Hongarès

De Viquipèdia

hongarès 'magyar nyelv'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Hongria i 10 països més
Regió:	Europa central
Parlants:	14,5 milions
Rànquing:	66
Classificació genètica:	uraliana   finoúgrica    úgrica     hongarès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Hongria, Eslovènia i Vojvodina
Regulat per:	Magyar Tudományos Akadémia Nyelvtudományi Intézete (Institut de Recerca Lingüística de l'Acadèmia de les Ciències Hongaresa)
codis de la llengua
ISO 639-1	hu
ISO 639-2	hun
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	hun
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'hongarès o hongarés^[1] (magyar nyelv; AFI:[ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv]) és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més de 2 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba a la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Taula de continguts 1 Classificació 1.1 Classificació genètica 1.2 Tipologia 1.3 Història 1.4 Distribució geogràfica actual 2 Fonètica i escriptura 2.1 Alfabet 2.2 Vocals 2.3 Consonants 2.4 Al·lòfons 2.5 Accent 3 Harmonia vocàlica 4 Vocabulari 4.1 Substrat i canvi fonètic 4.2 Vocabulari provinent d'altres llengües 4.3 Neologismes 5 Gramàtica 5.1 Gènere i nombre 5.2 Articles 5.3 Sufixació 5.3.1 Declinació 5.4 Possessió 5.4.1 Sufixos possessius singulars 5.4.1.1 Paradigmes 5.4.2 Sufixos possessius plurals 5.4.2.1 Paradigmes 5.4.3 Pronoms possessius (independents) 5.5 La funció de genitiu 5.6 Verbs 6 Frases bàsiques 7 Exemples 8 Vegeu també 9 Enllaços externs 9.1 Enllaços a fragments de la Encyclopaedia Humana Hungrica 9.2 Diccionaris 9.3 Cursos per aprendre la llengua 10 Remarques

[edita] Classificació

[edita] Classificació genètica

L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que fins al segle XVI, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic regne d'Hongria solien fer-se en llatí.

[edita] Tipologia

L'hongarès és una llengua 'aglutinant', és a dir, que mentre que la paraula-arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i régim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (expl.: Beszélni: parlar, beszélek: parlo) o bé número i cas gramatical de substantius (expl.: Katalónia: Catalunya; Katalóniában: a Catalunya; Katalóniáról: des de Catalunya).

[edita] Història

La llengua hongaresa prové de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'àrea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:

• Proto-hongarès - fins 1000 aC
• Hongarès arcaic - 1000 aC fins 896dC
• Hongarès antic o medieval - 896 fins al segle XVI.
• Hongarès mitjà - s. XVI fins a acaballes del s. XVIII
• Hongarès modern - des de finals del s. XVIII fins a l'actualitat.

El document més antic escrit en hongarès de que es té constància és el Sermó de Funeral i Oració, quer data del segle XII. Avui en dia, des del 2004, a més de ser llengua oficial al seu país d'origen, també es reconeix com a llengua oficial de la Unió Europea.

[edita] Distribució geogràfica actual

Tant per raons històriques (ja que la Hongria històrica no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigració durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria.

País	Parlants
Hongria	9.5-10 milions (cens 2001)
Romania (principalment a Transilvània)	1,443,970 (cens 2002)
Eslovàquia	520,528 (cens 2001)
Sèrbia (principalment a Voivodina)	293,299 (cens 2002)
Ucraïna (principalment a la Transcarpàcia)	149,400 (cens 2001)
Estats Units	117,973
Canadà	75,555 (cens 2001)
Israel	70,000
Àustria (principalment a Burgenland)	22,000
Croàcia	16,500
Eslovènia	9,240
Suma total	12-13 milions

Fonts: Censos nacionals, Ethnologue

[edita] Fonètica i escriptura

[edita] Alfabet

Originalment aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però Sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es va servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua.

Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet:

A	Á	B	C	Cs	D	Dz	Dzs	E	É	F
G	Gy	H	I	Í	J	K	L	Ly	M	N
Ny	O	Ó	Ö	Ő	P	(Q)	R	S	Sz	T
Ty	U	Ú	Ü	Ű	V	(W)	(X)	(Y)	Z	Zs

[edita] Vocals

L'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent tancat (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent tancat doble.

