La Rioja

De Viquipèdia

La Comunitat Autònoma de La Rioja és una autonomia uniprovincial d'Espanya. Limita amb el País Basc i Navarra al nord, amb Aragó a l'est, Castella i Lleó al sud. La capital de la comunitat és Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants amb fesomia de capital del nord d'Espanya. Altres poblacions importants són: Calahorra, Haro, Alfaro, Nájera, Santo Domingo de La Calzada i Arnedo. És coneguda internacionalment per la fama dels seus vins, amb una denominació d'origen que s'estén també pel sud d'Àlaba.

La patrona de La Rioja és la Mare de Déu de Valvanera, santuari ubicat a la serralada del Sistema Ibèric. Així mateix és important el monestir de San Millán de la Cogolla, on es troben els escrits més antics que es conserven tant en llengua romanç com en llengua basca.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Història 3 Geografia 4 Política i govern 4.1 De les institucions de La Rioja 4.2 Divisions administratives 5 Economia 6 Demografia 7 Referències

[edita] Toponímia

No se sap amb precisió l'origen del terme La Rioja. Existeixen dues tesis principals:

• La primera es basa en la traducció a l'èuscar del topònim: Errioxa. Segons Fra Mateo d'Anguiano y Echevarría el nom es deriva d'herri que significa "terra" i egui que significaria "pa", i així doncs, La Rioja voldria dir "Terra de pa".
• La segona hipòtesi suggereix que el nom fa menció del riu Oja i aquest prové de l'arrel èuscar oia, "bosc".

[edita] Història

En temps romans, el territori de La Rioja era habitat per les tribus dels berons, autrígons, i vascons. Era part de la província romana d'Hispània Tarraconesis. Durant l'Edat mitjana va ser un territori disputat. Els visigots van crear el ducat de Cantàbria que probablement incloïa tot el territori de La Rioja, com a frontera amb els vascons. Després de la invasió musulmana del 711, La Rioja va annexionar-se als territoris d'Al-Àndalus.

A principis del segle X, Sanç I de Navarra va conquerir la major part d'aquest territori, i el territori baix a prop d'Arnedo va quedar sota control dels seus aliats el Banu Qasi de Tudela. La Rioja va formar el regne independent de Viguera del 970 al 1005, data en què va passar a formar part del Regne de Navarra. Nájera, va ser, per un temps, la capital del regne.

Després de la independència de Castella el 1035, el nou regne va lluitar feroçment contra Navarra per aconseguir els territoris de Bureba i La Rioja, entre altres. El 1076, després de la mort de Sanç IV, Navarra es va dividir i Castella va annexionar-se La Rioja a més d'altres terres navarreses. Garcia V el Restaurador i el seu fill Sanç V van lluitar contra Castella per recuperar els territoris perduts. El 1179, van signar un acord de pau per mitjà del qual van cedir La Rioja definitivament a Castella.

El territori va estar dividit entre les províncies de Burgos i Sòria fins la reforma administrativa de 1822 de Rafael del Riego que crearia la província de Logronyo. El 1980 la província va canviar el seu nom per La Rioja, i el 1982 es va constituir com a comunitat autònoma uniprovincial.

[edita] Geografia

El territori de la Comunitat Autònoma de La Rioja és situat sobre la depressió de l'Ebre entre les últimes serres de les muntanyes Basco-Cantàbriques i el Sistema Ibèric. S'hi poden distingir dues unitats orogràfiques:^[1]

• la depressió de l'Ebre: sobre aquesta depressió es troba la comarca natural de La Rioja (que s'estén fora dels límits de la mateixa comunitat), i que es divideix en l'Alta Rioja i la Baixa Rioja.
• les muntanyes ibèriques, que i es poden dividir en diverses àrees: La Demanda y Urbión, Cameros y Cebollera, i les serres orientales de les conques dels rius Cidacos, Alhama i Linares.

A les terres altes creixen roures, fajos i pins. També hi ha boix, aranyons, grèvols. Hi ha grans vessants amb fines pastures per a bestiars de cavalls i de bestiar boví. A les terres més baixes s'hi troben alzines, oliveres i ametllers. I a prop de l'Ebre, a les planes, les terres es destinen per als conreus de cereal, remolatxa i patata, mentre que els pujols estan cobertes d'immenses vinyes de les quals ragen literalment els vins que donen fama mundial a aquesta regió.^[1]

[edita] Política i govern

Amb la transició democràtica d'Espanya, la província de Logronyo, afirmant la seva identitat com a regió, va avançar cap a la idea d'autogovern, i no va acceptar cap altre futur, rebutjant una possible unió amb la Comunitat de Castella i Lleó, amb Navarra, amb Euskadi i amb Aragó. Així doncs, el 4 d'octubre, 1979, l'ajuntament de Logronyo va sol·licitar l'inici del procés autonòmic de La Rioja per mitjà de l'article 143 de la constitució espanyola. El 12 de desembre del mateix any, el nombre de municipis que s'havien adherit a la proposta ja havia superat els dos tercis requerits per la constitució. El 1980 va començar a redactar-se l'Estatut d'Autonomia de La Rioja, aprovat per les Corts Generals el 1982.^[2] La bandera de la Rioja és la formada per quatre franges horitzontals i d'igual mida, dels colors roig, blanc, verd i groc.

[edita] De les institucions de La Rioja

La Rioja exerceix el seu autogovern per mitjà del Parlament, el Govern i la Presidència:^[3]

• El Parlament de La Rioja: és l'òrgan que exerceix la potestat legislativa del poder autonòmic i representa el poble. Legalment ha de estar integrat per un mínim de 32 i un màxim de 40 diputats electes per sufragi universal cada quatre anys per mitjà de la representació proporcional. En l'actualitat n'hi ha 33.^[4]
• el Govern de La Rioja: és l'òrgan col·legiat que exerceix les funcions executives i l'administració de la comunitat. És integrat pel President de la Comunitat Autònoma, el(s) vicepresident(s) i els consellers. Llevat del president, no es requereix que la resta dels membres del Govern siguin diputats regionals. Els membres són designats i cessats de llurs funcions pel president mateix.
• El President de la Comunitat Autònoma de La Rioja: és el cap de govern executiu de La Rioja. Dirigeix i coordina l'acció del Govern com a representant màxim de la comunitat que ostenta la representació ordinària de l'Estat espanyol a La Rioja. És elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya.

[edita] Divisions administratives

La Comunitat Autònoma de La Rioja es divideix tradicionalment en comarques. Aquestes no són divisions oficials amb personalitat jurídica, però l'Estatut en preveu la creació. Tradicionalment s'han usat els nou partits judicials històrics per a definir les comarques de La Rioja: Haro, Santo Domingo de la Calzada, Nájera, Logroño, Torrecilla en Cameros, Calahorra, Arnedo, Alfaro i Cervera del Río Alhama. De manera més general, La Rioja es divideix, de manera no oficial, en tres regions: l'Alta, la Mitjana i la Baixa, segons el curs del riu Ebre.

Oficialment, per a les seves funcions administratives, La Rioja es divideix en municipis, ens locals bàsics amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per a la gestió dels seus interessos. En l'actualitat n'hi ha 174.

[edita] Economia

El Producte interior brut (PIB) de la comunitat autònoma va superar els 6,7 bilions d'euros el 2006.^[5] El PIB per càpita en paritat de poder de compra de La Rioja és un 6,8% superior a la mitjana de la Unió Europea dels 25.^[6] En termes del Valor agregat brut, l'11,6% correspon a l'agricultura, 28,9% a la indústria, 7,7% a la construcció i 51,8% als serveis.^[6]

La indústria més reconeguda de La Rioja és la producció de vi. Els seus vins lideren el mercat de vins amb denominació a Espana, amb el 40,3% de les vendes totals.^[7] Les empreses que es dediquen a la recerca i desevnolupament representen l'1,33% del total.^[8] Quant al sector dels serveis, el percentatge més gran correspon a l'hostaleria i les activitats immobiliàries.^[8] El comerç és el segon sector més representatiu de l'economia, sobretot la venda d'aliments, begudes i tabac. ^[8]

[edita] Demografia

La Rioja és la comunitat autònoma menys poblada de l'Estat espanyol. El 2006, la població estimada de la comunitat era de 306.377 habitants, dels quals gairebé la meitat (147.182) viuen a la capital, Logronyo. El següent municipi més poblat és Calahorra amb tan sols 23.708 habitants, seguit d'Arnedo amb 14.254 habitants.^[9]

[edita] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Rioja