Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Amsterdam - Viquipèdia

Amsterdam

De Viquipèdia


Amsterdam

País Holanda
Província Imatge:Noord-Holland coat.gif Holanda Septentrional
Altitud 0 msnm
Població 742.951 hab. 2006
Idioma oficial Holandès
Coordenades 52° 51′ N, 04° 52′ ECoordenades: 52° 51′ N, 04° 52′ E
Superfície 130 Km²
Codi postal 10xx
Prefix telefònic (+031) 20
Fundació Segle XII
Alcalde Job Cohen
Localització d' Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és l'Haia). Està situada a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la província d'Holanda Septentrional.

Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions.

Juntament amb Rotterdam, Utrecht i l'Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.

Taula de continguts

[edita] Història

La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès. L'any 1275 va passar a ser ciutat.

Els primers habitants van adquirir un talent per al comerç i a partir del segle XIV el comerç amb les ciutats hanseàtiques es va desplegar.

Al segle XVI va començar la guerra holandesa per la independència contra Espanya. Tot i trobar-se originalment del bàndol espanyol, la ciutat va canviar de bàndol l'any 1578. Com resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva època. Les guerres santes cremaven en tota Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famílies adinerades jueus d'Espanya i Portugal, mercaders reeixits d'Anvers i hugonots de França van buscar refugi a la ciutat holandesa.

El segle XVII va ser l'edat daurada. En arribar a Amèrica del Nord, Indonèsia, Brasil i Àfrica, les embarcacions d’Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i polític. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època. El port es tornà el més important del món.

Els segles XVIII i XIX van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i França arran de la guerra francoholandesa van produir moltes baixes. A finals del segle XIX la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicació amb la resta d'Europa i del món. Amsterdam va obtenir un nou impuls, però mai va tornar a arribar a la seva magnificència anterior.

La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire ja que els Països Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comerç i la indústria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, eliminant la seva població jueva gairebé per complet.

Prèviament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comerç de diamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desaparèixer gairebé completament després de la guerra. Continua sent un centre important del comerç de diamants, però Anvers a Bèlgica n'és l'actual capital mundial.

[edita] Toponímia

Riu Amstel de NitTela per pintor Frans Koppelaar
Riu Amstel de NitTela per pintor Frans Koppelaar

Al principi del segle XIII els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i França van construir un dic a través del riu Amstel. La ciutat situada a l'emplaçament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escurçar a Amsterdam. Encara avui en dia A'dam es utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.

[edita] Demografia

Canals d'Amsterdam
Canals d'Amsterdam

[edita] Llocs d'interès

Amsterdam té un dels centres històrics més grans d'Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semi-circulars. Alguns llocs d'interès a la ciutat són el Rijksmuseum, el Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d'Anna Frank, el Concertgebouw (sala de concerts de l'orquestra), així com el districte roig.

[edita] Esports

Amsterdam és la llar de l'Ajax, equip de la Lliga de Futbol Neerlandesa. L'equip juga de local sl modern estadi Amsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. L'equip comparteix el recinte esportiu amb els Amsterdam Admirals, un equip de futbol americà que va guanyar la World Bowl de la NFL Europe l'any 2005 per primera vegada. La ciutat també compta amb un club de hoquei, l'Hockei Club Amsterdam.

L'any 1928, Amsterdam va ser seu dels IX Jocs Olímpics. L'Estadi Olímpic construït per a l'ocasió ha estat completament restaurat i actualment s'utlitza per a esdeveniments culturals i esportius.

[edita] Transport

L'aeroport d'Schiphol, situat al sud de l'aglomeració (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), és el més gran dels Països Baixos, i el quart més gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.

[edita] Clima

Promig de temperatures

  • Gener 2ºC
  • Juliol 17ºC

Promig anual de precipitacions

  • 850mm

[edita] Formació universitària

Amsterdam
Amsterdam

Amsterdam te dues universitats: L'Universitat d’Amsterdam (Universiteit van Amsterdam o UvA) i l'Universitat Lliure (Vrije Universiteit o VU). La seva acadèmia d’art modern, De Rietveldacademie te el nom de l'arquitecte Gerrit Rietveld i gaudeix de bona reputació internacional.

[edita] Vida nocturna

Amsterdam te un intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que es celebren a clubs i a locals públics. Segons alguns, competeix amb Rotterdam per el títol de "ciutat més hippy". Els locals amb més fama són el Chemistry, l'Escape, l'iT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, el Melkweg, el Korzakoff i el Paradiso.


[edita] Festes i events

  • Koninginnedag – L’aniversari de la Reina mare, el 30 abril de cada any. Els carrers són una festa i es fa un mercat lliure en el que cadascú ven les seves coses antigues.
  • Uitmarkt – Festa que es realitza cada any a l'agost; és l'anticipació del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen mols espectacles gratuïts i música en viu.
  • Amsterdam Roots - Festival musical internacional, l'última setmana de juny.
  • Amsterdam Pride – Cada any a l'agost, la setmana de l'orgull gai.
  • Amsterdam Marathon - La marató d’Amsterdam, a meitats d’octubre.
  • Kwakoe festival - Festival dels surinamesos (als Països Baixos viuen més surinamesos que a Surinam). Se celebra del 30 de juliol al 5 d'agost a l'aire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i d'una gran oferta de música en viu,
  • Cannabis Cup - La copa del cannabis. La tercera setmana de Novembre

[edita] Fills i filles il·lustres de la ciutat

[edita] Altres

  • El lema oficial de la ciutat és Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (valorosa, decisa i misericordiosa). Les tres creus de Santa Andrea sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.
  • Una llegenda popular associa les tres X de l'escut amb les tres amenaces històriques que ha patit la ciutat: l'aigua, el foc i la pesta.
  • A l'actualitat tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams de marihuana o haixix als locals anomenats “Coffee shops” que es troben sota el control legal i impositiu del Govern Holandès. Les drogues anomenades “dures” estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Amsterdam
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com