Castella - la Manxa

De Viquipèdia

Castella - la Manxa (la denominació oficial de la qual és, en castellà, Castilla-La Mancha) és una Comunitat Autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Toledo.

Limita amb la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Aragó, País Valencià, Regió de Múrcia, Andalusia i Extremadura.

Està formada per les províncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Història 3 Geografia 4 Política i govern 4.1 Institucions 4.2 Divisió administrativa 5 Economia 6 Demografia 7 Referències 8 Enllaços externs

[edita] Toponímia

El territori actual de la comunitat de Castella - la Manxa correspon al territori de la regió històrica de Castella la Nova (llevat del territori que en l'actualitat conforma la Comunitat de Madrid) i la província d'Albacete. Castella la Nova, al seu torn, va ser el nom que reemplaçaria el del Regne de Toledo. El nom per a la comunitat fa referència a la nació històrica de Castella, el nom de la qual vol dir "terra de castell", i a la regió de La Manxa, el nom de la qual prové de l'àrab manxa o al-mansha que vol dir "terra seca".

[edita] Història

La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal, el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat preautonòmica. La seva polèmica denominació fou motivada per la falta d'una identitat regional forta, davant dels provincialismes que estaven molt arrelats, motiu pel qual van sorgir dues tendències regionalitzadores: una pretenia la constitució d'una Comunitat Castellana amb uns límits que anaven més enllà del Sistema Central; i l'altre, pretenia la constitució d'una Comunitat Manxega formada per les províncies que comparteixen aquesta gran comarca, que va ser declarada província durant el regnat de Carles III. El seu estatut d'autonomia va ser aprobat el 10 d'agost de 1982. Avui dia podriem definir a Castella - la Manxa com a les terres de l'antiga Corona de Castella situades geogràficament al voltant de la gran comarca de la Manxa, que és el nucli central de la Comunitat.

Històricament, és hereva de la regió de Castella la Nova, que comprenia aproximadament l'actual territori castellà -manxego més la Comunitat de Madrid, província que finalment no va ser inclosa dins Castella - la Manxa per motius econòmics i demogràfics.(Mapa Històric de Castella la Nova)

Al 1785, amb l'ordenament territorial de Floridablanca, la regió va quedar dividida en les províncies de Conca, Guadalajara, Madrid, La Manxa i Toledo, mentres les poblacions d'Albacete, Chinchilla, Almansa, Hellín i Yeste, amb les seves respectives comarques, van pasar a formar part de la província i Regne de Múrcia. Al 1833 es modifiquen els límits provincials (divisió provincial de Francisco Javier de Burgos), la província de La Manxa és substituïda per la de Ciudad Real tot i que part del seu territori pasà també a les províncies de Conca, Toledo i Albacete, província inexistent fins a les hores i que va ser creada amb part dels territoris de les antigues províncies de Conca, La Manxa i Múrcia, i va quedar incorporada administrativament a la Regió de Múrcia fins la configuració autonòmica actual; tot i que la major part de la mateixa formava part de la comarca manxega, de que al 1869, durant la I República, aquesta província va ser una de les firmants del Pacte Federal Castellà i del Pacte Federal Manxego, i de que al 1924 la seva Diputació va promoure la creació d'una Comunitat Manxega. Castella la Nova a la vegada, és continuació de l'antic Regne de Toledo que va ser una de les taifes d'Al-Àndalus i que la seva capital fou conquerida per Alfons VI de Castella a l'any 1085. Al 1177 es varen conquerir les terres de Conca, i la resta meridional, formada pel Camp de Calatrava, la Vall d'Alcúdia, i l'alfoz de Alcaraz (Camp de Montiel i Serra d'Alcaraz), seria consolidada durant el regnat d'Alfons VIII; aquestes últimes, després de la batalla de les Navas de Tolosa, al 1212. Des de aquell moment l'història de Castella - La Manxa és la mateixa que la de la resta del Regne de Castella del qual va passar a formar part.

El 1605 es publicà la primera edició del llibre que faria famosa aquesta terra, Don Quijote de la Mancha, escrit per Miguel de Cervantes.

