Suïssa

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Unus pro omnibus, omnes pro uno
(Un per tots, tots per un en llatí)

Idiomes oficials Alemany, francès, italià i romanx

Capital Berna
46° 57'N,7°27'E

Ciutat més gran Zuric

Govern

President del Consell Federal
Vicepresident

Confederació democràtica
Micheline Calmy-Rey
Pascal Couchepin

Superfície
- Total
- Aigua (%) 41.285 km² (133è)
3,7%

Població
- Estimació 2003
- Cens
- Densitat 7.399.100 habitants (92è)
—
179 hab/km² (44è)

Moneda Franc suís (CHF)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Carta federal declarada l'1 d'agost de 1291, reconeguda el 24 d'octubre de 1648

Himne nacional Swiss Psalm (Càntic suís)

Domini internet .ch

Codi telefònic +41

Gentilici Suís, suïssa
Helvètic/a

La Confederació Helvètica o Suïssa és un petit estat format per cantons confederats de la Europa Central, té per veïns a Alemanya, França, Itàlia, Àustria, i Liechtenstein. Aquest país té un forta tradició de neutralitat política i militar, però també de cooperació internacional, per això és la seu de moltes organitzacions internacionals.

La versió llatina del seu nom oficial: Confœderatio Helvetica, evita escollir una de les quatre llengües oficials. La seva abreviació: CH, és la que es fa servir per identificar les pàgines referents a l'estat a Internet.

[edita] Història

El congost Große Scheidegg a Suïssa

Al 1291, representants dels tres cantons d'Uri, Schwyz i Unterwalden van signar la Carta de l'Aliança, que els va unir en la lluita en contra del govern dels Habsburg, els qui en aquell temps controlaven el tron alemany imperial del Sacre Imperi Romà. A la batalla de Morgarten, al 1315, els suïssos van derrotar l'exèrcit dels Habsburg assegurant així la seva independència com a Confederació Helvètica.

Al Tractat de Westfàlia (1648), els països europeus van reconèixer la independència de Suïssa del Sacre Imperi Romà i la seva neutralitat. Al 1798, els exèrcits de la revolució francesa van conquerir Suïssa. El congrés de Viena de 1815 va restablir la independència suïssa i les potències europees van acceptar reconèixer permanentment la neutralitat suïssa.

Suïssa va adoptar una constitució federal al 1848, reformada profundament en 1874, que va establir responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comerç. Des de llavors és contínua la millora política, econòmica i social que ha caracteritzat Suïssa.

Els suïssos són coneguts per la seua històrica neutralitat i per no haver participat militarment en cap de les guerres mundials. En 2002 Suïssa es va convertir plenament en membre de les Nacions Unides.

[edita] Política

L'estructura de l'organització política de Suïssa es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d'una àmplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions té lloc en l'àmbit cantonal o municipal. Aquesta circumstància permet que el nivell més davall de l'esfera política nacional, el Municipi, tinga també un alt grau d'autonomia. Les matèries que el Municipi no estiga en condicions de reglamentar per si sol són assumides pel Cantó, les competències del qual, al seu torn, són complementades per les de la Confederació. Aquesta actitud de coordinació i suport es denomina subsidiarietat. Aquesta evita la preponderància d'una administració central i només concedeix accions de suport a la Confederació.

Amb origen en el terme llatí "confederatio", el concepte de federalisme té com a finalitat la unió de ens estatals equiparables, la sobirania de la qual ha de quedar garantida per la mateixa. El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l'autonomia dels Cantons, la qual cosa suposa un principi del quefer polític del país: prendre el nombre més gran possible de decisions de forma descentralitzada.

El més alt poder legislatiu l'ostenta l'Assemblea Federal (Parlament), que està composta per dues Cambres (el Consell Nacional i el Consell dels Estats), igual que el seu model, l'òrgan legislatiu d'EUA.

Els drets, comeses i competències d'ambdós Consells són idèntics. Els Parlamentaris desenvolupen les seues activitats polítiques paral·lelament a la seua vida professional i es reuneixen normalment quatre vegades a l'any en les sessions ordinàries (una cada tres mesos), que duren tres setmanes.

El Govern de Suïssa està compost per un Col·legi, que en altres països és equiparable al Gabinet o Consell de Ministres, que consisteix de set membres que s'anomena Consell Federal. Aquest òrgan constitueix, des de 1848, l'executiu nacional. Cada any un d'aquests set membres es tria com a president del consell, encara que només exerceix una funció representativa.

Els Suïssos amb dret a vot no sols poden influir en el marxa de la Confederació i dels Cantons a través de les eleccions, sinó també fent ús de dos instruments: la iniciativa i el referèndum.

[edita] Subdivisió administrativa

Vegeu: Cantons de Suïssa

La Confederació Helvètica és composta de 26 cantons:

Els cantons estan dividits en 2.889 municipis. Cada cantó té la seua pròpia constitució, poder legislatiu, govern i corts.

[edita] Geografia

El paisatge suís està caracteritzat pels Alps, una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el Rin, el Roine, l'Inn, i l'Udolara o Ticino, i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el Llac Leman, el Llac de Zuric, el Llac Neuchâtel, el Llac de Constança i el llac Verbà al cantó Ticino. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa. El clima suís és normalment temperat, però pot variar molt depenent de la localitat, des del sever clima en les altes muntanyes fins a l'agradable clima mediterrani en el part sud.

[edita] Economia

Malgrat l'absència de recursos naturals, l'economia suïssa figura entre les més pròsperes i les més desenvolupades del món. Orientada als serveis, com els bancs i les assegurances, i la mecànica de precisió, el país produeix sobretot béns amb un fort valor afegit. El nivell de vida és un dels més elevats d'Europa. A més, la seva estabilitat i la seva neutralitat han atret un gran nombre de capitals estrangers i d'organitzacions internacionals com l'Organització de les Nacions Unides. Després de diversos anys d'un creixement feble o nul, l'any 2004 ha experimentat una alça del 1,7% i un PIB sobrepassant els 435 milions (CHF). La taxa d'atur queda particularment baixa (al voltant d'un 3.5% al juliol de 2005) i una inflació relativament feble.

[edita] Demografia

Distribució de les llengües oficials a Suïssa

Suïssa ha estat influïda per diverses de les majors cultures europees, tant en les seves pràctiques culturals com en els idiomes. A Suïssa hi ha quatre idiomes oficials: alemany al nord i centre del país (64%, groc), francès a l'oest (19%, en porpra), italià al sud (8%, verd) i una xicoteta minoria parla romanx en el cantó sud-est de Graubünden (<1%, vermell). L'alemany parlat és predominantment el dialecte suís conegut com a alemany suís, però en els mitjans de comunicació s'usa l'alemany estàndard. Una situació anàloga es presenta al sud, amb una diglòssia entre llombard i italià. Vegeu aquest article en llombard per a informacions més detallades. També s'hi parla el francoprovençal, tot i no ser un idioma oficial. Molts suïssos parlen més d'un idioma; i el 20% de la població el conforma residents i treballadors temporals estrangers.

La religió més seguida a Suïssa és el catolicisme romà a la qual pertany el 43% de la població, 35% protestantisme i a causa de la immigració s'ha establit l'Islam amb un 4% de la població i el catolicisme ortodox amb un 2%. L'estabilitat i prosperitat de Suïssa, combinada amb la seua diversitat de població ha portat que alguns descriguen al país com un estat consociacional.

Els suïssos són reconeguts pels seus bancs, xocolates, formatges i rellotges.

L'1 d'agost de cada any se celebra la Festa Nacional de Suïssa.