Polònia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el país europeu. Per a altres significats, vegeu «Polònia (desambiguació)».


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Polonès¹

Capital Varsòvia
52°13' N, 21°02' E

Ciutat més gran Varsòvia

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Lech Kaczyński
Donald Tusk

Superfície
- Total
- Aigua (%) 312.685 km² (68è)
2,6%

Població
- Estimació 2004
- Cens —
- Densitat 38.626.349 (31è)
—
123,5 hab/km² (87è)

Moneda złoty (PLN)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència de Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria l'11 de novembre de 1918

Himne nacional Mazurek Dąbrowskiego

Domini internet .pl

Codi telefònic +48

Gentilici Polonès, polonesa

¹ El bielorús, el cassubià, l'alemany i l'ucraïnès gaudeixen de cert grau de reconeixement administratiu, però no es consideren llengües oficials.

Polònia és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Limita al nord amb el mar Bàltic i Rússia; a l'est amb Lituània, Bielorússia i Ucraïna; al sud amb Eslovàquia i Txèquia i a l'oest amb Alemanya. Es coneix oficialment com a Rzeczpospolita Polska (República Polonesa).

Durant la major part de la seva història, Polònia va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. És membre de la Unió Europea des de l'1 maig de 2004.

[edita] Història

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle. El 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del mar Bàltic al mar Negre. El segle XVI, amb els jagelló, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà.

Màxima extensió de la Confederació Lituano-Polonesa (1600)

Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia. Al 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, distribuint-se la Pomerània oriental per a Prússia; Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia. Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però al 1793 novament van intervenir Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, adjudicant-se aquesta Lituània, Ucraïna Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gdańsk) i Torun. Després del fracàs de la rebel·lió de 1794 torna a repartir-se Polònia suposant la fi com a estat.

El Primer Repartiment (1772)

El Segon Repartiment (1793)

El Tercer Repartiment (1795)

En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a què els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels EE.UU. abans de què s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs). Es proclamà doncs la Segona república Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaça: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.

Polònia, Guerra Bolxevic Juny 1920

Polònia, Guerra Bolxevic Agost 1920

Polònia, període ϡ 1920-1939

L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador.

L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guetos de les ciutats i després exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país.

En 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.

Fronteres abans i Després de la Segona Guerra Mundial

L'alçament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades.

En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa.

Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

[edita] Subdivisió administrativa

Des del començament del segle XIV Polònia està dividida en voivodats. Des del 1999 Polònia consta de 16 voivodats. Tant els seus noms com l'extensió que ocupen es corresponen amb les regions històriques de Polònia.

Abreviació	Codi	Voivodat
Voivodats de Polònia des del 1999
DS	02	Baixa Silèsia (Dolny Śląsk)
KP	04	Cuiàvia i Pomerània (Kujawy i Pomorze)
LU	06	Lublin (Lublin)
LB	08	Lubusz (Lubuskie)
LD	10	Łódź (Łódz)
MP	12	Petita Polònia (Małopolska)
MA	14	Masòvia (Mazowsze)
OP	16	Opole (Opole)
PK	18	Subcarpàcia (Podkarpacie)
PD	20	Podlàquia (Podlasie)
PM	22	Pomerània (Pomorze)
SL	24	Silèsia (Śląsk)
SW	26	Santa Creu (Święty Krzyż)
WM	28	Warmia i Mazury (Warmia i Mazury)
WP	30	Gran Polònia (Wielkopolska)
ZP	32	Pomerània Occidental (Pomorze Zachodnie)

[edita] Galeria d'imatges

Varsòvia	Cracòvia	Gdansk	Wroclaw
Torun	Poznan	Bydgoszcz	Golub-Dobrzyn

[edita] Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Polònia

Polònia \| Voivodats
Baixa Silèsia \| Cuiàvia i Pomerània \| Gran Polònia \| Lublin \| Lubusz \| Łódź \| Masòvia \| Opole \| Petita Polònia \| Podlàquia \| Pomerània \| Pomerània Occidental \| Silèsia \| Subcarpàcia \| Święty Krzyż \| Warmia i Mazury
	edita

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia