Galícia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Comunidade Autónoma de Galiza
Comunidad Autónoma de Galicia

capitala populacion (an)	Compostèla 92 298 abitants (2004)
Lengas oficialas	galèc e espanhòl
Governador	Emilio Pérez Touriño
Superficia	29 574 km²
Populacion Densitat	2 737 370 (2003) 92,36 ab/km²
Pagina oficiala	http://www.xunta.es

Galícia (en galèc reïntegracionista e en portugués Galiza, en galèc oficial Galiza/Galicia, en espanhòl Galicia) es un país del sud-oèst d'Euròpa, al nòrd-oèst de la peninsula Iberica, que forma una comunautat autonòma de l'estat espanhòl.

Son gentilici es galèc galèga dempuèi l'occitan classic (tanben existís galhègo -ga, forma espanholizada passada en occitan, mas que pòt aver un sens pejoratiu).

Somari 1 Istòria 2 Geografia 3 Demografia 4 Ligams extèrnes 5 Vejatz tanben 6 Nòtas

[Modificar] Istòria

[Modificar] Geografia

[Modificar] Demografia

Segond lo cens 2006, Galicia compta amb 2.767.524 abitants. Se calcula en tres milions los galècs que vivon en d'autras regions espanhòlas e en autres païses, coma Argentina, Uruguai, Veneçuèla, Cuba, Brasil, Mexic e los païses de l'Euròpa Centrala. Sa densitat de populacion, 93,6 ab./km², es leugièrament superior a la mièja espanhòla.

Distribucion de la populacion

Vigo es la màger vila de Galicia, e l'airal amb màger densitat de populacion essent la region de Rías Baixas. L'organizacion tradicionala de la populacion en Galícia es substancialament desparièra a la de lo rèste d'Espanha, e se basa en comunas, de parròquias e comarcas (existisson 53 comarcas).

A diferéncia de lo rèste d'Espanha, Galicia, malgrat pas èsser una de las comunitats mai pobladas, compta amb nombrosas vilas de considerabla populacion^[1]

Vilas principalas

1. Vigo - (293.255)
2. La Coronha - (243.320)
3. Orense - (108.137)
4. Compostèla - (93.458)
5. Lugo - (93.450)
6. Pontevedra - (80.096)
7. Ferrol - (76.399)
8. Villagarcía de Arosa - (36.519)
9. Narón - (35.664)
10. Oleiros - (31.264)
11. Redondela - (30.029)
12. Carballo - (29.985)
13. Ribeira - (27.053)
14. Arteijo - (26.739)
15. Culleredo - (26.547)
16. Marín - (26.190)

Evolucion demografica

L'istòria demografica de Galicia es d'una contínua pèrda de participacion en la populacion totala d'[Espanha]], coma resultat de l'emigracion vèrs l'America Latina o autras parts d'Espanha. Aital, en 1857 la densitat de populacion en Galicia èra la màger de totas las regions de lo país, e Galicia representava lo 11,49% de la populacion espanhòla. Malgrat aiçò, en lo 2006, sonque lo 6,19% de los espanhòles residissiá en aquesta comunitat autonòma.

Taxa de natalitat

7,1 per 1.000

Taxa de mortalitat

10,3 per 1.000

Esperança de vida al nàisser

80,1 ans

Òmes

76,5 ans

Femnas

83,6 ans

Bassa natalitat e bassa mortalitat provòcan un bas creissement o creissement negatiu, amb mortalitat mai nauta per vielhiment de la populacion e un naut nivèl de desvolopament.

Fenomèn de l'immigracion en Galícia

Segond lo cens 2006 la proporcion d'estrangièrs en la populacion regionala es de 2,67%, percentatge pus bassa d'Espanha après Extremadura (la mièja d'estrangièrs en la populacion espanhòla es 9,47%). Las comunautats predominantes son la portuguesa (17,93% del total d'estrangièrs), la colombiana (10,93%) e la brasilièra (8,74%).

[Modificar] Ligams extèrnes

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Nòtas