ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Eslovàquia - Viquipèdia

Eslovàquia

De Viquipèdia

Slovenská republika
Bandera d'Eslovàquia Escut d'Eslovàquia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Eslovàquia
Idiomes oficials Eslovac
Capital Bratislava
48º 9' N, 17º 7' E
Ciutat més gran Bratislava
Govern República democràtica
Ivan Gašparovič
Robert Fico
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

49.035 km² (126è)
0%
Població
 - Estimació 2004
 - Cens
 - Densitat

5.379.455 (103è)
-
109 hab/km² (67è)
Moneda Corona eslovaca (SKK)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Independència
 - Data
Divisió de Txecoslovàquia
1 de gener del 1993
Himne nacional Nad Tatrou sa blýska
Domini internet .sk
Codi telefònic +4211
Gentilici Eslovac, eslovaca
1 Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb la República Txeca.

Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. És membre de la Unió Europea des del 2004; i va formar part de Txecoslovàquia, juntament amb la República Txeca.

Limita al nord amb Polònia, a l'est amb Ucraïna, al sud amb Hongria, i a l'oest amb Àustria i la República Txeca.

Taula de continguts

[edita] Història

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004.

[edita] Subdivisió administrativa

Eslovàquia se subdivideix en vuit kraje (en singular kraj, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a comtat), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular vyšší územný celok i en plural vyššie územné celky, abreviat VÚC) anomenades samosprávny kraj, 'regions amb autogovern o autònomes':

  1. Regió de Bratislava (Bratislavský kraj) (vegeu també Bratislava)
  2. Regió de Trnava (Trnavský kraj) (vegeu també Trnava)
  3. Regió de Trenčín (Trenčiansky kraj) (vegeu també Trenčín)
  4. Regió de Nitra (Nitriansky kraj) (vegeu també Nitra)
  5. Regió de Žilina (Žilinský kraj) (vegeu també Žilina)
  6. Regió de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj) (vegeu també Banská Bystrica)
  7. Regió de Prešov (Prešovský kraj) (vegeu també Prešov)
  8. Regió de Košice (Košický kraj) (vegeu també Košice)

"Kraje" d'Eslovàquia enumerats

(la paraula kraj pot ser substituïda per samosprávny kraj en cada cas)

Els kraje se sotsdivideixen en molts okresy (en singular okres, traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

[edita] Geografia

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:

  • Les Biele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m ), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
  • Els Vysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
  • El Nizké Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
  • Els Slovenské Rudohori (Muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
  • Els Malé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.

Els rius principals són, a part del Danubi, els seus afluents Váh i Hron, els Hornad, Tisza, Uh, Nytra, Donaj, Ruzornberoj, Sajó, Poprad, Ipel, Bodroj, Torysa, Laborec, Topl'a i Slana. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravska.

[edita] Clima

El clima eslovac és temperat, amb estius relativament frescos i hiverns freds, ennuvolats i humits.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Eslovàquia.

[edita] Demografia

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

[edita] Articles relacionats

[edita] Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE) Unió Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | Àustria Àustria | Bèlgica Bèlgica | Bulgària Bulgària | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Itàlia Itàlia | Letònia Letònia | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Suècia Suècia | Txèquia República Txeca | Xipre Xipre

Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia Croàcia | Turquia Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Macedònia República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània Albània | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Montenegro Montenegro | Sèrbia Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Macedònia República de Macedònia (FYROM) | Txèquia República Txeca | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -