Automòbil
De Viquipèdia
L'automòbil (comunament cotxe) és un vehicle de quatre rodes destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i vuit seients. Es desplaça gràcies a un motor d'explosió a base d'una mescla de gasolina o de gasoil i aire. En alguns països la mescla explosiva es fabrica a partir de determinades plantes. Recentment s'han començat a produir automòbils que funcionen amb motor elèctric, si bé l'autonomia d'aquests vehicles és encara limitada a causa del pes de les bateries. Les rodes davanteres dels automòbils poden moure's cap a ambdós costats per a realitzar girs i prendre les corbes.
Taula de continguts |
[edita] Origen del mot cotxe
La teoria més dota acceptada és que ve de l'hongarès kocsi, que és el gentilici del poble de Kocs, on es fabricaven carruatges famosos en tot el país. Aquest en seria l'ètim primer, que passaria al francès i d'aquesta llengua al català, amb la particularitat que en el nostre idioma el mot cotxe ha passat a designar amb el temps un transport motoritzat. La gent gran encara anomena cotxe de línia a un autobús.
[edita] Història de l'automòbil
Els primers cotxes es creu que es van fabricar a Xina a finals del segle XVII. L'energia que els propulsava era la resultant del vapor.
Tot i això ens consta que el primer cotxe de vapor va ser presentat l'any 1769 per l'escriptor i inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot. La seva funció principal era portar canons. Era un tricicle amb un pes de 4.500 Kg amb les rodes de fusta i les llantes de ferro. Aquest cotxe, però, es va estavellar i la seva rèplica va quedar destruïda al 1771.
En el 1833, un professor alemany de química anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era la substància perfecte per fer la funció de combustible. El combustible va passar a anomenar-se nafta.
El projecte dels cotxes de vapor encara es trobava present ja que es van posar en pràctica diverses vegades a Anglaterra. En aquest país es van construir més de 40 cotxes i tractors propulsats per vapor fins al 1840.
Regularment circulaven 9 carruatges a vapor amb una capacitat d'entre 10 i 20 persones amb una velocitat mitjana d'uns 24 Km/h. Es va buscar una manera més pràctica per moure els cotxes autopropulsats. La resposta es va trobar novament a Europa al 1860, gràcies al belga Jian Joseph Etienne Lenoir. Aquest va descobrir el motor d'explosió.
Sis anys més tard, en el 1866, l'alemany Gottlieb Wilhelm Daimler va construir el primer mitjà de transport propulsat gràcies a una combustió interna. Era un gegant de casi dues tones de pes.
Aquest cotxe va ser presentat per el patró de Daimler, Nicholas Otto, al 1867, a l'exposició de París. Aquest projecte va significar la base de la nova indústria.
Nicholas Otto juntament amb Eugen Langen, van crear més tard el motor atmosfèric. Aquest, però, no va significar un gran avenç en la industria de l'automobilisme.
Daimler va estar tres anys més de treball en aquest projecte per idear un mitjà de transport de només 41 Kg. Aquest cotxe va ser el precursor dels motors d'explosió que es farien després.
Karl Friederich Benz (1844-1929) va ser un enginyer mecànic que va crear el primer vehicle utilitzable que funcionava amb un motor de combustió interna. Va començar a funcionar l'any 1855 i un any més tard, en el 1856 va se patentat el 26 de gener d'aquest any.
La roda inflable va ser inventada per l'escocès Robert W Thompson l'any 1975 i, un veterinari compatriota seu anomenat John Boyd Dunlop la va millorar. Va fer un pneumàtic l'any 1888 que es podia utilitzar en cotxes i bicicletes. El 1893, Benz va construir un cotxe de quatre rodes. Amb aquest vehicle es va començar a identificar cada cotxe amb la seva marca, ja que Benz va posar la marca que portava el seu nom a les rodes.
