Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Mineral - Viquipèdia

Mineral

De Viquipèdia

El Diamant és un mineral de Carboni
El Diamant és un mineral de Carboni
Cristalls d'Aragonita (CaCO3)
Cristalls d'Aragonita (CaCO3)

Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que té una estructura interna ordenada i una composició determinada. Els minerals són compostos naturals formats a partir de processos geològics.

El terme mineral té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura. Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals. La mineralogia és l'estudi dels minerals.

Taula de continguts

[edita] Propietats dels minerals

  • Són sòlids: estan formats per àtoms que pràcticament no es mouen, per tant que estan ordenades i ocupen posicions fixes.
  • Són homogenis: vol dir que estan formats pel mateix tipus d'àtoms o de molècules però pot presentar certa variabilitat composicional.
  • Són naturals: que no ha estat format per cap activitat humana. El contrari és artificial.
  • Composició: es refereix a la quantitat i al tipus d'àtoms que el formen. Alguns estan formats per un sol tipus d'àtoms, són els elements natius; i altres que tenen més d'un tipus d'àtoms.
  • Estructura interna: es relaciona amb la posició dels seus àtoms dins del volum que ocupen. Quan els àtoms que formen l'estructura interna de la matèria sòlida estan ordenats es parla de matèria cristal·lina; en cas contrari es parla de matèria amorfa. Alguns autors només consideren minerals els que presenten una estructura atòmica ordenada anomenant mineraloides aquells que són matèria amorfa. Altres autors en canvi sí que agrupen la matèria amorfa com a mineral.

[edita] Classificació

Els minerals es poden classificar segons moltes de les seves característiques. Les més habituals són:

[edita] Origen

Segons l'origen els minerals poden ser:

  • Sedimentaris
  • Ignis, els quals es formen per la solidificació del magma davant una reducció de temperatura, sigui dintre de l'escorça terrestre — amb el que es produïxen roques plutòniques — o al brollar a la superfície — produint roques volcàniques.
  • Metamòrfics

[edita] Classificació químic-estructural

Vegeu també Classificació de Strunz

[edita] Duresa

Vegeu l'escala de Mohs.

[edita] Aplicació

Estan presents en nombroses substàncies, que es poden classificar pel seu àmbit d'aplicació en:

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mineral
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com