Or

De Viquipèdia

Platí - Or - Mercuri Ag Au   Rg     Taula completa
General
Nom, símbol, nombre	Or, Au, 79
Sèrie química	Metalls de transició
Grup, període, bloc	11, 6 , d
Densitat, duresa Mohs	19300 kg/m3; 2,5
Aparença	Groc metàl·lic
Propietats atòmiques
Pes atòmic	196,96655 uma
Radi mitjà†	135 pm
Radi atòmic calculat	174 pm
Radi covalent	144 pm
Radi de Van der Waals	166 pm
Configuració electrònica	[Xe]4f145d106s1
Estats d'oxidació (òxid)	3, 1 (amfòter)
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria	Sòlid
Punt de fusió	1337,33 K
Punt d'ebullició	3129 K
Entalpia de vaporització	334,4 kJ/mol
Entalpia de fusió	12,55 kJ/mol
Pressió de vapor	0,000237 Pa a 1337 K
Velocitat del so	1740 m/s a 293.15 K
Informació diversa
Electronegativitat	2,54 (Pauling)
Calor específica	128 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica	45,2 x 106/m Ω
Conductivitat tèrmica	317 W/(m·K)
1 potencial d'ionització	890,1 kJ/mol
2 potencial d'ionització	1980 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN La t1/2 més llarga és de 186,09 d (195Au) 197Au 100% Au és estable amb 118 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. †Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

L'or és un element químic de nombre atòmic 79 situat en el grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol és Au (del llatí aurum). L'or és un metall de transició bla, brillant, groc, pesat, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment és estat pur i en forma de palletes i dipòsits al·luvials i és un dels metalls tradicionalment empleats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndar monetari per a moltes nacions i també s'utilitza en la joieria, la indústria i l'electrònica.

Taula de continguts 1 Característiques principals 2 Aplicacions 3 Història 3.1 Simbologia de l'or 4 Joieria 5 Paper biològic 6 Compostos 7 Abundància i obtenció 8 Isòtops 9 Precaucions 10 Enllaços externs 11 Altres significats 11.1 Heràldica 11.2 Indústria musical 11.3 Noces d'or

[edita] Característiques principals

L'or és un element metàl·lic que exhibeix un color groc en brut, però que pot mostrar-se negre, robí o morat en divisions fines. És considerat per alguns com l'element més bell de tots i és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. De fet, una unça (28,35 g) d'or pot modelar-se en un llençol que cobreixi 28 metres quadrats. Com és un metall bla, els aliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-li duresa són freqüents.

Es tracta d'un metall molt dens, amb un alt punt de fusió i una alta afinitat electrònica. Els seus estats d'oxidació més importants són +1 i +3. També es troba en l'estat d'oxidació +2, així com en estats d'oxidació superiors, però és menys freqüent.

A més, l'or és un bon conductor del calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents químics. Té una alta resistència a l'alteració química per part de la calor, la humitat i la majoria dels agents corrosius, i així està ben adaptat al seu ús en l'encunyació de monedes i en la joieria.

[edita] Aplicacions

L'or pur és massa bla per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb plata i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força en joieria, fabricació de monedes i com a patró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indústria.

Altres aplicacions:

• L'or exerceix funcions crítiques en ordinadors, telecomunicacions, naus espacials, motors d'avions a reacció, i molts altres productes.
• La seva alta conductivitat elèctrica i resistència a l'oxidació ha permès un ampli ús com a capes primes electrodipositades sobre la superfície de connexions elèctriques per a assegurar una connexió bona, de baixa resistència.
• Com la plata, l'or pot formar fortes amalgames amb el mercuri que a vegades s'empra en empastats dentals.
• L'or col·loïdal (nanopartícules d'or) és una solució intensament acolorida que s'està estudiant en molts laboratoris amb fins mèdics i biològics. També és la forma emprada com a pintura daurada en ceràmiques.
• L'àcid cloroàuric s'empra en fotografia.
• L'isòtop d'or ¹⁹⁸Au, d'una vida mitja de 2,7 dies, s'empra en alguns tractaments de càncer i altres malalties.
• S'empra com a recobriment de materials biològics permetent ser vist a través del microscopi electrònic d'escombrat (MES).
• S'empra com a recobriment protector en molts satèl·lits pel fet que és un bon reflector de la llum infraroja.

[edita] Història

L'or, de símbol Au (del llatí aurum), es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi ha jeroglífics egipcis de 2600 a C. que descriuen al metall, i també es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls més preciosos i el seu valor s'ha emprat com a estàndard per a moltes monedes al llarg de la història.

[edita] Simbologia de l'or

L'or s'ha emprat com a símbol de puresa, valor, reialesa, etc.