L'any 1897, després de diversos estudis i esforços, Robert Bosch va aconseguir crear un sistema d'arrancatge del motor molt pràctic que, ràpidament, l'enginyer Rudolf Diesel va aplicar-lo.
El 1899 va crear el primer cotxe de carreres. La marca Benz va atravesar una petita crisi a principis del segle XX ja que Benz no volia innovar els seus automòbils amb els últims avenços descoberts per altres enginyers pioners en el món de l'automòbil com Daimler i els seu soci Wilhelm Maybach.
Durant tot el segle XIX i, principalment a principis, cal dir que va haver-hi molta competència entre les fàbriques i molts enginyers es van preocupar de millorar elements que formaven part del vehicle com per exemple: frens, transmissió, esmorteïdors, la carburació i el sistema d'arrencada d'entre d'altres. A finals del segle XIX, un jove francès que es deis Louis Renault va fer un cotxe al garatge de casa els seus pares. D'aquest cotxe en sortí una altra marca que avui dia encara està present al mercat de l'automòbil.
En tot aquest temps van sortir molts altres pioners de l'automòbil com per exemple el nord-americà Henry Ford. En el 1908, Ford va efectuar un gran avenç en el món de l'automòbil i en el món de la fabricació d'altres objectes, ja que va posar en marxa un nou sistema de fabricació d'automòbils que aprofitava la divisió del treball.
Aquest sistema es va anomenar producció en sèrie i consistia que els productes anaven recorrent una trajectòria fixa, prèviament establerta, i passaven per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s’encarregaven de fer sobre cada producte un petit conjunt de tasques bàsiques. Amb aquest mètode va aconseguir fabricar a uns costos molt més baixos. Ford va comercialitzar un model de cotxe que es va vendre molt posteriorment del descobriment de la producció en sèrie. Aquest model és el Ford T.
L'any 1929 la Daimler Motoren Gesellschaft va unir-se amb la marca Mercedes-Benz formant així la Daimler-Benz, que més tard es convertirà en l'actual Mercedes Benz.
Al 1972, Volkswagen va batre l'espectacular xifra de 15 milions de Ford T amb el llançament del popular i fascinador “Escarabat”.
Vegeu també l'article principal: Cronologia de l'Automòbil
[edita] Pioners de l'automòbil
A part dels esmentats a l'apartat d'història cal destacar:
- Adam Opel (1838-1895).
- Andre Citroën (1878-1935).
- Armand Peugeot (1849-1915).
- Charles Stewart Rolls (1877-1910).
- Frederick Henry Royce (1863-1933).
- Enzo Ferrari (1898-1988).
- Etore Arcos Isidoro Bugatti (1881-1947).
- Ferdinand Porsche (1875-1952).
- Ferrucio Lamborghini (1916-1993).
- Horace Elgin Dodge (1868-1920).
- Louis Joseph Chevrolet (1878-1941).
- Vicenzo Lancia (1881-1937).
- Waltern Owen Bentley (1888-1971).
- Walter Percy Chrysler (1875-1940).
[edita] Tipus d'automòbils
En funció de la capacitat dels seients i de l'ús a què es destinen hi ha diferents tipus d'automòbils.
- Berlina
- Són els automòbils més usuals. Tenen capacitat per a quatre o cinc persones i equipatge. Hi ha grandàries compactes, mitjans, grans i de luxe. El nom berlina procedeix de la denominació que se li donava antigament a un carruatge tancat, amb capacitat per a quatre persones.
- Familiar
- L'automòbil familiar és normalment una versió de la berlina, però de dos volums, és a dir, que la part posterior, que a la berlina és ocupada pel maleter, en el familiar manté l'altura del sostre del vehicle. Així es crea una zona d'equipatge molt àmplia, tant en amplària i profunditat com en altura. Addicionalment poden abatre's els seients posteriors per a ampliar encara més l'espai. En la part de darrere el familiar disposa d'una àmplia porta per a facilitar la càrrega i descàrrega d'equipatge i objectes voluminosos. Per aquesta raó a aquest tipus d'automòbil se li denomina també 5 portes.