• La vocal a representa el so [ɒ] (com la o a hot en anglès britànic)
• La vocal á representa el so [a:] (una variant llarga de l'a de pa en català)
• La vocal e representa el so [ɛ] (com la e oberta en català)
• La vocal é representa el so [e:] (una versió llarga de l'e tancada en català)
• La vocal i representa el so [i], i í tan sols n'és una variant més llarga [i:].
• La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ó tan sols n'és una variant més llarga [o:].
• La vocal ö representa el so [ø] (com la ö alemanya).
• La vocal u representa el so [u], i ú tan sols n'és una variant més llarga [u:].
• La vocal ü representa el so [y] (com la ü alemanya).
• Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö [ø:] i ü [y:], respectivament.

[edita] Consonants

Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny).

Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).

• c [ts̻] sona com ts en català.
• cs [tʃ] sona com tx en català.
• dz [dz̻] sona com tz en català.
• dzs [dʒ] sona com tj en català.
• g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català.
• gy [ɟ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.
• h [h] sona com h en anglès.
• j [j] sona com i consonàntica en català, com a iogurt.
• lj [jː] una versió geminada del so anterior (és una excepció a la norma ortogràfica per representar la geminació).
• ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català.
• ny [ɲ] sona com ny en català, com ñ en castellà.
• r [r̪] té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.
• s [ʃ] sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany.
• sz [s̻] sona com ss en català.
• ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.
• z [z̻] sona com z en català.
• zs [ʒ] sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglès.

[edita] Al·lòfons

Els principals al·lòfons de les consonants hongareses són:

• /n/ esdevé [ŋ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en català (ex. hang [hɒŋg] "veu").
• /j/ esdevé [ç] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [kɒpç] "agafar, rebre").
• a vegades /h/ esdevé [ɦ] quan es troba entre vocals (tehát [ˈtɛɦaːt] "aleshores, doncs, en conseqüència").
• /h/ a vegades desapareix en posició final (Cseh [ʧɛ] "txec").
• /h/ en altres ocasions esdevé [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [ˈixlɛt] "inspiració")
• /h/ esdevé [xː] quan és una geminació (méhhel [ˈmeːxɛl] "amb una abella")

[edita] Accent

La síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.

• különös [ˈkylønøʃ] - estrany
• zeneszerző [ˈzɛnɛsɛɾzøː] - compositor

[edita] Harmonia vocàlica

Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.

La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben "a la mà"). Mentre que les paraules amb vocals posteriors(uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban "al braç"). Per altra banda hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparéixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa "pastanaga", kocsi "cotxe"). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban "en una pastanaga", kocsiban "en un cotxe").

Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple hoz/-hez/-höz).

• Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú
• Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í
• Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű

Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:

• (Vocals neutres: e, é, i, í)

Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:

arrel	significat	descripció de tipus	plural
asztal	taula	només vocals posteriors	asztalok
gyerek	nen	només vocals neutres (darrera vocal no arrodonida)	gyerekek
füzet	llibreta	només vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida)	füzetek
ismerős	conegut (n.)	només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida)	ismerősök
papír	paper	una vocal posterior i darrera vocal neutra)	papírok

[edita] Vocabulari

[edita] Substrat i canvi fonètic

La major part del seu substrat lingüístic prové del vocabularí comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps degut al seu aïllament de la resta de llengües uralianes.

• El so [f] de l'hongarès correspon al [p] del finès i l'estonià:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
fa	puu	puu	arbre
fél	pelätä	pelgama	témer
fészek	pesä	pesa	niu

• El so hongarès [k] correspon a la [k] de l'estonià i el finès abans de vocals frontals:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
könny	kyynel	küünistama	llàgrima
kéz	käsi	käsi	mà, braç
kő	kivi	kivi	pedra, roc

• El so [h] hongarès correspon al [k] del finès i l'estonià abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les llengües germàniques es correspon al llatí [k], com en l'exemple Hund / canis)

Hongarès	Finès	Estonià	significat
hal	kala	kala	peix
ház	kota	koda	casa (hongarès), cabana (finès i estonià) - aquest exemple és particularment notori perquè la paraula hongaresa ház es sol prendre per un prèstec de les llengües indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)
húgy	kusi	kusi	orina

• La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a començament de mot:

Hongarès	Finès	Estonià	significat
tél	talvi	talv	hivern
tud	tuntea	teadma, tundma	saber
tavasz	touko	teki (derived from 'tekkima')	primavera

• A l'interior de les paraules (tot i que degut a la pèrdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc històricament en hongarès ara es situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades és [s]), i amb la [d] o [t] de l'estonià (que a vegades també esdevé [s], com en finès).

