Armeni

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Armeni (desambiguació)».

Armeni 'Հայերեն Hayerēn'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Armènia i estats del voltant, així com França, EUA i Canadà (immigració)
Regió:	Caucas
Parlants:	8 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropea Armeni
estatus oficial
Llengua oficial de:	Armènia
Regulat per:	no compta amb organisme de regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1	hy
ISO 639-2	arm / hye
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	ARM
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) • Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) • Germànics Ilírics • Indo-iranics (Tribus iraniques) Itàlics • Sàrmates • Tracis • Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu • Societat • Religió
Urheimat
Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

L'armeni és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres creat el 406 per Mesrop Maixtots.

És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees, si bé hom hi ha trobat relacions amb el grec i les llengües indoiranianes. En tot cas és una llengua satem.

Està dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels armènioparlants de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica).

[edita] Fonètica

L'armeni tradicionalment distingeix entre set sons vocàlics:

/a/, escrit ա (a)
/e/, escrit է (ē)
/ɛ/, escrit ե (e)
/i/, escrit ի (i)
/ə/, escrit ը (ə)
/o/, escrit ո (o)
/u/, escrit ու (ow)

Les consonants oclusives tenen els seus propis signes en l'alfabet armeni, i disposen de formes propis en la seva transcripció llatina: փ (p῾), թ (t῾), ծ (c῾), ճ (č῾), ք( k῾).

[edita] Gramàtica

Tot i ser una llengua indoeuropea i mantenir un gran nombre de punts en comú amb la majoria de llengües parlades a Europa, les llengües que l'envolten geogràficament (especialment caucàsiques) han tingut una influència cabdal no només en la seva fonètica, sinó en la formació de certes característiques gramaticals. La forma clàssica de la llengua tenia una forta semblança gramatical amb el grec clàssic, però com aquesta altra, amb el pas del temps ha anat evolucionant separadament.

L'armeni no té gènere, ni tan sols es diferencia en els pronoms personals. La flexió nominal, però, preserva diferents classes de noms a partir de les seves arrels. Els substantius es declinen en set casos diferents: nominatiu, acusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu i instrumental.

La conjugació de l'armeni és un bon exponent de l'arcaïcisme d'aquesta llengua, i manté força formes verbals. Les formes afirmatives dels verbs es conjuguen de forma diferent que les negatives.