- Monovolum
- Els monovolum han anat adquirint últimament popularitat, sobretot entre les famílies amb diversos xiquets, pel nombre elevat de seients que aquests automòbils ofereixen. Es tracta de models que quant a confort i a comoditat de conducció són comparables a les berlines, però que són una mica més llargs i que mantenen l'altura del sostre al llarg de tot el vehicle. D'aquesta manera caben set a vuit seients, que poden desplaçar-se i fins i tot desmuntar-se, per a configurar l'interior de l'automòbil d'acord amb les necessitats del propietari en cada moment. Es denominen en català monovolum, pel fet que tot l'automòbil constitueix un únic cos. El maleter està integrat i disposa d'una porta pròpia, i el motor està allotjat de tal manera que sobreïx molt poc per davant. En anglès a aquests automòbils se'ls coneix com "minivan", de la paraula "van", que significa furgoneta o camió xicotet.
- Supercompacte
- Una recent tendència ha fet aparèixer una sèrie de models de dimensions molt reduïdes, concebuts per al seu ús en ciutats amb molt de trànsit i dificultat d'aparcament. Aquests automòbils disposen de dos seients i de molt poc espai per a equipatge.
- Coupé
- Són automòbils de dues places amb maleter més o menys ampli. En algunes ocasions són models adaptats de berlines i en altres són models dissenyats expressament. La paraula coupé procedeix del francès i significa "tallat", al·ludint que l'automòbil, en disposar únicament de dues places, queda tallat per darrere.
- Roadster
- Són automòbils esportius descapotables. Tenen dos seients i un maleter reduït, que en recollir la capota queda encara més disminuït de grandària. Roadster és el nom anglès que se li donava als antics cotxes esportius descapotables, que disposaven de dues places i un banc plegable per a altres dues persones allotjat al maleter.
- SUV
- Les inicials signifiquen en anglès Sport Utility Vehicle, o siga, "vehicule d'utilitat esportiva". Aquests automòbils van ser desenvolupats en anys recents i constitueixen una combinació entre un tot terreny i un automòbil còmode de ciutat i carretera. La majoria dels fabricants d'aquests automòbils donen més importància a la comoditat que a l'equipament tècnic per a l'ús en terrenys difícils.
- Tot terreny
- Aquests automòbils estan dissenyats específicament per a superfícies de terra, d'arena, de pedres i aigua, en pendents de pujada i baixada pronunciades. Disposen dels mecanismes necessaris per a aquest tipus de conducció, com la tracció a quatre rodes i la reductora de marxes. El centre de gravetat es troba desplaçat cap avall, perquè l'automòbil puga inclinar-se cap als costats fins a un determinat angle. El terme anglès de tot terreny és allroad, és a dir, "totes les carreteres". També es coneix a aquests automòbils amb la denominació 4x4, que significa tracció a quatre rodes.
[edita] Fabricants actuals d'automòbils
Per fabricants d'automòbils s'entenen les companyies que dissenyen, desenvolupen i fabriquen automòbils sota una pròpia identitat, ja siguen empreses independents o integrades en un grup major. En la següent llista s'inclouen els actuals fabricants d'automòbils. Els fabricants ja desapareguts es troben en la llista de marques d'automòbils que apareix més avall.
[edita] Marques d'automòbils
Per marques d'automòbils s'entenen totes aquelles denominacions que constitueixen o que han constituït en el passat la identitat d'un fabricant o d'una divisió o línia de models d'automòbils.
Les principals marques de cotxes són:
|
A:
B:
C:
D:
F:
G:
H:
I:
J:
K:
|
L:
M:
N:
O:
P:
R:
S:
T:
V:
Y:
|
[edita] Vegeu també
- Museu de l'Automòbil
- Tecnologia de l'automòbil
- Cronologia de l'automòbil