Hongarès	Finès	Estonià	significat
ház	kota	koda	casa (Hung.), cabana (Finn.)
kéz	käsi : käte-	käsi : käte-	mà, braç
fazék	pata	pada	pot

Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.

[edita] Vocabulari provinent d'altres llengües

A més l'hongarès posseeix un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes:

• de l'iranià: tej (llet), vár (castell)
• del turc (s. XVI - XVII): egyetem (universitat), papucs (sabatilles), mecset (mosquita), tenger (mar)
• del llatí: iskola (escola), kollégium (col·legi), múzeum (museu)
• de l'italià: cselló (violoncel)
• de l'alemany: kastély (residència), sógor (sogre)
• de les llengües eslaves: kapa (aixada), kasza (falç).

[edita] Neologismes

És una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:

• számítógép - ordinador. Szám - xifra, gép - màquina, motor.

[edita] Gramàtica

L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte - verb - objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la natura de la seva estructura gramatical.

Els pronoms personals es solen obviar (el·lisió) ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:

• Sufixos: a virág - la flor, a virágom - la meva flor; nyár - estiu, nyáron - a l'estiu.
• Postposicions: baj - problema, baj nélkül - sense problema; ház - casa, ház előtt - davant de casa.

[edita] Gènere i nombre

No es considera el gènere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (ő) pot referir-se tant a persones del gènere masculí com del femení.

Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural és sempre una derivació del sufix -k, sovint amb una vocal d'enllaç. Quan un substantiu porta més d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anirà primera:

• város - ciutat
• városok - ciutats
• városokban - a les ciutats

[edita] Articles

Aquesta llengua té un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comença per vocal, per raons fonètiques. Serveix tant per plural com per singular:

• a szoba - l'habitació.
• a szobák - les habitacions.
• az író - l'escriptor.
• az írók - els escriptors.

L'indefinit, egy, roman sempre invariable.

• egy szoba - una habitació.
• egy író - un escriptor.

[edita] Sufixació

[edita] Declinació

La major part de la informació gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals són subjectes a harmonia vocàlica. Aquest procès és anàleg a la declinació que es troba en altres llengües, però no es tracta d'exactament el mateix ja que el concepte de declinació implica un canvi en el mot. Tot i això, l'aplicació de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fonètics, especialment en acusatiu.

Aquesta és la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongarès:

Forma	Nom	Significat aproximat
--	nominatiu	subjecte, atribut
-t/-ot/-et/-öt	acusatiu	objecte directe
-ban/-ben	inessiu	"a (dins)"
-ba/-be	il·latiu	"cap a (dins)"
-bol/-ből	elatiu	"de", "fora de", "des de"
-n/-on/-en/-ön	superessiu	"a (sobre)"
-rol/-ről	delatiu	"de", "des de", "sobre (anglès about)
-ra/-re	sublatiu	"cap a (sobre)"
-nál/nél	adessiu	"a (la proximitat de)"
-tol/-től	ablatiu	"de", "des de"
-hoz/-hez/-hőz	al·latiu	"cap a"
-ig	terminatiu	"fins (a)"
-nak/-nek	datiu	objecte indirecte
-ként	formalis	"com"
-val/-vel	instrumental	"amb"
-vá/-vé	translatiu	"(convertir-se) en..."
-ért	causatiu	"per"
-stul/-stül/-ostul/-estül/-östül	associatiu	"juntament amb"
-kor	temporal	"a" (en termes de temps)
-nta/-nte/-onta/-ente/-önte	distributiu-temporal	"repetidament", "cada..."

[edita] Possessió

La possessió en hongarès es pot marcar mitjançant sufixos, o bé fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia vocàlica. El possessiu, a més, com veurem a la part següent és així mateix important per comprendre la funció de genitiu.

[edita] Sufixos possessius singulars

És a dir, es refereixen a una sola cosa posseïda.

[edita] Paradigmes

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
el meu	-m	el nostre	-nk
el teu	-d	el vostre	-tok, -tek, -tök
el seu	-ja, -je	el seu, llur	-juk, jük

Exemple

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
el meu gat	macskám	el nostre gat	macskánk
el teu gat	macskád	el vostre gat	macskátok
el seu gat	macskája	el seu, llur gat	macskájuk

[edita] Sufixos possessius plurals

És a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes posseïts.