[edita] Geografia

Castella - la Manxa és situada al centre de la península Ibèrica, al sud de la serralada central. Ocupa gairebé tota la Meseta Sud peninsular, sent la tercera comunitat més extensa d'Espanya. La seva situació geogràfica és estratègica pel seu desenvolupament. La major part del territori es troba entre els 600 i els 1000 m d'altitud. S'hi troben dos zones clarament diferenciades: la planura i la muntanya. El territori de la comunitat es pot dividir en set conques hidrogràfiques diferents: del Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir que desemboquen a l'oceà Atlàntic, el Xúquer, el Segura, el Ebre i el Túria que desemboquen a la mar Mediterrània.

El clima de Castella - la Manxa és mediterrani: els hiverns són forts, els estius molts càlids acompanyats de sequera. De fet, la comunitat es troba en allò que es coneix com l'"Espanya Seca". Les precipitacions són irregulars.També s'hi presenten oscil·lacions tèrmiques. Tot això és degut a la relació entre els factors geogràfics: la latitud, la disposició del relleu i l'altitud. La temperatura anual mitjana és molt elevada, entre els 18º i 20ºC.^[1]

[edita] Política i govern

[edita] Institucions

Castella - la Manxa es va constituir en comunitat autònoma el 1982 amb l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia. Els poders de la comunitat s'exerceixen a través de la Junta de Comunitats de Castella - la Manxa. La Junta està formada per les Cortes, el President i el Consell de Govern:^[2]

• les Corts de Castella - la Manxa són l'òrgan representat del poble de la regió el qual exerceix la potestat legislativa. És constituït per un màxim de 59 diputat electes per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys.
• el President de Castella - la Manxa dirigeix l'acció del Consell de Govern, coordina les funcions dels seus membres. És, per tant, el cap del poder executiu i alhora el representant superior de la regió i ostenta la representació ordinària de l'Estat espanyol. És electe pels membres de les Corts de Castella - la Manxa i és nomenat pel rei d'Espanya. Ha d'aconseguir el vot de confiança de les Corts.
• el Consell de Govern de Castella - la Manxa és l'òrgan executiu de la regió; dirigeix l'acció política i administrativa de la comunitat, exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària de la regió. Està integrat pel president, els vicepresidents i els consellers.

[edita] Divisió administrativa

La Regió de Castella - la Manxa està dividida en 5 províncies: Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo. Cada província, al seu torn, és dividida en municipis. En total Castella - la Manxa és dividida 919 municipis: 87 d'Albacete, 102 de Ciudad Real, 238 de Cuenca, 288 de Guadalajara i 204 de Toledo.

Els municipis més poblats de Castella - la Manxa són: Albacete amb 161.508 habitants, Talavera de la Reina amb 83.793 habitants, Toledo amb 77.601 habitants i Guadalajara amb 75.493 habitants.

[edita] Economia

El creixement econòmic de Castella - la Manxa ha estat, durant els últims 20 anys, superior al de la resta d'Espanya. De 1986 a 1997 va créixer a una mitjana anual del 3,6%, mentre que la mitjana de l'Estat va ser del 3,0%. No obstant, les regions desfavories són aquelles que es dediquen al sector primari, en guanyar més productivitat els sectors secundari i terciari. De fet, el sector agrari a disminuït del 26,7% de l'ocupació total de la població activa al 12,6% el 1997.^[3]

Els vinyets i la ramaderia encara és l'activitat predominant dels municipis castellano-manxecs. Tanmateix, la indústria continua creixent, com és el cas de la indústria tèxtil a Sonseca.

[edita] Demografia

El 2007 la regió de Castella - la Manxa va tenir una població de 1.977.304 habitants, ocupant la novena posició en relació con la resta de les autonomies d'Espanya i representant el 4,37% de la població total de l'Estat. La comunitat és poc poblada, amb una densitat de 24,86 hab/km². Un aspecte significatiu de la demografia castellano-manxega és la seva distribució a tots el municipis. No només destaca el fet que hi hagi un gran nombre de municipis, sinó el fet que la població de la majoria és molt reduïda. De fet, el municipi més poblat, Albacete només compta amb 161 mil habitants. La resta del municipis té una població inferior als 100.000 habitants; només 6 tenen una població superior als 50.000 i menor als 100.000 (0,6% del total). Entre els tretze municipis més poblats es concentra el 38% de la població de la regió. Així doncs, Castella - la Manxa es distingeix pel seu elevat percentatge de població rural: el 1996 el 82,4% dels municipis castellano-manxecs tenien menys de 2.000 habitants, i corresponien al 20,7% de la població regional.^[3]

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

Web de Castella - la Manxa (castellà)