven • Zoersel • Zwijndrecht •

Veure també : BèlgicaFlandesMunicipis

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com