[edita] Paradigmes

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
els meus	-im	els nostres	-ink
els teus	-id	els vostres	-itok, -itek
els seus	-i	els seus, llurs	-ik

Exemple

Sg. català	Sg. hongarès	Pl. català	Pl. hongarès
els meus gats	macskáim	els nostres gats	macskáink
els teus gats	macskáid	els vostres gats	macskáitok
els seus gats	macskái	els seus, llurs gats	macskáik

[edita] Pronoms possessius (independents)

Es tracta de paraules que tenen un lloc independent a la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que es solen fer servir en funció d'atribut. En català existeixen però només es diferencien per la seva manca d'article i la seva localització en la frase, com en l'exemple següent:

• El llapis és meu.

En hongarès, tal i com passa en castellà (mío, tuyo, etc.) o en anglès (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes pròpies. Vegeu el mateix exemple, traduït a l'hongarès:

• A ceruza az enyém.

(El verb ésser, com és habitual, és elidit.)

Aquestes són les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).

Posseïdor	Possessió singular	Possessió plural
meu	az enyém	az enyéim / az enyémek
teu	a tied	a tieid
seu, d'ell(a)	az övé	az övéi
seu (de vostè)	az öné	az önéi
nostre	a mienk / miénk	a mieink
vostre	a tietek / tiétek	a tieitek
seu, d'ell(e)s	az övék	az övéik
seu, de vostès	az önöké	az önökéi

[edita] La funció de genitiu

El genitiu és un cas que (per exemple) en aquelles llengües indoeuropees, com ara el llatí o el rus, expressa la funció gramatical de complement del nom. Prenent el mateix exemple d'aquestes dues llengües, una oració que en català seria el llibre de la noia:

• Llatí: liber puellae. En aquest cas, liber vol dir "llibre", i puella, "noia". "Puellae" és aquest nom en cas genitiu.
• Rus: книга девушки (kniga devushki) Aquí, книга vol dir "llibre", i девушка, "noia". Девушки n'és el genitiu.

En hongarès, en canvi, la lògica sembla funcionar totalment a la inversa:

• Hongarès: a lány könyve. Lány vol dir noia, però trobem cap canvi en aquest substantiu. El nom que sí ha canviat és könyv (llibre), que aquí el trobem acompanyat del sufix possessiu de tercera persona del singular: könyve.

Així doncs, la relació morfosintàctica entre elements referits sempre es dóna a la inversa que a les llengües indoeuropees, el qual pot resultar molt confús per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma.

[edita] Verbs

Tot i que existeix una forma infinitiva, que té bàsicament els mateixos usos que en català, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs és la "forma de diccionari":

• Voler: akar - forma de diccionari, akarni - infinitiu.
• Veure: lát - forma de diccionari, látni - infinitiu.

El verb ser, que és irregular, també és una excepció a aquesta norma: Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu.

La conjugació verbal posseeix una característica curiosa, i és que cada temps verbal posseeix una conjugació determinada i una conjugació indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al que ens referim és conegut o no: per exemple, olvasok egy könyvet ("Llegeixo un llibre", indeterminada) i Olvasom a könyvet. ("Llegeixo el llibre", determinada).

A més de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, a la conjugació determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acció en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufixe -lak/-lek:

• szeretlek "t'estimo"
• látlak "et veig"

Les altres persones requereixen l'ús dels pronoms personals declinats en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:

• ő szeret téged "ell/ella t'estima"
• ő lát téged "ell/ella et veu"
• segítünk titeket "us ajudem"

Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals té una conjugació determinada i una d'indeterminada:

• Present d'indicatiu
• Passat d'indicatiu
• Condicional present
• Condicional passat
• Subjuntiu
• Imperatiu (fa servir les mateixes formes que el subjuntiu, raó per la qual a vegades es parla d'un únic temps subjuntiu-imperatiu)

També hi ha una construcció de futur però algunes de les funcions que solen ser específiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present.