• El principal objectiu dels alquimistes era produir or partint d'altres substàncies, com el plom, presumiblement utilitzant una substància mitica, anomenada pedra filosofal. Encara que no van aconseguir mai aquest objectiu, els alquimistes promogueren l'interès per la química i posaren els fonaments de la ciència. El símbol que usaven per l'or, era un cercle amb un punt al mig. Aquest símbol, a més ja era el jeroglífic egipci i el caràcter xinès per a representar el sol, així com el seu símbol astrològic.

• Moltes competicions, com els Jocs Olímpics, premien els seus guanyadors amb una medalla d'or, una de plata per al segon i una de bronze (o coure) per al tercer (aquests tres elements conformen el grup 11 de la taula periòdica dels elements).

[edita] Joieria

Els quirats, corresponen al percentatge d'or contingut en el metall.

Quirats	24	22	18	14	10	9
% Or	100	91,67	75	58,3	41,67	37,5

L'or pur de 24 quirats no és molt utilitzat en joieria, sol estar aliat per a simplificar-ne el treball:

• amb níquel (or blanc)
• amb coure i amb plata (or groc o rosat)
• amb coure (or roig)
• amb plata (or verd)
• amb ferro (or gris)
• amb alumini (or violeta)

També es pot utilitzar en forma de fulles per a daurar llibres, estatues,...

[edita] Paper biològic

L'or no és un element essencial per a cap ésser viu. Alguns tiolats (o semblants) d'or (I) s'empren com antiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumàtiques. No es coneix bé el funcionament d'aquestes sals d'or. L'ús d'or en medicina és conegut com crisoterapia.

La majoria d'aquests compostos són poc solubles i és necessari injectar-los. Alguns són més solubles i es poden administrar per via oral, i són millor tolerats. Aquest tractament sol presentar alguns efectes secundaris, generalment lleus, però és la causa principal d'abandó entre els pacients.

[edita] Compostos

El triclorur d'or (AuCl₃) i l'àcid cloroàuric (HAuCl₄) són alguns dels compostos més comuns d'or.

A pesar de ser un metall noble pot formar molts compostos. Generalment l'or presenta els estats d'oxidació +1 o +3. Els complexos que forma solen tenir baixos índexs de coordinació i mostra una alta tendència a la linealitat: L-Au-L.

Forma l'òxid d'or (III), Au₂O₃, hi ha els halogenurs en els estats d'oxidació +1 i +3, així com complexos d'or en l'estat d'oxidació +1, +3. També hi ha alguns complexos rars d'or en els estats d'oxidació +2 i +5.

També forma cúmuls d'or (compostos cluster). En aquest tipus de compostos hi hi ha enllaços entre els àtoms d'or. A alguns d'aquests compostos se'ls denomina "or líquid".

[edita] Abundància i obtenció

Pel fet que és relativament inert, es sol trobar com a metall, a vegades com a palletes grans, però generalment es troba en petites inclusions en alguns minerals, vetes de quars, pissarra, roques metamòrfiques i dipòsits al·luvials originats d'aquestes fonts. L'or està àmpliament distribuït i sovint es troba associat als minerals quars i pirita, i es combina amb tel·luri en els minerals calaverita, silvanita i altres. El país de Sud-àfrica és el principal productor d'or cobrint aproximadament dos terços de la demanda global d'or.

L'or s'extreu per lixiviació amb cianur. L'us del cianur facilita l'oxidació de l'or formant-se Au(CN)₂^2- en la dissolució. Per a separar l'or es torna a reduir emprant, per exemple, zinc. S'ha intentat reemplaçar el cianur per algun altre lligant a causa dels problemes mediambientals que genera, però o no són rendibles o també són tòxics.

Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i oceans, sent la seva concentració d'entre 0,1 µg/kg i 2 µg/kg, però en aquest cas no hi ha cap mètode rendible per a extreure'l.

[edita] Isòtops

Només hi ha un isòtop estable de l'or. També existeixen 18 radioisòtops, sent Au-195 el més estable amb una vida mitja de 186 dies.

[edita] Precaucions

El cos humà no absorbeix bé aquest metall, tot i que els seus compostos no solen ser molt tòxics. Fins al 50% de pacients amb artrosi tractats amb medicaments que contenien or han soferts danys hepàtics i renals.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Or

• webelements.com - Or (anglès)
• environmentalchemistry.com - Or (anglès)
• Or com un afer no governamental (anglès)
• Preus de l'or i economia (anglès)

[edita] Altres significats

[edita] Heràldica

L'or també és un color, un tipus de groc emprat a l'heràldica. En gravat es representa mitjançant punts fins repartits per la superficie del camp o figura. Vegeu or (heràldica).

[edita] Indústria musical

A la indústria musical, el disc d'or és un certificat que s'ofereix per un determinat nombre de discos venuts. A Espanya la SGAE n'ofereix un als músics que venen més de 50.000 còpies. Als Estats Units és la RIAA que ofereix el disc d'or si un disc aconsegueix vendre almenys 500.000 còpies.

[edita] Noces d'or

Les noces d'or corresponen al 50è aniversari.

---