[edita] Frases bàsiques

• Szia / Szervusz – hola (a una persona)
• Sziasztok / Szervusztok – hola (a més d'una persona)
• Hogy vagy? – com va? (informal)
• Hogy van? – com està? (formal: referint-se a vostè)
• Hogy vagytok? – com esteu? (dirigit a diverses persones)
• Jól vagyok, köszönöm – bé, gràcies
• Jó reggelt – bon dia, bon matí
• Jó napot – bona tarda (literalment “bon dia” - es fa servir a partir del migdia)
• Jó estét – bona nit
• Viszontlátásra – adéu
• Igen – sí
• Nem – no
• Kérem – siusplau (lit. “demano”)
• Köszönöm – gràcies
• Köszönöm szépen – moltes gràcies (lit. gràcies bellament)
• Köszi – gràcies (col·loquial)
• Szívesen – de res, no es mereixen
• Bocsánat! – disculpa
• XX vagyok – sóc XX
• Hogy hívnak? – com et dius?
• A nevem XX – em dic XX
• Örülök, hogy megismertelek – encantat
• Értem – comprenc, entenc
• Nem értem – No ho entenc
• Hol van...? – on és...?

[edita] Exemples

• Himne nacional hongarès, composat per Ferenc Kölcsey

Isten, áldd meg a magyart:

Jó kedvvel, bőséggel,:

Nyújts feléje védő kart,:

Ha küzd ellenséggel.:

Balsors akit régen tép,:

Hozz rá víg eszténdőt,:

Megbűnhődte már e nép:

A multát s jövendőt!:

Beneeix a l'Hongarès, Senyor,
que la abundància sia amb ell;
que trobi el teu braç protector
quan s’ enfronti a l'enemic;
que deixi enrere el seu advers destí,
i vegi el seu blat a la fi madur
aquest poble que ja ha pagat
pel seu passat i el seu futur.

• Començament del Nemzeti Dal, de Sándor Petöfi.

Talpra magyar, hí a haza...

Dempeus hongaresos, la pàtria us crida!...

• Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

Minden emberi lény szabadon születik és egyenlő méltósága és joga van. Az emberek, ésszel és lelkiismerettel bírván, egymással szemben testvéri szellemben kell hogy viseltessenek.

[edita] Vegeu també

• Història d'Hongria
• Literatura hongaresa
• Magiars

[edita] Enllaços externs

• Hungarian - A Strange Cake on the Menu - article d'Nádasdy Ádám
• HungarianBookstore.com
• Fitxa de la llengua hongaresa a ethnologue.com
• Numerals of some Uralic languages
• Llengües uralianes
• Introducció a l'hongarès
• Llengua hongaresa
• "The Hungarian Language: A Short Descriptive Grammar" per Beáta Megyesi (document PDF)
• Indiana University Institute of Hungarian Studies
• Let's try to learn Hungarian (Magyar) and Turkish!
• Gramàtica, fonologia, sintaxi i història de la llengua
• Aprenentatge de la llengua hongaresa
• Universitat d'estiu de Debrecen (cursos de llengua i cultura hongaresa)
• Balassi Bálint Institute
• Hungarian Language Review
• Un dels textos hongaresos més antics - A Halotti Beszéd (Pregària de funeral)
• Escriptura rúnica hongaresa
• Rokonszenv - Estudi sobre les llengües uralianes
• Col·lecció d'enllaços: curs, vocabularis, frases, literatura

[edita] Enllaços a fragments de la Encyclopaedia Humana Hungrica

• Introduction to the History of the Language; The Pre-Hungarian Period; The Early Hungarian Period; The Old Hungarian Period
• The Linguistic Records of the Early Old Hungarian Period; The Linguistic System of the Age
• The Old Hungarian Period; The System of the Language of the Old Hungarian Period
• The Late Old Hungarian Period; The System of the Language
• The First Half of the Middle Hungarian Period; Turkish Loan Words

[edita] Diccionaris

• Hungarian Dictionary: de Webster's Dictionary
• Hungarian-English-Hungarian Diccionari bidireccional hongarès-anglès
• Hungarian slang
• Hungarian-Japanese-Hungarian online dictionary

[edita] Cursos per aprendre la llengua

• A Hungarian Language Course by Aaron Rubin
• STELLA HUNGARIAN – free online course Hungarian for beginners
• Online course hungarotips.com
• Study Hungarian! (AFS.com)
• Hungarian Phrase Guides
• Magyaróra: New paths to the Hungarian language
• Hungarian Language Lessons - Puzzles, Quizzes, Sound Files

[edita] Remarques

1. ↑ Hongarés en pronúncia occidental i hongarès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil

v • d • e Llengües ugrofineses
Úgriques	Hongarès | Khanti | Mansi
Pèrmiques	Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques	Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià†
Sami	Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofinès	Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida

Existeix una edició en hongarès de la Viquipèdia